Elvi Vila (Bambalina): "La canalla està acostumada a la immediatesa i el teatre els dona un respir"

Fa 40 anys que la companyia de teatre familiar Bambalina organitza espectacles infantils a Cerdanyola. Entre els més populars, trobem el Mac&Xic, el FIT Festival o La Pallassada. Enguany, l'entitat està d'aniversari i aquest mes de maig ha celebrat una gran festa amb molts dels seus bambaliners i voluntaris. Parlem amb dues personalitats que han marcat el passat i el present de l'entitat, la Núria Pladevall -al capdavant en l'etapa fundacional- i l'Elvi Vila -actual presidenta. 

Més info: Bambalina i els bambaliners han bufat espelmes pel seu 40è aniversari

Com va arribar a ser presidenta de Bambalina?

Elvi Vila: Vaig començar fa uns nou anys de voluntària perquè tenia dues nenes petites, i com que venia a teatre amb elles em van enredar, bàsicament [Núria somriu]. Em van dir que necessitaven voluntàries i jo que m'apunto sempre a tot el que puc i més... Vaig començar amb col·laboracions molt puntuals, però ara fa 3 anys em vaig tornar a incorporar de ple i amb el canvi de presidència es van decidir per mi.

L'entitat va començar formant part del moviment Rialles, però l'any 2003 va passar a ser Bambalina. Què va passar?

Núria Pladevall: Va sorgir un problema dins del moviment Rialles perquè necessitaven un NIF nou per a poder demanar subvencions a l'Ajuntament. En aquell moment Bambalina va trencar amb el moviment Rialles i va entrar a la fundació La Xarxa. Com que aquí a Cerdanyola ja es coneixia el nom de Bambalina, es va mantenir en comptes de canviar a Xarxa.

E.V.: Sí, no era un problema de Cerdanyola. El tema és que nosaltres estàvem agrupats i van haver canvis. Va ser llavors quan vam crear el NIF i el nom.

I per què el nom de Bambalina?

Núria Pladevall i Elvi Vila: Doncs no sé! [riuen].

N.P.: Jo suposo que la qüestió del teatre i les cortines [Elvi assenteix].

E.V.: Mira que han intentat que canviéssim perquè La Xarxa té una campanya de màrqueting i vol que tots siguem molt corporativistes amb la imatge Xarxa. Però nosaltres ens hem resistit molt [riuen plegades]. Ho veus a tot arreu, Fundació la Xarxa, però... haha. Quan anem a reunions ens amaguem i diem, 'ai que no ens mirin'!

N.P.: Jo de fet quan anem a fires a fora sempre poso els dos, 'Grup Bambalina-Xarxa Cerdanyola'.

E.V.: Però el nom que ens agrada i el que volem utilitzar és el de Bambalinaque, que ara l'hem volgut potenciar amb el canvi de logotip. Ens agrada portar-lo arreu, el nom.

Elvi Vila: "M'he adonat amb el temps que Bambalina ha estat capdavantera en moltes coses".

L'entitat va patir algun canvi intern quan es va agrupar amb La Xarxa?

E.V.: De facto, el canvi de nom i de grup no va afectar l'activitat de Bambalina. Quan Rialles comença l'any 1981 amb l'Òmnium, neix com un moviment de potenciació del català i del teatre professional. El canvi ha estat simplement perquè ens facilita molt la vida ser dintre d'un grup a l'hora de fer les contractacions dels espectacles.

N.P.: També és una xarxa relacional perquè t'adones que no estàs sola, que la teva feina la fan també 60 pobles més.

Però en aquests 40 anys alguna evolució deu haver viscut Bambalina.

N.P.: És clar, ens hem hagut de modernitzar a nivell d'espectacles. Si compares les primeres obres que vam fer amb les d'ara, diries 'quina pena'. Però hem evolucionat segons han canviat els temps. Ara tenim venda online i xarxes socials. I com a grup, potser fem més coses que abans, havent creat nous espectacles com el FIT o el Mac&Xic.

E.V.: Jo m'he adonat amb el temps que Bambalina ha estat capdavantera. Quan vam iniciar el Festival Internacional de Teatre venien programadors amb obres de teatre d'arreu del món i atreien gent de fora de Cerdanyola. Amb els anys, el teatre s'ha globalitzat molt i hi ha més oferta. Hem fet coses que potser ara ens costarien més perquè les pots trobar en altres llocs.

Com ha mantingurt Bambalina el públic tenint en compte aquesta diversificació que mencionen?

E.V.: El nostre públic té una edat molt determinada. Molta gent del públic fidel són pares i mares que ja havien vingut a Bambalina de petits amb les seves famílies i porten als seus infants. Però a partir dels vuit anys comencem a perdre aquest públic infantil, que recuperem quan arriben als 25. Els altres integrants de Xarxa ens comenten que els passa el mateix. Llavors, volem aconseguir que els infants de nouo anys no ens deixin, que no vegin la Bambalina com un espectacle per a petits, que no ho relacionin amb les titelles.

Elvi Vila: "Molta gent del públic fidel són pares i mares que ja havien vingut a Bambalina de petits amb les seves famílies i porten als seus infants".

L'entitat està fent alguna cosa per omplir aquest buit d'edat del seu públic?

E.V.: Sempre hi ha hagut modes al teatre, fins ara ha estat més el circ, però ja està molt mastegada. Ara pensem que s'estan fent moltes coses ben parides de màgia i teatre a la vegada. Del teatre musical també hi ha una producció molt interessant. A més, ens agradaria oferir teatre que et remogui i impliqui valors. Que se'ns encaselli en teatre per a petits és una llosa que sempre hem carregat. Quan intentem sortir del tema alguns pares s'estranyen. És anar a poc a poc, fent balanç i oferint de tot.

N.P.: D'obra sobre valors ja en tenim una programada per l'inici de la nova temporada, La Valentina quàntica, que és per a infants de fins a sisè de primària, sobre una nena que vol ser científica.

En 40 anys els temps han canviat i ara els infants compten amb un ampli ventall d'entreteniment tecnològic. Com afecta això a Bambalina i al teatre?

E.V.: Les noves tecnologies i l'ús que se'n fa jo crec que afecten a tots els àmbits. A les escoles, als esplais i també a les mateixes famílies que han de saber limitar-ho. Inclús potser el teatre és l'àmbit que més se salva perquè és molt diferent, implica arts escèniques. La canalla està molt acostumada a la immediatesa i crec que el teatre els dona un respir. A més, les famílies que volen potenciar el teatre entre els seus fills i filles continuen venint al marge de tot.

N.P.: Ens trobem a més amb moltes obres que utilitzen eines multimèdia, els decorats o els efectes d'il·luminació.

Com està Bambalina ara?

E.V: Vam sortir enfortits de la pandèmia perquè les famílies tenien moltes ganes de venir. Ens va anar bé aquest retorn a teatre perquè estem molt a prop de Barcelona i l'oferta és tan gran que se'ns menja.

N.P.: Sí, jo ho he parlat amb molta gent que abans tenien públic però després de la pandèmia... se'ls omple el teatre! Es nota que la gent té ganes de tornar a la normalitat. A més, a nosaltres la venda online ens ha anat molt bé perquè ja venen amb l'entrada comprada.

Ha estat un repte aguantar 40 anys una entitat que se sustenta amb la feina de voluntaris que reben cap compensació econòmica?

[Riuen les dues].

E.V: La Núria potser en té una altra, però la meva percepció sobre el voluntariat és que és una qüestió complicada. És un treball completament altruista que fas pels altres. No reps diners però sí moltes alegries. Però acaba sent un compromís que tens amb una entitat. El voluntariat o te'l creus o no te'l creus i això es nota molt amb el tipus de gent que tenim a l'entitat. Per exemple, no tenim persones joves perquè els costs comprometre's a anar a reunions o mantenir la programació.

Elvi Vila: "Que se'ns encaselli en teatre per a petits és una llosa que sempre hem carregat".

Això els preocupa?

[Contesten 'molt' a l'uníson].

N.P.: Home, a mi em preocupa molt perquè jo soc de les que vam fer aquella primera reunió... Amb el voluntariat el que passa és que la gent té ja una certa edat perquè en aquells temps ens creiem les coses i era la nostra manera de fer país. Hem anat tirant així, però amb el jovent no hi ha manera. Jo tinc dos fills i... ostres, que no! [riu].

E.V: Hem de fer una crida al voluntariat i a la col·laboració en la mesura que es pugui. Has de dir, 'tu pots venir a ajudar en aquell espectacle gran? Benvingut siguis, feina per a tu en tindrem'. Però clar, he de dir que les voluntàries que tenim, que han acumulat molta joventut [riu trapella], han arribat al punt de dir 'ja en tenim prou'. Tanmateix, no ho deixaran fins que sàpiguen que hi ha gent que ho segueix, eh! [riu]

N.P.: És el compromís que tenim la gent d'una certa edat. És veritat que quatre o cinc persones han de tirar del carro, i a les que ho hem fet fins ara ens agradaria que algú ens fes el relleu. Voldríem encarrilar aquest jovent que ve esporàdicament perquè un dia agafin les regnes.La fórmula és anar-los implicant en els actes que anem fent.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.