Ignasi Ibáñez (Montflorit): Sense pretensions, volem fer-nos un lloc a la indústria musical catalana

‘Montflorit’ és un grup de música indie rock que va néixer el 2021 i que deu el nom al barri cerdanyolenc on es va gravar el primer EP de la banda. Poc després del seu llançament i davant la impossibilitat de fer concerts per les prohibicions de la pandèmia, el grup va estar a punt de desintegrar-se amb la marxa de tres dels quatre components. L'Ignasi, però, no va tirar la tovallola i va convèncer a la Mar (guitarra), el Pau (bateria) i el Wini (baix) perquè se sumessin a un projecte renovat. Ara, presenten el seu segon EP amb el nom de ‘Decepció’, amb el que esperen entusiasmar a tothom.

 

Amb els components actuals sou un grup molt nou. En algun moment vas pensar que no podries seguir amb el projecte?

Amb la marxa dels primers integrants de la banda, tot i ser un moment complicat, per a mi (Ignasi) es tractava d’un projecte personal i volia continuar. Després de trobar nous components, hi havia moltes incògnites. Jo vinc de l’indie rock britànic, el Wini ve del punk , el Pau del blues i el jazz i la Mar és guitarrista clàssica. Per tant, és una barreja molt estranya, que al principi va costar entendre’ns, perquè no sabíem cap on podíem tirar musicalment, però després han sortit coses de les quals estem molt orgullosos.

 

I en quin moment passeu de tocar als assajos a pujar dalt d’un escenari?

És curiós el moment que vam tocar en públic per primera vegada. Un cop teníem el primer EP fet el vaig enviar a diversos concursos per si sonava la flauta. Just després de la casi-desintegració del grup, els Lluïsos de Gràcia van contactar amb mi per a participar al concurs ‘Desconnecta’t’. Teníem l’EP, però no els músics. Amb tres setmanes ens vam ajuntar amb la Mar, el Pau i el Wini i ens vam posar les piles per arribar al concurs d’una manera presentable i va sortir prou bé. El primer assaig com a grup ja sabíem que teníem un concert en dues setmanes.

"El primer assaig com a grup ja sabíem que teníem un concert en dues setmanes"

 

I d’allà a participar al Sona9 de la revista Enderrock. Què va significar pel grup?

Va representar trencar la barrera, per primera vegada, d’estar tocant pels amics o per Cerdanyola, a tenir presència a l’escena catalana. Allà es mouen projectes emergents i compartir escenari amb aquesta gent va ser molt enriquidor.

 

El segon EP l’heu gravat a un estudi de Barcelona. És una metàfora de com estar creixent el grup i com surt de les fronteres locals per a assolir una major presència a l’escena catalana?

Era una aposta per provar sonoritats noves. A nivell personal va ser un risc, perquè amb l’estudi Fundición Sonora de Cerdanyola estava molt còmode, però els companys em van fer veure que això podia enriquir el projecte. Al final estem molt contents amb el resultat i molt agraïts a la gent de l’estudi Caballo Grande.

"Canviar d'estudi de gravació va ser un risc a nivell personal, però els companys em van fer veure que això podia enriquir el projecte"

Com descriuríeu el so d’aquest nou EP? En què es diferencia de l’anterior?

Jo crec que es nota molt el gra de sorra que està aportant cadascú en el projecte musical i, tot i que hi ha cançons tranquil·les, en general totes han pujat de tempos i hi ha més intensitat, més canya i més distorsió que en el primer. En aquest sentit, aquest EP el veig molt eclèctic. Per nosaltres ha estat un experiment. Primer, per veure si funcionem a nivell musical i, després, per saber si funcionem dins d’un estudi. Ha sigut un procés intens per quatre persones que no es coneixien abans del primer assaig.

Més info: La banda cerdanyolenca Montflorit presenta 'Decepció', el seu segon EP

 

I com ha sigut la resposta del públic al vostre segon EP?

La veritat és que molt bé. Ens ha escrit gent dient-nos que els hi havia agradat molt i aquest dissabte vam tenir un concert a Santa Perpètua de Mogoda, on vam poder presentar les noves cançons. Va venir bastanta gent i, per primer cop, ens vam trobar que gent que no coneixíem cantaven les nostres cançons. Va ser molt gratificant.

 

Quins diries que són els vostres referents?

Jo te’n diria tres. Primer Strokes, un grup britànic que va sorgir a principis de la dècada dels 2000 i en què cada instrument té molta personalitat. A escala nacional, Cala Vento, perquè ens inspiren tant a nivell musical, com amb la seva manera de fer. I Pau Vallvé, perquè les seves lletres són en català i perquè busca estar en un punt mig entre els temes més tranquils i els temes més rockers. Amb el fet que cantin en català ens hi sentim molt representats. Sense ser pretensiosos, volem fer-nos un lloc dins la indústria musical catalana.

 

Quins són els reptes del futur com a grup?

Jo crec que el proper pas natural, després d’aquest segon EP, és trobar un so que ens agradi explotar. Consolidar-nos una mica més en temes que ens hi sentim més còmodes. Tenim l’ambició de fer un disc, tot i que és una cosa molt complicada. De moment el feedback que estem obtenint és molt bo, ara el que busquem és arribar a nous públics i trencar fronteres.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.