CRONICA TEATRAL: Mag Igor i Víctor Cortada: "Després de la tempesta, sempre arriba la calma"

Tothom diu que l’amistat està per sobre de tot, però deixaries d’acomplir un somnitot i que això suposi trencar aquest vincle? Fitzroy, obra representada el passat divendres a l’Ateneu amb entrades exhaurides, és un reflex dels embolics que habiten en qualsevol grup d’amigues.

Una comèdia trepidant de Sergi Belbel que,amb el text de Jordi Galceran, presenta quatre dones que,en l’espera de rebre l’okper iniciar la pujada a la muntanya de la Patagònia, aborden una sèrie de conflictes que porten temps callats i que es despertaran. Ara, el seu objectiu de ser les primeres dones del món que pugen el cim per la via iugoslava està en perill.

Coneixem un grup de quatre amiguesen què els rols generen fricció: Míriam Iscla, la cap de l'expedició i psicòloga d’autoajuda;Sílvia Bel,extravertidai que no calla mai;Sara Espígul, que guarda un secret que va més enllà de l’amistat; i Mima Riera, que traspassa la línia vermella de la confiança.

A través de la concatenació de girs dramàticss’aniran revelant secrets i problemes, i trobarem fissures a la veritat,les quals permetran que l’absurditat dels personatges tingui el seu moment d'heroïcitat i, tanmateix, de patetisme.

Un cop acabi la tempesta de problemes predominarà la sinceritat absoluta i el seu vincle serà més fort. Perquè encara que aconsegueixin la seva meta, pujar el Fitzroy, el món seguirà igual i els seus problemes no marxaran.Però de vegades ens és útil fugir de la nostra realitat, i si és amb les teves amigues millor.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.