Coneixes tot el Patrimoni Cultural de Cerdanyola?

Museus, esglésies, cases modernistes i castells que desconeixes

 

La ciutat de Cerdanyola del Vallès es desborda de Patrimoni Cultural en museus, esglésies, cases modernistes i castells. Aquest cap de setmana, és una bona oportunitat per aprofitar les ofertes culturals i participar en les visites guiades gratuïtes i jornades de portes obertes.

 

Museus 

 

Els museus a la ciutat juguen un paper molt important. Cal destacar tres museus molt importants: el Museu d'Art de Cerdanyola (MAC), el Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver i el Museu i Jardins de Ca n'Ortadó. Aquest cap de setmana se celebren les Jornades Europees del Patrimoni als Museus en què participen el MAC i i el de Ca n'Oliver oferint jornades de portes obertes i diverses activitats.

 

Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver 

 

Les Jornades Europees del Patrimoni als Museus també engloba aquest museu. Es tracta d'un jaciment arqueològic d'època ibèrica situat en un turó de la serra de Collserola, al barri de Montflorit. Aquest assentament va ser ocupat entre els segles VI i I aC.

  

El museu i el poblat de Ca n'Oliver configuren un conjunt patrimonial clau per conèixer en profunditat la cultura ibèrica, especialment al territori laietà.

 

Al poblat es poden veure més de 6.000 m2 de restes arqueològiques restaurades i les rèpliques de tres edificis ibèrics, dues cases i un taller, que són una porta oberta al passat, a l'evolució d'aquest assentament ibèric i a la vida quotidiana dels seus habitants.

 

 

Museu d'Art de Cerdanyola

 

 Es tracta d'un edifici modernista original de l'arquitecte Gaietà Buïgas per ubicar el primer Teatre-Casino per als estiuejants de Cerdanyola, i posteriorment reformat pel seu nebot i també arquitecte Eduard M. Balcells amb l'objectiu de reconvertir-lo en casa d'estiueig (1905-1912).

 

Segons Isidre  Grau: "L'arquitectura del 'Sardanyola Gran Casino' va ser fruit de la transició entre el modernisme i el noucentisme combinant l'art decó amb el neoclassisme de la sala d'actes, que tenia un escenari amb dues columnes a cada costat. Es feia de tot, des d'actuacions teatrals i musicals a àpats socials, passant per tota mena de reunions, a més de les espontànies sota els arbres dels jardins, especialment agradables durant les nits d'estiu". Ús dels jardins es va fer tant popular que van acollir una pista de bitlles i un frontó. 

 

Ara, destaquen els vitralls de 'Les Dames de Cerdanyola', punt culminant del vitrall modernista català, que han estat recuperats i reubicats al seu lloc original i mostrats amb l'exposició permanent "Del modernisme a l'art déco", juntament amb el fons del museu.

 

Avui a les 12.00 h, hi haurà un un itinerari modernista i safari fotogràfic dins del museu. 

 

 

Gran Casino del carrer Santa Ana al 1915
Gran Casino del carrer Santa Ana al 1915 | ANDRES I JOSÉ MANUEL SALILLAS
 

Museu i Jardins de Ca n'Ortadó

 

Ca n'Ortadó és una antiga torre d'estiueig d'estil noucentista construïda cap al 1930 aprofitant unes edificacions preexistents. La casa s'inspira en la masia catalana i està envoltat per un magnífic jardí de gust romàntic. És una torre protagonista del fenòmen del estiueig que va sorgir a Cerdanyola a principis del segle XX. 

 

 Actualment, el Museu està tancat al públic, tot i que a la planta baixa s'hi fan activitats. El jardí està obert de la primavera a la tardor i s'hi desenvolupen activitats molt diverses organitzades per diferents serveis municipals i entitats de la ciutat, que n'ha fet un espai de referència.

 

Font de Ca n'Ortadó
Font de Ca n'Ortadó | Ajuntament de Cerdanyola

 

 

Esglésies

 

Església Sant Iscle

 

El diumenge a les 10.00h hi haurà jornades de portes obertes i és gratuïta per a tothom. El primer record documentat que s'ha trobat de l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòriadata del 995, fa més de mil anys, quan existia el temple preromànic que té a sota. Aleshores, era un lloc de culte pels habitants de la zona, fins que l'any 1868, segons indica l'escriptor cerdanyolenc Isidre Grau en el seu llibre "Cerdanyola, espai 50/2000", va quedar com a sufragània de l'església vella de Sant Martí.

 

Va ser a partir del seu canvi de rol que es va començar a celebrar l'aplec anual al mes de novembre que encara es manté a Cerdanyola. Aquesta cita s'ha convertit en un punt de trobada per entitats, veïns, veïnes i col·lectius de la ciutat. Resulta curiós, també, com ha evolucionat la celebració. Res té a veure la festa que es va iniciar l'any 1868 amb l'actual que ja compta amb ballada de sardanes i concursos de fotografia.

 

L'església de Sant Iscle durant l'aplec de l'any 1997
L'església de Sant Iscle durant l'aplec de l'any 1997 | ARXIU TOT CERDANYOLA

 

Església parroquial i rectoria de Sant Martí 

 

L'església parroquial de Sant Martí a l'Abat Oliba és un temple d'estil historicista projectat per l'arquitecte Claudi Duran Ventosa i construït antre 1902 i 1909, com la casa consistorial, entre els dos barris que durant el segle XIX s'havien anat formant al llarg de les dues principals vies de comunicació del terme. 

A l'interior de l'església, al presbiteri, destaquen dos grans mosaics de Lluís Bru Salells que escenifiquen dos miracles de Sant Martí. Al costat de l'església s'aixeca la rectoria, un edifici d'estil modernista dissenyada per l'arquitecte Eduard Maria Balcells al 1908. 

Al casal parroquial, una petita exposició permet descobrir la història de la parròquia de Sant Martí.

Parròquia de Sant Martí
Parròquia de Sant Martí | TONI ALFARO

 

Ermita de Santa Maria de les Feixes 

 

Santa Maria de les Feixes és una ermita d'estil barroc dedicada a la Mare de Déu i documentada des del segle XIV que sempre ha format part de la parròquia de les Feixes i ha estat vinculada a la Masia de can Catà. L'església s'aixeca on hi havia una vila romana del segle I DC i ha agafat més valor històric per això. L'any 2005 la comencen a restaurar i encara estan en curs. 

Ermita de Santa Maria de Les Feixes
Ermita de Santa Maria de Les Feixes | CEDIDA

 

Cases modernistes

 

Cerdanyola també fa formar part d'aquest corrent modernista gràcies a estar a prop de Barcelona

"Cerdanyola va tenir des de sempre una atracció que va ser del gust de les famílies de classe alta barcelonines, passant a ser una de les localitats escollides per fer l'estiueig, la seva bona comunicació amb Barcelona gràcies al ferrocarril, església, terreny pla, la calma que proporciona l'absència d'indústries i la bondat de la seva gent" explica Salillas al seu web. 

 

Gràciesa a aquesta fama, van acudir a estiuejar il·lustres professionals, arquitectes, pintors, escultors i professionals de l'art :l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravàreformant el castell de Sant Marçal i dissenyant nombrosos edificis a Cerdanyola, Eduard M. Balcells ocupant la plaça d'arquitecte municipal i creant nombrosos habitatges, entre d'altres. 

 

Començant des de l'Ajuntament, passant per Ca n'Altimira, Can Catà i Can Llopis construïda per Gaietà Buïgas qui va fer el monument a Colom de Barcelona i el seu fill Carles Buïgas fou qui va fer La Font Màgica. 

 

Can Llopis al Carrer Sant Ramon,130
Can Llopis al Carrer Sant Ramon,130 | A.Salillas

 

Castell de Sant Marçal 

 

El castell de Sant Marçal és un dels elements emblemàtics del patrimoni de la ciutat.  Fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1949.

 

Diversos historiadors afirmen que el Castell de Sant Marçal va ser construit abans del segle XI, moment en què ja està documentada l'església de Sant Marçal. El Castell, en canvi, no apareix clarament esmentat fins a la primera meitat del segle XII, quan Ramon Berenguer IV, Comte de Barcelona, l'inclou entre els béns que dóna al seu senescal, Ramon Guillem de Montcada.

 

Durant els segles XIX i XX el castell de Sant Marçal va anar passant per diferents mans fins a l'actual família Trénor, que són els actuals propietaris.

 

En els seus orígens, el castell era un edifici amb pati central, una torre i una capella gòtica però la família Arròspiede va encarregar a Gaietà Buïgas que adaptés l'edifici per poder utilitzar-ho com a segona residència amb una arquitectura romànica i gòtica. 

 

 

L'exterior del Castell de Sant Marçal
L'exterior del Castell de Sant Marçal | WEBSANTMARÇAL