Juanelé Velilla: "Els castells són una forma de vida"

Els Castellers de Cerdanyola, coneguts popularment com a Martinets, viuen un moment de renaixement. Després de superar la pandèmia, la colla ha aconseguit renovar-se mantenint l'essència dels inicis, consolidant-se no només com una entitat que manté viva la cultura catalana, sinó com un autèntic espai d'integració i cohesió social. Aquest diumenge 19 d’abril acullen la Diada Castellera de Sant Jordi amb els Castellers de Mollet i els Margeners de Guissona, a les 12 h, a la plaça de l'Abat Oliba.

En aquesta entrevista, parlem amb en Juanelé Velilla, cap de colla i cofundador de l'entitat, i la Laura Guilabert, presidenta de la colla, sobre la reconstrucció de la colla, els objectius actuals d’aquesta i la importància de teixir xarxa amb altres entitats. 

Com entren a formar part de la colla?

Juanelé Velilla: Això ve de lluny. Jo en vaig ser cofundador l'any 1998. Tot va començar amb un grup d’amics amb diferents inquietuds aquí a Cerdanyola; alguns venien d'altres colles o tenien família castellera. Vam decidir muntar la colla i des d'aquell dia, aquí estem.

Laura Guilabert: En el meu cas, va ser per la família. La meva filla petita va començar el 2015 com a enxaneta i acotxador. Al final ens hem acabat sumant tota la família; és una activitat molt familiar que implica dedicar-hi força temps. Si estàs motivat, és normal que els teus acabin afegint-s’hi.

Sembla que els castells acaben sent una forma de vida, no?

JV: Totalment. No sé si és una virtut o un defecte, però els castells són un "modus de vida". Som una segona família perquè passem moltíssimes hores junts. Els castells no surten sols, requereixen hores i hores d’assaig. Si el teu entorn no et segueix, és complicat. Però també passa a la inversa: algú que arriba sol a la colla acaba trobant el seu espai i el seu grup d’amics.

Quantes persones formen la colla actualment?

LG: Ara mateix som unes 70 persones. Als assajos habituals en som entre 50 i 60. En diades grans a casa, com la del local, apareixen simpatitzants i podem arribar als 70 o 80. En moments molt puntuals, com la Festa Major, podem arribar al centenar.

"Amb la pàndemia vam patir molt, fins al punt de pensar que hauríem de tancar"

Han hagut de refer la colla pràcticament de nou.

LG: Sí, després de la pandèmia ho vam passar molt malament. Vam patir molt, fins al punt de pensar que hauríem de tancar perquè quedàvem quatre gats. Però els que ens vam quedar vam decidir mantenir-ho viu fins que tornés a arribar gent amb ganes. Ara podem dir que som una "colla nova" amb un grup de veterans que estem il·lusionadíssims de retornar al nivell que Cerdanyola es mereix.

JV: Jo vull agrair la feina de la junta i dels caps de colla que van aguantar durant la pandèmia. Jo potser no ho hauria fet; jo sóc de moure’m per impulsos. Vaig veure una diada a Cerdanyola i vaig pensar: "La colla del meu poble no pot estar així". Vaig veure que hi havia potencial i vam decidir agafar les regnes per posicionar-la de nou al panorama casteller.

Quin és el castell més gran que fan ara mateix?

JV: Ara per ara ens movem en la gamma de 7. L'any passat vam acabar amb el 3 de 7, el 4 de 7 i el 4 de 7 amb el pilar. L'objectiu d'aquest any és consolidar tota aquesta gamma de 7. A partir d'aquí, per què no somiar amb fer el salt als castells de 8? També ens agradaria tornar al Concurs de Castells de Tarragona.

"Ens agradaria que el poble ens digués què vol veure a la plaça"

També fan construccions més "especials", com els pilars al balcó o caminats.

LG: Últimament hem fet pilars caminats i pilars aixecats per sota, que són molt vistosos. El pilar al balcó fa un parell d'anys que no el fem, però volem reprendre'l perquè és preciós.

JV: La gamma de castells és molt àmplia. A vegades fem estructures més amples com el 5 o el 7. Pel que fa als pilars al balcó o caminats, són moments molt tradicionals i sagrats en algunes places. Ens agradaria que el poble ens digués què vol: si volen que cada diada de Festa Major acabi amb un pilar al balcó o comenci amb un de caminat, estem oberts a escoltar-los.

"Els castells representen el canvi de la societat catalana: integradora i transversal"

Què representen els castells més enllà de la tradició?

JV: Els castells representen el canvi de la societat catalana. Som una societat integradora i transversal. A la colla hi tenim gent de moltes nacionalitats que potser no tenien relació amb la cultura catalana i ara estan totalment integrats. Els valors de "Força, Equilibri, Valor i Seny" i el lema "la unió fa la força" es poden aplicar a tot arreu.

LG: Som una colla molt inclusiva i col·laborem amb diversos voluntariats. Ser casteller no és només fer castells, és tenir una presència social i solidària.

Quina relació tenen amb la resta d’entitats de Cerdanyola?

JV: La relació és bona, però ens agradaria "professionalitzar-la" més amb les escoles. L’ideal seria que els castells fossin una activitat extraescolar o que cada institut tingués la seva petita colla. Volem crear un teixit associatiu potent; si totes les entitats de cultura ens ajudem, la ciutat hi surt guanyant.

"Tothom hi té cabuda a la colla, sigui per pujar o no"

Per acabar, on us pot trobar la gent que vulgui provar-ho?

LG: El nostre local és al carrer del Remei, número 15, just darrere del Mercadona. Tenim la sort de tenir un local amb molta alçada que ens va proporcionar l'ajuntament. Convidem a tothom a venir, ja sigui per pujar, per ajudar a la pinya o per col·laborar en l'àrea social. Tothom hi té cabuda.

Més info: Entitats | Concurs de fotografia castellera

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.