La figura de Pere Calders centra el Correllengua 2019

Aquest dissabte 26 d'octubre, el Correllengua i la seva flama tornaran a Cerdanyola del Vallès. Diverses entitats de la ciutat s'han unit per celebrar una jornada d'activitats dedicades al català. Enguany, el Correlllengua homenatjarà la figura i l'obra de l'escriptor català Pere Calders. 

 

Jocs, teatre i música

L'objectiu del Correllengua, des de la seva creació l'any 1996, és la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalan. Tot plegat, amb apostes "lúdiques, festives, participatives i transversals", tal com destaquen des de l'organització del Correllengua. 

A Cerdanyola, els actes Correllengua 2019 començarà divendres 25, tot i que el gruix d'activitats es concentrarà el dissabte 26. Així, el dia 25, la Plataforma Cultural DONES oferirà una xerrada titulada 'Glossari de mots emprats per Pere Calders a les seves obres literàries'. A partir de les 18 h, al Centre Cívic Sant Ramon, Mercè Adan endinsarà els assistents en l'escriptura de Calders. "Hem preparat una mostra de la seva capacitat de crear i recrear escenaris a través de les seves pròpies paraules, conegudes i no tan conegudes", expliquen des de la Plataforma.

Ja dissabte, l'escenari del Correllengua serà la plaça de Sant Ramon. A les 10 h començaran les activitats per a infants i joves organitzades per l'Agrupament Escolta Pau Casals. Les activitats del Cau cerdanyolenc acabaran a les 12 h. D'11 a 14 h, el Servei Local de Català ha organitzat un joc d'escapada (scape room) per als assistents. 

A les 12 h, l'Agrupació Cultural Sardanista portarà l'esperit dansaire i musical a la plaça amb una ballada de sardanes popular. Tot seguit, a les 12.30 h, el Servei Local de Català oferirà una lectura de contes de Pere Calders.

Més tard, a les 13 h, el Grup Artístic Teatral (GAT) representarà dues obres: 'Petits conflictes al carrer' i 'Discreció exquisida'. Com a cloenda del Correllengua 2019, el cantautor cerdanyolenc Ramon Sauló cantarà cançons de Leonard Cohen, amb la col·laboració de la Comissió de Festes de Sant Martí. 

 

 

Manifest de Jordi Cuixart

Enguany, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha escrit un manifest pel Correllengua 2019. Cuixart recorda que "lluitar per la llibertat és el més bonic que podem fer a la vida, i sense cultura no hi ha llibertat possible". El president d'Òmnium, qui ha estat condemnat a 9 anys de presó, destaca que "la vitalitat del moviment neix de la llavor que iniciatives com el Correllengua van sembrar arreu del país. La força de la gent organitzada ha estat, és i serà motiu d’autoestima immensa". 

"Ara i aquí, ens uneix la voluntat insubornable de projectar una cultura democràtica basada en els drets humans i, per tant, en el respecte als drets lingüístics. L’anhel de viure en una societat on la diversitat de llengües i orígens és una riquesa, així que la ciutadania blinda la cohesió social davant els qui atien l’odi a la diferència. Trenquem tots els prejudicis i convidem-nos a celebrar plegats i sense complexos aquest acte d’amor a la vida i la tendresa que és el Correllengua arreu dels Països Catalans", escriu Cuixart.

 

Qui va ser Pere Calders?

Pere Calders va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure a Polinyà del Vallès (Vallès Occidental) els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l’accés a l’Escola Superior de Belles Arts. Posteriorment, va treballar com a dibuixant d’un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l’Avui, on va publicar el seu primer conte.

L’any 1936, va publicar els seus dos primers llibres, el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, on ja s’insinuaven els trets característics del que havia de ser la seva obra posterior, com l’absurd, l’imprevist o l’atzar. A la biografia de Calders que Correllengua ha publicat al seu web, es destaca que amb l’esclat de la guerra civil espanyola, Pere Calders va col·laborar amb publicacions polítiques i de suport al soldat. El 1937 es va allistar com a voluntari a l’exèrcit de la República i va ser destinat com a cartògraf a la rereguarda de Terol.

De retirada cap a Barcelona va ser capaç d’escriure la seva primera novel·la llarga, Gaeli i l’home Déu, tot i que no es va publicar fins al 1986. Amb la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló.

Va aconseguir evadir-se del camp de concentració i, després d’una curta estada a França, havent deixat a Catalunya la seva primera dona i un fill, es va exiliar a Mèxic, on de seguida va contactar amb els catalans també exiliats, com Josep Carner, de qui va rebre el primer ajut. A Mèxic, hi va estar vint-i-tres anys, va tenir tres fills amb Rosa Artís, la seva segona dona, germana de l’escriptor Avel·lí Artís Gener “Tísner”.

L’any 1942 Calders va publicar el seu primer recull de contes posterior a la guerra civil espanyola, Memòries especials, però no va ser plenament reconegut per la major part de la crítica catalana fins a l’any 1955 amb un altre recull anomenat Cròniques de la veritat oculta, on va incloure molts contes de la seva primera època. També són reculls de contes els dos llibres que van seguir: Gent de l’alta vall (1957) i Demà a les tres de la matinada (1959).

Al llarg de la seva vida, Pere Calders va rebre nombrosos premis, entre ells el Premi Víctor Català l’any 1954 per Cròniques de la veritat oculta. També va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la (1964), al Premi de la Crítica (1968), el Premi Lletra d’Or (1979), el Premi Joan Crexells (1986) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1986).

Un fet que relaciona Calders amb Cerdanyola és la cesió que l'autor va fer de tots els seus documents i escrits a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La UAB, amb col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’ha encarregat de completar el seu llegat amb escrits i dibuixos publicats a la premsa i a les revistes.