Un estudi de la UAB revela sis segles de continuïtat genètica dels ibers

Els pobles ibers que van viure al nord-est de la península Ibèrica durant l’edat del ferro van mantenir una gran continuïtat genètica al llarg de sis segles, malgrat els contactes amb fenicis, grecs, cartaginesos i altres cultures mediterrànies. Així ho conclou un estudi liderat per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La recerca, publicada a la revista científica iScience, ha analitzat el genoma de 54 nadons ibers per reconstruir la història genètica d’aquestes comunitats des dels inicis de l’edat del ferro fins a la romanització, fa entre 2.700 i 2.100 anys.

Els resultats indiquen que els grups ibers van sorgir principalment de les poblacions locals de l’edat del bronze i que la seva aparició no va estar vinculada a una gran migració. Les influències genètiques procedents d’altres regions van existir, però es van incorporar de manera progressiva.

Un canvi cultural sense una gran migració

Els investigadors esperaven trobar una influència exterior més elevada, tenint en compte les nombroses evidències arqueològiques dels contactes dels ibers amb altres pobles mediterranis.

«Veiem que hi ha una gran continuïtat genètica i que la població canvia molt menys del que havíem imaginat», explica Cristina Santos, investigadora del Grup de Recerca en Antropologia Biològica de la UAB i responsable de l’estudi.

Segons els autors, això reforça la hipòtesi que la transformació social que va donar lloc a la cultura ibera, caracteritzada per una organització més jerarquitzada, no va ser conseqüència d’una substitució de la població.

«Arqueològicament està clar que hi ha un canvi cultural molt important, però nosaltres veiem que el substrat genètic es manté», assenyala Assumpció Malgosa, directora del grup de recerca i coautora del treball.

Restes de tres jaciments

L’equip ha estudiat restes de nadons enterrats en cases i zones productives de tres jaciments: Els Vilars, a Arbeca, vinculat al poble ilerget; Sant Miquel d’Olèrdola, del poble cosetà, i El Camp de les Lloses, a Tona, associat als ausetans.

L’anàlisi ha permès seguir l’evolució genètica d’aquestes poblacions des de la transició de l’edat del bronze a l’edat del ferro fins a l’inici de l’època romana.

Els nadons són especialment valuosos per estudiar aquesta cultura perquè els ibers practicaven habitualment la cremació dels difunts i, per tant, es conserven poques restes humanes que permetin recuperar ADN antic. Les anàlisis s’han fet al Laboratori d’ADN Antic de la Facultat de Biociències de la UAB.

Més diversitat amb la romanització

L’estudi ha identificat contactes puntuals amb poblacions de l’est de la Mediterrània i del nord d’Àfrica. Aquestes influències coincideixen amb la presència d’àmfores i altres materials fenicis, grecs, púnics i itàlics trobats als jaciments.

La diversitat genètica es va incrementar especialment amb la romanització, quan es van incorporar més ancestres mediterranis i nord-africans. Tot i això, la població iberoromana va continuar conservant una forta empremta genètica de les comunitats iberes locals.

L’anàlisi també apunta que els diferents grups ibers mantenien contactes entre ells, però conservaven un cert grau d’autonomia. A El Camp de les Lloses s’han identificat dues germanes i dos vincles de parentiu de segon grau, mentre que a Els Vilars no s’ha detectat cap relació familiar entre els individus estudiats.

La recerca ha comptat amb la participació d’universitats i centres d’investigació de Catalunya, l’Estat, Portugal, Dinamarca, els Estats Units i Austràlia. Per als investigadors, els resultats mostren que la història genètica de les poblacions no sempre està marcada per canvis sobtats, sinó també per processos graduals d’intercanvi humà i cultural.

Cerdanyola celebra les Jornades Europees d’Arqueologia

La publicació de l’estudi coincideix amb la celebració a Cerdanyola de les Jornades Europees d’Arqueologia, del 10 al 14 de juny. El programa inclou una conferència sobre la sal a la prehistòria aquest dimecres, jornades de portes obertes al Museu de Ca n’Oliver i la visita guiada Cerdanyola, terra d’ibers, que permetrà conèixer com vivien les comunitats iberes establertes al territori. A causa de les restriccions per la pesta porcina africana, les activitats es concentraran al museu i no es podrà accedir ni al jaciment ni al poblat ibèric.

Més info: Descobreix el Patrimoni de Cerdanyola: Jornades Europees d'Arqueologia 2026!

Agenda

---

Visita guiada: “Cerdanyola, terra d’ibers”
Dia: diumenge 14 de juny
Hora: 12 h
Lloc: Museu de Ca n’Oliver
Edat recomanada: majors de 10 anys

El Museu de Ca n’Oliver tindrà entrada gratuïta del 12 al 14 de juny amb motiu de les Jornades Europees d’Arqueologia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.