El llegat del modernisme arquitectònic de Cerdanyola

El modernisme de Cerdanyola té el seu origen en l’estiueig. Descobreix alguns dels principals exponents d’aquest corrent arquitectònic a la ciutat

Cerdanyola del Vallès compta amb un important llegat arquitectònic del modernisme català de finals del segle XIX i principis del XX, que podem apreciar passejant pels carrers cèntrics de la ciutat.

Tal i com recull l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, el Modernisme de la ciutat de Cerdanyola té l'origen en l'estiueig. Gràcies a factors com la bellesa del paisatge, l'abundància d'aigua i les bones comunicacions, “entre la dècada de 1880 i la de 1930, Cerdanyola va ser un punt d'atracció de la burgesia i els intel·lectuals barcelonins”. El músic Enric Granados va ser un dels estiuejants més habituals i va atraure al seu entorn col·legues com Eduard Toldrà o Pau Casals.

Estiuejants a la plaça Sant Ramón, anys 20

Estiuejants a la plaça Sant Ramón, anys 20 

Aquest fet va generar una nova arquitectura amb cases de lloguer, casinos, una nova església i luxoses torres que van modificar el paisatge urbà. Entre els arquitectes modernistes que van treballar a Cerdanyola hi destaquen especialment Gaietà Buïgas i Eduard M. Balcells, tiet i nebot, que junts van dissenyar l’edifici de Can Domènech (actual seu del Museu d’Art de Cerdanyola).

Malauradament, una part important del patrimoni arquitectònic va desaparèixer a partir de la dècada de 1960 arran de l'especulació urbanística i la transformació en ciutat dormitori, segons apunten des de l’Institut del Paisatge Urbà. Entre els edificis d’aquest període que encara podem trobar per la ciutat avui dia, trobem les següents cases i torres, presentades breument a continuació.

Els edificis d'Eduard Maria Balcells

La Rectoria (Pl. Abat Oliba)

També coneguda com a Casa parroquial, es tracta d'un edifici que data del 1908. Presenta uns elements ornamentals i constructius típics de la última etapa del modernisme on es barregen formes geomètriques senzilles tals com arcs apuntats formats amb maons volats junt amb altres elements geomètrics corbats.

La Rectoria data del 1908 | Amador Álvarez

La Rectoria data del 1908 | Amador Álvarez

Les Escoles (C/ Escoles, 7)

Una altra de les principals obres de Balcells a Cerdanyola són les Escoles municipals, dues edificacions construïdes per subscripció popular entre 1912 i 1915, d’aire noucentista.

Les escoles municipals van ser construïdes per subscripció popular | Amador Álvarez

Les escoles municipals van ser construïdes per subscripció popular | Amador Álvarez

La Casa Mongay (C/de Sant Martí, 77)

Edifici bastit aproximadament durant la dècada dels anys 20 del segle XX, segons la datació que en fa Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Tot i tractar-se d'una construcció senzilla, destaca la decoració modernista de tendència geomètrica de la façana d'accés, inspirada en l'estil Sezession, que té els seus orígens a una “secessió” de 19 artistes vienesos que havien abandonat l'Associació dels artistes de Belles Arts a Àustria.

La Casa Mongay compta amb detalls decoratius a lestil vienès Sezession | Amador Álvarez

La Casa Mongay compta amb detalls decoratius a l'estil vienès Sezession | Amador Álvarez

La Casa Mañà (Carrer de Torre i Bages, 5)

Construïda l’any 1930, la signa el cosí de Balcells Manuel Joaquim Rapall, segons recull A. SalillasEn origen la casa es trobava envoltada per un jardí que en l'actualitat ha estat transformat en una plaça. Actualment ocupa l’Oficina de Treball de la Generalitat de Catalunya.

La Casa Mañà també és coneguda com Ca l'Amorós | Amador Álvarez

La Casa Mañà també és coneguda com Ca l'Amorós | Amador Álvarez

La Casa Dolors Balcells (Passeig de Cordelles, 4)

També coneguda per Casa Diviu, la seva construcció va ser encarregada per la germana de l’arquitecte, i data del 1906. És un edifici d'inspiració neogòtica on el volum es redueix a un simple cub amb teulada a dues aigües.

Destaca la iconografia del drac en un carreu a la façana i en una imponent làmpada de forja a l'entrada de la casa. A banda, a la façana principal, amb finestres neogòtiques, hi ha una ceràmica amb una reproducció de la "Dolorosa amb les mans obertes" de Ticià.

La Casa Dolors Balcells és un edifici d'inspiració neogòtica | Amador Àlvarez

La Casa Dolors Balcells és un edifici d'inspiració neogòtica | Amador Àlvarez

La Torre Fatjó, de torre d’estiueig a guarderia

Situada a Carrer de Lluís Companys, 1, es tracta d'una torre d'estiueig envoltada de jardí, construïda a inicis de segle pels senyors Fatjó, i inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Des de llavors i fins al 1970 fou propietat de la família Fatjó.

 

A la Torre Fatjó actualment hi ha la Guarderia Patufet | Victor Ferris

A la Torre Fatjó actualment hi ha la Guarderia Patufet | Victor Ferris

Posteriorment, el Sr. Fatjó la va donar al poble amb la finalitat de destinar-la a algun servei de tipus educatiu, segons recull l’Inventari. Així, es formà un patronat que decidí destinar-la a guarderia i actualment és la seu de la Guarderia Patufet.

A més, Balcells – que va ser l’arquitecte municipal de Cerdanyola– també és l’arquitecte de la Casa de la Vila (Pl. Francesc Layret), d’estil noucentista, datada del 1920.

L’arquitectura de Gaietà Buïgas (1851-1919) a Cerdanyola

La Torre Vermella (C. Sant Ramon, 122-124 - Sta. Marcelina, 13)

Aquesta torre, que deu el seu color al roig dels maons utilitzat en les façanes, és una de les construccions més interessants de la ciutat. Va ser construïda l’any 1879 per una família benestant barcelonina, els germans Planas i Casals, i tot i que és atribuïda a Gaietà Buïgas, tal i com recull l’Institut del Paisatge Urbà, també hi podria haver intervingut Lluís Domènech i Montaner.

Tot i que la Torre Vermella és atribuïda a Gaietà Buïgas, també hi podria haver intervingut Domènech i Montaner | Arxiu del TOT

Tot i que la Torre Vermella és atribuïda a Gaietà Buïgas, també hi podria haver intervingut Domènech i Montaner | Arxiu del TOT

Can Llopis (Carrer de Sant Ramón, 130)

La Casa Llopis va ser construïda l'any 1872 com a residència d'estiu. Posteriorment, el 1892, fou reformada. Actualment, l’edifici és la seu de les Missioneres del Verbum Dei.

Can Llopis |Amador Álvarez

Can Llopis |Amador Álvarez

El Castell de Sant Marçal

A més, a Cerdanyola Gaietà Buïgas Monravà també va reformar el castell de Sant Marçal, que originàriament data del segle XI, recobrint l'edifici amb una decoració fantasiosa inspirada en l'arquitectura romànica i gòtica.

A nivell internacional, Buïgas fou cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, i és conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i el pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans, qui va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc.

Gaietà Buïgas també va reformar el castell de Sant Marçal  | Castelldesantmarçal.com

Gaietà Buïgas també va reformar el castell de Sant Marçal  | Castelldesantmarçal.com

La Torre Vinyals, de Ramon Puig Gairalt (Carrer de Sant Enric, 31)

Actual seu de l’Escola de Música, La Torre Vinyals és un edifici de l’arquitecte Ramón Puig Gairalt, construïda entre 1911 i 1929, després que la finca fou adquirida per Magí Vinyals l'any 1901. L'ornamentació és força continguda, amb alguns detalls singulars com les columnes helicoïdals de maó vist o la tribuna poligonal de la cantonada.

La Torre Vinyals actualment allotja l'Escola de Música | Víctor Ferris

La Torre Vinyals actualment allotja l'Escola de Música | Víctor Ferris

Can Domènech, l’edifici modernista salvat per aclamació popular

Si es fa un repàs al llegat modernista de  la ciutat, no hi pot faltar Can Domènech, que actualment és la seu del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC). L’edifici, obra dels arquitectes Gaietà Buïgas i Eduard Maria Balcells, va néixer com a Teatre-Casino dels estiuejants l’any 1894. Posteriorment, va ser transformat en la torre d’estiueig d’Evarist López (ca. 1905-1910) i finalment es va convertir en els laboratoris farmacèutics Domènech, l’any 1961.

Jordi Voltà, Modest Serra i Josep Maria Segura han realitzat una rèplica en miniatura del MAC |Imatge: Ajuntament de Cerdanyola

Jordi Voltà, Modest Serra i Josep Maria Segura han realitzat una rèplica en miniatura del MAC | Ajuntament de Cerdanyola

A la dècada de 1990, Can Domènech va passar a ser propietat municipal i el 1999 es va plantejar l’enderroc. Després d’una campanya popular, es va salvar i es va incloure en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola. Finalment, el maig de 2006, es van iniciar les obres de restauració enllestides el juny de 2009.

Al seu interior, s’hi pot admirar el conjunt de vitralls anomenat “Les Dames de Cerdanyola”, titllats de “punt culminant del vitrall modernista català” pels experts de la Ruta Europea del Modernisme i declarats Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya A més, el museu té un important fons modernista de pintura, escultura, arquitectura, fotografia i arts industrials, amb obres de Casas, Llimona, Balcells, Brú, Escaler, Burguès, Smith, Vilatobà i Togores.

El tríptic de les 'Dames de Cerdanyola' | Ajuntament de Cerdanyola

El tríptic de les 'Dames de Cerdanyola' | Ajuntament de Cerdanyola

Finalment, també van ser molt importants les contribucions a la ciutat del mestre d'obres Josep Graner, els seguidors de Gaudí, Joan Rubió i Bellver; Marcel·lià Coquillat i Ferran Cels; Cèsar Martinell, autor del desaparegut Celler Cooperatiu, i Lluís Muncunill, junt amb autors més joves que ja se situen a cavall del Noucentisme, com ara els germans Antoni i Ramon Puig Gairalt o Rafael Masó. 

 

Més informació