Joan Francès: "Cerdanyola ha estat un lloc privilegiat per totes les societats"

Aquest cap de setmana del 7 al 8 d'octubre arriba la XXIII edició del Cap de Setmana Ibèric a Cerdanyola. El Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver, serà l'amfitrió d'aquestes activitats a la ciutat, un poblat que fa 23 anys que es va començar a excavar i que és part escencial per a entendre la presència ibèrica a Cerdanyola. Per això, parlem amb el seu director, el Joan Francès.

 

Què representa el Cap de Setmana Ibèric pel Poblat i Museu de Ca n’Oliver?

Des del punt de vista que és una acció col·lectiva de tots els membres de ‘La Ruta dels Ibers’, que impulsa el Museu d’Arqueologia de Catalunya, ens dóna molta projecció. Durant aquest cap de setmana hi ha activitats vinculades al món ibèric a tot el territori català. La idea és intentar crear una sinergia entre tots els poblats. Però no només fem activitats durant aquests dies, sinó que tenim una dinàmica d’activitats que fa que estiguem molt presents durant tot l’any.

"Com a acció col·lectiva de tots els membres de ‘La Ruta dels Ibers’, el Cap de Setmana Ibèric ens dóna molta projecció"

 

Quin fil conductor es vol trobar amb el lema d’enguany ‘Qui és qui al món ibèric’?

És un lema que està dedicat a les classes socials i ens serveix per a explicar com era la societat ibèrica, en la qual hi havia una aristocràcia, un artesanat, una pagesia... i és a través d’aquesta estructura social que el món ibèric arriba a desenvolupar la seva complexitat.

 

I com era la societat ibèrica?

Els ibers són un conjunt de pobles que tenen en comú determinats trets i que arriben a desenvolupar estructures proto-estatals. En el cas dels laietans, que es trobaven a la part nord-occidental de Catalunya, sabem que desenvolupen un primer urbanisme, perquè trobem unes cases al costat de les altres, formant carrers, i no aïllades.

Més info: El lema 'Qui és qui a la societat ibèrica' inspira el XXIII Cap de Setmana Ibèric

 

Això ho podeu observar en les vostres excavacions?

Sí, la construcció amb pedra va associada a l’urbanisme i al desenvolupament d’una agricultura sedentària molt important. L’aparició de la metal·lúrgia i el ferro que és molt important per a desenvolupar aquesta agricultura sedentària. En aquesta època apareix també el factor determinant del contacte amb els pobles de la Mediterrània, que s’acaben interrelacionant amb ells.

"L’aparició de la metal·lúrgia i el ferro és molt important per a desenvolupar l'agricultura sedentària dels Ibers"

 

Per què es van instal·lar els ibers a Cerdanyola?

No és ben bé que els ibers s’instal·lin aquí, perquè per això seria suposar que els ibers venen d’alguna banda, i això no és així. Els ibers de Ca n’Oliver probablement són descendents dels que poblaven les sitges de la Universitat Autònoma, el que passa que han sofert un procés de canvi cultural. Se’ls hi diu ibers, doncs, perquè participen d’aquestes característiques que deia abans, però les societats van canviant i el grup s’adapta i evoluciona.

 

Quines excavacions teniu entre mans ara mateix?

A part d’excavar a Ca n’Oliver, començarem a treballar en un jaciment nou que es diu Can Castelló, a la masia de Can Fatjó del Molí. És interessant perquè sabem que té com a mínim una fase de l’època Imperial (moment que es troba entre el desembarcament dels romans a Empúries i la posterior conquesta de la península Ibèrica), però com que està molt a prop de Can Xercavins, és possible que també hi hagi un moment anterior.

"Ara començarem a treballar en un jaciment nou a la masia de Can Fatjó del Molí"

 

És a dir, estaria entre l’època dels ibers i l’època romana?

Encara no ho sabem, perquè de moment només hem fet una prospecció i aquest any intentarem datar amb precisió el jaciment i saber a quines fases corresponen les estructures. És una excavació que està integrada en un projecte que té a veure en el procés de romanització d’aquesta zona, és a dir, en la transformació entre l’època ibèrica i la romana.

 

Des de quan fa que excaveu a Cerdanyola?

Nosaltres des de 1986. Però les excavacions de manera sistemàtica comencen a Cerdanyola a Ca n’Oliver als anys 50, de la mà de Josep Barberà. Aleshores hi ha una aturada amb algunes excavacions puntuals com la necròpolis de Serragalliners o les sitges de l’edat del ferro del poliesportiu de la UAB. Des de l’any 1986 només hi ha hagut tres anys sense excavacions arqueològiques a Cerdanyola. Hi ha més de 80 excavacions només a Cerdanyola.

Des de l’any 1986 només hi ha hagut tres anys sense excavacions arqueològiques a Cerdanyola. A dia d'avui n'hi ha més de 80"

 

I quin tipus de jaciments tenim a Cerdanyola, doncs?

Tenim tots els hàbitats del que seria una població ibèrica de segon ordre: des de grans acumulacions de població, com a Ca n’Oliver, fins a petites aldees, com seria Can Xercavins, o establiments pagesos dispersos de la Plana, com els que hem excavat a la UAB o a Serragalliners.

 

I perquè a Cerdanyola?

Cerdanyola sempre ha sigut un lloc privilegiat des del punt de vista geogràfic. Les societats agrícoles han estat presents aquí des del neolític. Des de llavors hi ha hagut ocupació fins a dia d’avui.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.