Isidre Grau: "Quan escrivim, l'única aspiració que tenim és que algú que no coneixem ens llegeixi"

L'escriptor cerdanyolenc ha presentat la seva nova novel·la 'Un dissabte de primavera' aquest dissabte 4 de juliol

Aquest dissabte 4 de juliol, l'escriptor cerdanyolenc Isidre Grau ha presentat la seva nova novel·la titulada Un dissabte de primavera. La pandèmia va obligar a suspendre una molt ben escollida data per presentar el llibre, el passat 21 de març que resultava ser el primer dissabte de la passada primavera. Tant bon punt s'ha permès la celebració d'actes d'aquest tipus amb les mesures de seguretat adients, Grau i l'editorial Trípode han recuperat la presentació, que s'ha fet a les 12 h al The 1916 Irish Pub. 



Presenta el llibre Un dissabte de primavera en un any en el qual hem tingut la primavera més estranya que hem conegut. Com la definiria?

Una primavera el·líptica. L'hem saltat però és una primavera per no tornar-hi. Si busquem la part positiva, jo sempre dic que és com si m'haguessin enviat a una illa i allà he pogut fer coses que d'altra manera no hauria fet. Però vaja, ja tinc ganes que acabi tot aquest tema.

En contraposició, com és la primavera on se situa el llibre?

És un dissabte de primavera on hi ha una trobada durant unes quinze hores d'aquest dissabte. Són sis personatges, que formen tres parelles, que es troben amb el pretext de què una dona ha de pintar un quadre amb una altra. Aleshores es produeixen una sèrie de converses i situacions amb uns equívocs pel mig. Però hi ha una particularitat: qui explica la història és una senyora que va morir fa cinc anys i que encara vigila què passa amb els seus. A través d'ella descobrim tot el "tinglado".

Com és l'Amanda, la difunta que fa de narradora?

És una senyora molt vital i desenfada. A més, està molt acostumada a portar la batuta de les coses. Aleshores, quan va veure que moriria, va procurar que el seu marit quedés ben aparellat amb una amiga seva. Aquests són els seus i ella està preocupada perquè els hi surtin bé les coses. És una narradora que ho sap i ho veu tot, però no vol ficar-se en res, i és una presència que, en la mesura que pot, va dirigint les coses.

"El llibre parla de les complicacions sentimentals i com, a vegades, el desig juga males passades i fa que la gent es confongui"


Al llibre són molt importants les relacions entre els personatges en termes d'amor i sexe. Ens podem sentir identificats amb aquests personatges?

Suposo que sí. No és una història biogràfica de ningú, però parla de les complicacions sentimentals i com, a vegades, el desig juga males passades i fa que la gent es confongui. Tracta l'afecció, les relacions personals de desig, sexe, amor... També sobre com, a vegades, el sexe es pot veure com un acte amb independència però el que busca tothom és estimar i ser estimat.

Aquesta és la problemàtica eterna de les persones.

Sí, els grecs i els romans ja en sabien, d'això. Jo he buscat una mirada despreocupada. Jo dic que és com una comèdia de Shakespeare amb aquelles coses d'anar i venir. Té una estructura de vodevil en el sentit de què durant aquest dia hi ha moltes anades i vingudes. Els personatges parlen de dos en dos i es van relacionant. Un altre referent són les comèdies entremaliades de Woddy Allen. Quan l'anava escrivint pensava que això podia ser una pel·lícula o una obra de teatre.

Durant el confinament hem vist canviar aquestes formes d'estimar i de relacionar-nos de les quals parla el llibre.

I suposo que de forma bastant complexa. Cadascú haurà fet el que ha pogut, o el que no ha pogut. Però crec que tot això encara ha de sortir. Ho comentem amb amics però tot això ho hem viscut molt portes en dins. De fet, la pandèmia ha reforçat un individualisme on cadascú ha hagut de buscar solucions de convivència a casa. Ha estat una experiència molt dura per tothom i encara ho hem de digerir.

 

"El confinament m'ha permès concertrar-me i acabar projectes que tenia en marxa"



Com ha viscut el confinament?

La part positiva és que he acceptat el fet d'estar confinat i m'he dedicat a acabar projectes que tenia en marxa, com una novel·la imprevista que tenia a mitges, també estic treballant en una altra novel·la llarga que ja veurem quan acabo. M'he concentrat bastant en escriure coses i també he descobert les sèries de televisió. M'he receptat unes hores diàries per veure-les i he descobert que les sèries de televisió actuals són la millor escola de cinema que hi ha perquè estan molt ben fetes.

Molts artistes diuen que el confinament i la situació actual han despertat la seva creativitat. Està d'acord?

En aquest sentit puc dir que el confinament m'ha deixat concentrar-me més. M'ha estimulat i m'ha donat una disciplina de treball amb la qual he tirat endavant coses amb una facilitat que d'altra manera potser no hauria tingut. Lamento la pèrdua absoluta de la relació social que ha suposat aquesta situació. Les activitats en streaming no m'han servit i tampoc he trobat el temps per seguir moltes coses perquè ja m'havia donat feina a mi mateix.

Un exemple d'això és que ha decidit esperar a fer la presentació d'Un dissabte de primavera a Cerdanyola en comptes de fer una presentació en streaming.

Sí, perquè per a mi el contacte social i humà és indispensable. Teníem pensat fer la presentació el 21 de març, que era el primer dissabte de primavera, i vam buscar un lloc diferent, com és el pati del Pub irlandès. Ara hem intentat recuperar-ho tan aviat com hem pogut i farem el mateix però, enlloc del primer dissabte de primavera, serà un dissabte d'estiu. Per sort tindrem un pati amb ombra (riu) i hi haurà una barreja de música i lectures. Per mi és una novel·la que incita a passar-s'ho bé i llegir-la amb certa frescor. A més, durant el confinament he tingut l'alegria de saber que l'editorial està preparant la segona edició i això vol dir que el llibre s'està movent. Sembla que ha caigut simpàtic.

Què diferencia aquest llibre de les altres novel·les que ha publicat?

Moltes coses. La llargada és una diferència, perquè és més curta, i hi ha més contenció perquè tot passa en un dia. També hi ha molts diàlegs i no hi ha una estructura tan complexa com en altres novel·les on jugo més amb el temps.

Explica que durant el confinament ha estat escrivint. Això vol dir que tornarem a llegir més coses d'Isidre Grau?

Se suposa! De moment no tinc cap amenaça de mort ni res semblant (riu). He acabat una novel·la més curteta que aquesta i que és molt diferent. Tinc ganes de fer coses més curtes. Però també estic embolicat en una molt llarga que no sé com anirà, però espero acabar-la algun dia. És a dir, encara no acabo la corda. El problema és que el panorama editorial actual és molt complicat i hem d'esperar a una certa normalitat.

"La pandèmia ha afegit complexitat a un panorama que ja no era bo"


Hi ha algun gènere que no hagi tocat encara i que vulgui explorar?

No he jugat expressament amb els gèneres. Ho vaig fer amb el col·lectiu Ofèlia Dracs als anys vuitanta on fèiem relats de contes de gènere policíac, ciència-ficció, erotisme, etcètera. Però quan escric sol no vull apuntar-me cap etiqueta i no tinc pensament d'entrar en els gèneres com a tal.

Com veu el futur més pròxim del sector editorial després de tot el que ha passat aquests mesos?

Abans ja em preocupava perquè hi ha molta dispersió, cada vegada hi ha més gent que escriu però les possibilitats de publicació i d'èxit són molt limitades. Les xifres de vendes de llibres segueixen baixant. També està la qüestió de la publicació digital, en la qual no hi crec, personalment. Això vol dir que tenim moltes oportunitats obertes però poques que siguin bones. Per una banda hi ha ebullició, però per l'altra hi ha una aturada econòmica del sector. La pandèmia ha afegit complexitat a un panorama que ja no era bo. Evidentment, el món de la imatge és el que domina amb les noves generacions, que la prefereixen abans que la via escrita.

Això va en la línia de les noves formes de consumir la cultura.

Quan escrivim, l'única aspiració que tenim és que algú que no coneixem ens llegeixi. Jo no escric mai per un públic determinat. A més, hi ha manca de cultura literària. Per exemple, els suplements dels diaris han anat restringint les pàgines que hi dediquen a cultura i literatura. Per tant, els llibres tenen poques possibilitats de fer-se ressò a través de la premsa escrita. A través dels mitjans digitals i les xarxes socials hi ha més possibilitats, però la producció digital és tan gran que no sabem on va a parar.