Joe López, actor: “Hem adaptat el text de l’obra a la nostra visió de l’abús de poder”

Entrevista a l'actor cerdanyolenc i membre de la companyia Atabalat Teatre, Joe López, qui va començar a actuar a l'Aula de Teatre de l'Ateneu

L’actor nascut al barri de Serraparera, Joe López, va fer les seves primeres passes al teatre amb 17 anys a l’Aula de Teatre de l’Ateneu. Enguany torna amb la companyia Atabalat Teatre, obrint la programació del 35è aniversari de l’Aula el divendres 22 d’octubre a les 20 h amb ‘Desaparecida NN12’; una adaptació menys dramàtica i més intimista del text sobre memòria històrica ‘NN12’ de Gracia Morales.

Més info: Atabalat Teatre obre la programació de l'Ateneu amb 'Desaparecida NN12'

El projecte d’Atabalat Teatre inaugurat en plena pandèmia ha passat ja per teatres de Barcelona, del Vallès, de Tarragona i de Madrid. Tenen programada una actuació a l’espectacle inaugural d'un cicle sobre memòria històrica que fa la Sala Fènix de Barcelona. ‘Desaparecida NN12’ treballar en especial la connexió amb el públic i pretén fer-li rutllar la ment.

Quants anys vas estar a l’Aula de Teatre de l’Ateneu i quins records en guardes?

Vaig començar molt jove, amb 17 o 18 anys, i hi vaig estar dos anys fent cursos de maquillatge, veu, i en acabar els cursos vaig seguir vinculat a l’escola a través d’una companyia de teatre de carrer. Jo havia fet moltes coses de petit al barri de Serraparera amb els veïns, però l’Aula de Teatre va ser l’inici del contacte seriós amb el món del teatre perquè és una escola seriosa amb gent molt preparada.

Creus que l’experiència que vas agafar en aquells anys va ajudar a impulsar la teva carrera professional al món del teatre?

Van ser els primers anys de formació sòlida, i és veritat que en acabar em vaig desviar del teatre per estudiar Ciències de la Comunicació. Però vaig reprendre el contacte uns anys més tard. En aquell moment em vaig plantejar si dedicar-me més professionalment en el món del teatre. Vaig estar uns anys a l’Escola de Teatre El Timbal fent cursos d’interpretació i ara soc a Atabalat Teatre. Per tant, l’escola va ser un pilar important per a mi.

Joe López: "L'Aula de Teatre va ser l’inici del contacte seriós amb el món del teatre perquè és una escola seriosa"

De fet, Atabalat Teatre l’heu creat tu i altres companys d’escola de teatre. Com va ser?

Atabalat Teatre és una jove companyia creada fa dos anys per gent amb què vaig coincidir en un curs d’interpretació al Timbal. Érem set persones molt diferents les unes de les altres, però que vam connectar. Va ser una mena de conjunció de dir, que bé que ens ho passem junts, i si continuem junts? Li vam demanar a la directora del timbal si ens podia fer la producció dramatúrgica.

Com treballeu a Atabalat Teatre i quins projectes heu fet fins ara?

Com és una companyia de recent creació, vam començar amb el teatre de l’absurd adaptant una comèdia de Woody Allen ‘Dios’. Aquell primer projecte va ser divertit de treballar, però alhora complicat perquè pot ser que el públic no acabi de connectar. Després vam decidir fer una obra més seriosa respecte a la relació amb el públic, que tingués un missatge. Vam buscar una obra que sacsegés la inestabilitat del públic, que els fes pensar. Per això vam escollir el text ‘NN12’ que tracta la memòria històrica.

Joe López: "La pandèmia ha estat una prova de foc per la companyia"

Com va ser iniciar el projecte en pandèmia?

La pandèmia ha estat una prova de foc per la companyia. Assajàvem en un centre cívic i quan va tancar, vam continuar a les golfes d’una llibreria Re-Read. Molts factors feien inviable el projecte, però havíem de continuar. Després de no tenir cap contacte a l'estiu, vam decidir intercanviar-nos tots els personatges i reprendre l'obra de zero per agafar el projecte amb una nova embranzida. I va ser genial. Finalment van obrir els centres cívics i vam poder continuar. 

Com et sents tornant al Teatre Ateneu?

Molt feliç i content. Per a nosaltres és una oportunitat espectacular, el fet poder obrir aquest festival. Al final casa meva,  jo vaig començar aquí amb el teatre i continuo aquí trenta i pico d'anys després. És un gran orgull però també una gran responsabilitat perquè és necessari que la gent vegi un producte de qualitat quant a dedicació i treball. 

Parlem de l’obra ‘Desaparecida NN12’. Què es trobarà el públic cerdanyolenc?

Trobarà un projecte exigent perquè pretenem que el públic estigui alerta i atent. Creiem que no és adient per a un públic menor de 12 anys perquè no és fàcil d'entendre. És una posada en escena que treballa diferents espais i temps, llavors és complex perquè no saps què està passant en gran part del desenvolupament de la història. Volem que l’obra arribi i toqui al públic: que els faci pensar què ha passat i què pot continuar passant si no canviem certes maneres de relacionar-nos els uns amb els altres. 

Joe López: "Preferim que el públic decideixi quins són els bons i els dolents"

Es tracta d’una adaptació del text original NN12. Quin ha estat el granet de sorra que Atabalat Teatre ha aportat a l’obra original? 

Hem adaptat NN12 a la nostra visió del missatge sobre la memòria històrica i l'abús del poder. Intentem no fer una apologia al drama dels desapareguts, sinó construir a sobre del text original partint de l'esperança i no al judici. Preferim que el públic decideixi quins són els bons i els dolents, i en quin temps està ambientada. Hem transformat NN12 en la nostra visió del missatge sobre la memòria històrica i l'abús del poder. També hem incorporat un nou personatge que no existia i hem eliminat escenes i les hem canviat de lloc per afegir intriga.

Com creus que pot prosperar el teatre amateur en general, i de Cerdanyola en particular? Creus que es potencia prou?

No ho crec. El circuit de sales amateur és realment reduït; no hi ha moltes sales petites i costa molt entrar-hi  trobar suport, inclús espais on assajar. Ara estem treballant en un nou projecte i assajant a un centre cívic, però en tres mesos l’haurem de deixar. I no podem fer un projecte en tres mesos perquè no som gent que es dediqui 100% al teatre. Aquí a Cerdanyola és una llàstima que no hi hagi una sala petita per obres intimistes com la nostra, però estic molt agraït igualment. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.