Gerard Pastor: "La vocació i el talent estan molt bé, però cal treballar moltes hores"

Gerard Pastor és un músic versàtil i entre les seves moltes facetes està la de director de la Banda de l’Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès (AMCV). Aquesta setmana, però, s’acomiada per segon cop de l’Agrupació per tancar la seva segona etapa com a director de la Banda (va dirigir la formació entre 2009 i 2016). Divendres 17 i dissabte 18 dirigirà el seu últim Concert al Castell amb la banda cerdanyolenca.

Què podem esperar d'aquest Concert al Castell?

Serà un concert diferent perquè no és l'espectacle que teníem pensant per a aquest any. De fet, no entra dins del cicle habitual dels 'Castells'. Podem esperar un concert fresc, amb música molt popular i que agrada a tothom, tant als músics com al públic. No hi haurà un macromuntatge, sinó que és un concert a l'estil dels que fem a la festa major però en un espai emblemàtic i especial per a nosaltres com és el Castell de Sant Marçal.

Us hem vist assajar amb mascareta, amb molta distància entre vosaltres, mesurant-vos la temperatura... Ha estat el concert més estrany de preparar?

Sens dubte. Primer, perquè ningú havia assajat mai a dos metres de distància. Els músics sempre intentem estalviar el màxim d'espai possible. Aquestes normes estàndard que teníem se n'han anat en orris i ens hem hagut d'adaptar. També hi ha limitacions d'aforament, de durada... Tot és excepcional.

És el teu últim concert com a director de la Banda. Com ho estàs vivint?

Com un regal, perquè tota aquesta segona època amb la Banda ha sigut com un regal que no m'esperava. A més, ja m'havia mentalitzat de què aquest concert no es podria fer, però el fet de poder-ho fer també és un regal. Em fa especial il·lusió recuperar alguns temes que havíem tocat quan vaig començar a dirigir en la primera etapa, com el medley de Benny Goodman, que va ser el primer que vaig dirigir. A la Banda encara queden músics d'aquella època i tot plegat és com un petit viatge en el temps.

Què ha diferenciat la teva primera etapa dirigint a la segona?

L'experiència de tots plegats. Quan vaig començar era la primera formació gran que dirigia i tampoc m'havia prodigat molt en el repertori de bandes. Vaig descobrir moltes coses com a director. Va ser un aprenentatge al·lucinant no només per a mi, sinó també per a gent que també estava aprenent i ara estan a la junta. L'Agrupació venia d'un període d'inestabilitat i va requerir temps fer que les coses funcionessin. En canvi, en aquesta segona etapa ha estat molt més plàcid. La junta és gent que ha crescut amb la Banda i és la junta més jove de la història. És gent molt pròxima als músics i es nota que l'entitat ja acumula 21 anys d'experiència. Jo estic molt content perquè a nivell d'organització ha sigut molt més descansat i tot s'ha pogut centrar molt més en la música.

 "Un dels aspectes que fa de l'AMCV una banda única en l'àmbit de les bandes amateurs de Catalunya és la valentia i la varietat de les seves propostes artístiques"

Vas ajudar a reforçar que la Banda fes peces més actuals.

La Banda és una formació molt flexible. Té repertori original, però al mateix temps pot convertir-se en una gran big band, en una orquestra de vent... Això permet transcriure moltes obres per la Banda. Quan jo vaig entrar, la Banda ja tenia aquest tarannà i havien fet tant obres clàssiques i com coses més modernes. Vaig intentar donar continuïtat i ser encara més agosarat. Un dels aspectes que fa de l'AMCV una banda única en l'àmbit de les bandes amateurs de Catalunya és la valentia i la varietat de les seves propostes artístiques. Per exemple, hem fet Tristan i Isolda i hem tocat al Festival de Blues. Ho vam fer amb tant rigor que big bands que venien darrere pensaven que Cerdanyola tenia una escola de jazz.

Això demostra que a la banda li agraden els reptes. Quin diries que ha estat el repte més gran que heu assolit plegats?

El Concert al Castell de conte del 2016 va ser un gran repte. No només era una qüestió musical amb obres molt difícils i que mai s'havien adaptat a una banda. Si no que també hi havia la implicació d'escoles i d'alumnes, coreografies, dansa aèria i, per primera vegada, es feia en dos dies. Va ser un gran format que ens va portar un any i mig de feina. De fet, és l'únic Concert al Castell que es va començar a preparar abans de fer el de l'any anterior.

El fet d'adaptar música més actual a la música de banda ajuda al fet que més gent s'enganxi a aquest tipus de formacions, i a l'AMCV en concret?

Podria ser, però nosaltres ho fem de manera natural o no ens ho plantegem. Una cosa bona que té l'AMCV és que té un gruix molt gran de socis i seguidors que accepten totes les propostes que fem. Això crea una dinàmica molt sana i arriba un moment en el qual ja no et planteges massa si això acosta la música a més gent o no. Tenim la sort de tenir un públic gran i d'omplir els concerts, però també veiem com cada any s'enganxa més gent.

"Des que era petit, els meus referents sempre han sigut músics que, sense jo buscar-los, eren versàtils"

Què faràs després de deixar la banda?


Tinc molts projectes alhora. Últimament m'estic enfocant molt en els parcs temàtics i en el cinema. Pel pròxim any, en agenda tinc dos llargmetratges, dos documentals, dos curtmetratges i projectes de parcs temàtics a la Xina i Qatar. A més, amb la meva parella, la Marta Urzaiz, llançarem un disc al novembre d'obres noves i estem començant a treballar en la campanya promocional. També seguiré dirigint la Cobla Simfònica Catalana i la docència que imparteixo al Conservatori de Sabadell i a l'ESMUC de Barcelona. No estaré avorrit (riu).

Són projectes molt diversos.

Des que era petit, els meus referents sempre han sigut músics que, sense jo buscar-los, eren versàtils. Em fascinava molt Pauli Penya, que era un mestre meu a Palau Solità i era flautista, arranjador, professor, director, compositor... El meu gran referent sempre ha sigut John Williams. Ell és compositor, domina la clàssica, el jazz, escriu per a big bands, era pianista de jazz, dirigeix, toca el piano... Sempre m'han atret molt aquests perfils. I en el meu cas, a vegades dirigeixo, escric, toco el piano... M'agrada i em permet oxigenar-me i no cremar-me de cap faceta. Al deixar la banda tindré un break en l'àmbit de la direcció que no he tingut des que vaig començar a dirigir l'any 2008.

Vas estar nominat als premis Gaudí i has rebut uns quants guardons. Com reps aquest tipus de reconeixements?

Quan ets molt jove tens ganes que t'arribin aquestes nominacions perquè són com regals. Tot i haver rebut premis i nominacions de tota mena, el que més importa a mesura que van passant els anys és poder tenir projectes interessants i treballar amb gent que valgui la pena. Els reconeixements me'ls prenc com un parèntesi mental i una petita festa. El més important és seguir treballant i saber que els premis no signifiquen res. Hi ha gent que ha guanyat molts premis i un dia els deixa de sonar el telèfon, i això sí que és un problema. Per sort, vaig tenir mestres que això m'ho inculcaven molt: treball de formiga i si guanyes un premi, l'endemà et lleves a les 9h i segueixes treballant, i si no el guanyes, també segueixes treballant. És una carrera de fons. Pots tenir un èxit puntual, però si un sol èxit t'acompanya tota la teva vida, potser t'has de preocupar perquè a la llarga no és satisfactori si tens una inquietud artística.

"La gent jove ha d'estar mentalitzada que, com deia la Rosa Maria Sardà, la cultura sempre ha estat en crisi"

Se sol dir que viure de la música és molt complicat. Quin consell donaries a algú que està començant?

Jo els hi diria que han d'estudiar molt, treballar molt i buscar coses musicals que realment els motivin i, com deia el meu pare, "tonteries, les justes" (riu). La vocació i el talent estan molt bé, però cal treballar moltes hores. Jo vaig estudiar nou anys de l'ESMUC, fent les carreres de piano i direcció, i vaig poder viure l'època en la qual tot era expectativa i motivació. Després va arribar la crisi. A partir d'aleshores es va veure un canvi en les següents generacions. Abans érem conscients que s'havia de pencar i estudiar molt, que hi ha molta competència i moltes oportunitats, però sabíem que s'ha d'estar preparat. I si una cosa no sortia bé, érem molt autocrítics. Avui dia, s'acostuma a culpar les circumstàncies de fora. La gent jove ha d'estar mentalitzada que, com deia la Rosa Maria Sardà, "la cultura sempre ha estat en crisi". Quan hi ha hagut excedents als pressupostos de la cultura? Mai. Això forma part de la nostra naturalesa.
També es tracta de tenir curiositat. Quan surt una pel·lícula d'Star Wars, el dia abans escolto la banda sonora l'analitzo i toco els temes. Si no tens inquietud, plantejat si realment ets músic. Ha d'haver-hi aquella xispa.

"S'ha de posar sobre la taula un projecte d'auditori vinculat a l'Agrupació Musical i a la Jove Orquestra"

 

Parlaves de la crisi del sector, però ara s'obre una nova crisi amb igual o més incertesa. Com creus que s'ha d'afrontar?

La situació em preocupa. Fa poc em deien que durant aquesta època s'ha revalorat molt la cultura. Però no és així. En l'àmbit privat, la gent ha consumit més cultura a cost zero, generalment. Les vendes de CDs no han pujat i, en el meu cas, he tingut un 15% més de visites a Spotify, però en ingressos això es tradueix en 6 euros d'aquí a sis mesos. Això no vol dir que la cultura pugi. Tenim davant un panorama complicadíssim que pot empitjorar. Ara és quan els polítics i tothom qui contribueix al sistema han de demostrar que realment creuen en la cultura. Cerdanyola ho té molt fàcil. S'ha de posar sobre la taula un projecte d'auditori vinculat a l'Agrupació Musical i a la Jove Orquestra. Fins que això no passi, no veig que aquí pugui canviar res.

Aquesta crisi arriba quan ja hi havia uns quants anys de peticions de millores acumulades.

Quan vaig arribar, a Cerdanyola ja s'havia parlat de l'auditori, però va coincidir amb la crisi de 2008. També veníem d'una època en la qual els projectes d'auditoris eren faraònics. Qualsevol poblet tenia un auditori que els hi havia costat un mínim de 12 milions d'euros. Conec projectes de 3 - 4 milions d'euros per fer auditoris que s'han fet de forma intel·ligent aconseguint implicar empreses i patrocinadors. La pregunta és senzilla: Creus en aquests projectes? Llavors l'has de posar sobre la taula. A més, cal que sigui un auditori vinculat a les entitats. Ha de tenir una sala d'assaig permanent per l'AMCV i la JOC, una sala per les corals, una altra per l'esbart, etc. A Cerdanyola fa anys que es dona suport a la música, però falta infraestructura i sembla que mai és el moment.

Encara no se sap qui serà la persona que es rellevarà, però què t'agradaria dir-li?

Li preguntaria: "Tens clar què vol dir ser un director del segle XXI?". Sobretot, cal tenir clara la diferència entre un director i un dictador de banda. És molt important que sigui algú amb tacte, bon tracte i que sàpiga valorar com funciona la banda i adaptar-se a les coses que funcionen. Ha de tenir clar que el director és una peça d'un gran engranatge. En aquest país hem tingut perfils de directors molt impositius i això ha fet mal. També hi ha gent jove que dirigeix amb formes de fer d'una altra època. Si té això clar, les coses aniran bé. Si no et va bé amb l'AMCV és que el problema ets tu.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.