Un matí de cultura catalana amb Pere Calders i les activitats del Correllengua 2019

El dissabte 26 d'octubre la plaça de Sant Ramon de Cerdanyola ha acollit el Correllengua 2019. A partir de les 10 h s'han dut a terme diverses activitats, actuacions i lectures dedicades a la llengua catalana.  

Tot i que el Correllengua va començar el divendres 25 d'octubre amb la xerrada 'Glossari de mots emprats per Pere Calders a les seves obres literàries' de la Plataforma Cultural Dones, ha estat durant el dissabte 26 d'octubre que s'han desenvolupat les activitats més destacades de l'esdeveniment. 

"En el Correllengua d'enguany hem arribat a un públic que en altres anys no havíem aconseguit arreplegar: els joves", explica Ferran Roig, membre de la comissió organitzadora Òmnium Cultural. Ja de ben matí, un grup de joves s'ha animat a acudir a la celebració per participar en els diferents jocs infantils i  que s'han fet al Museu de Ca n'Ortadó. La temàtica en les activitats girava sempre entorn de l'escriptor Pere Calders, personatge homenejat durant el Correllengua d'enguany. 

Aquests jocs els ha organitzat l'Agrupament Escolta Pau Casals i el Servei Local Català, entitat que s'ha estrenat aquest any en el Correllengua. Segons els membres de l'Agrupació, "en un dia com aquest és important que una entitat com la nostra tingui impacte sobre els joves del nostre poble". A més, els jocs infantils s'han desenvolupat també a diferents llocs de la ciutat com són l'Ateneu o el MAC. 

Durant el matí també s'ha aprofitat per explicar la biografia de l'escriptor, nascut a Barcelona i sempre molt vinculat a la comarca del Vallès per la possessió de la seva família d'un mas ubicat a Polinyà. Seguidament, els alumnes de l'Escola Montserrat han llegit un recull de textos de Calders. També hi van participar les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua i el Grup Artístic Teatral (GAT).

A les 12 h s'ha fet una ballada de sardanes a mà de l'Agrupació Cultural Sardanista de Cerdanyola. Segons Núria Pérez, membre de l'Agrupació, " fa molts anys que participem en el Correllengua perquè volem que la llengua no es mori". Aquesta entitat afirma que s'ha d'aprofitar que aquesta és una jornada que s'ha tornat a popularitzar entre els ciutadans, ja que fa anys va tenir una aturada. 

Fins i tot, els veïns i les veïnes de Cerdanyola s'han animat a ballar per la cultura, formant un gran cercle de gent. 

La Comissió de Festes de Sant Martí també ha estat una de les entitats participants en el Correllengua d'aquest any. A partir de la 13.30 h s'ha pogut gaudir de les cançons del cantautor cerdanyolenc Ramon Sauló.

El cantautor cerdanyolenc Ramon Sauló canta a la plaça de Sant Ramon per commemorar el Correllengua 2019 #Cerdanyola pic.twitter.com/NWaR1T48NU

— TOT Cerdanyola (@TOTCerdanyola) October 26, 2019

És el segon any que la comissió participa en l'activitat, "és un bon moment per adherir-nos al Correllengua, ja que hem guanyat en popularitat i pròximament celebrem les Festes de Tardor", afirmen. Els membres de la Comissió han avançat al TOT que en les Festes de Tardor de Sant Martí del pròxim novembre es comptarà amb la presència del Mag Lari com a novetat. També hi haurà exhibicions de les escoles de ball de la ciutat, orquestres i concerts durant la nit jove del dissabte i la trobada de Harleys del Vallès. 

L'organitzador Ferran Roig valora positivament haver arreplegat força participació de gent i també d'entitats: "La intenció que tenim és que totes les associacions de Cerdanyola puguin aportar el seu granet de sorra en un dia en el qual es commemora la nostra cultura". Tot i això, el canvi d'ubicació d'aquesta celebració que en altres anys s'havia fet a la plaça de l'Abat Oliba ha pogut disminuir la participació dels veïns i veïnes passavolants que s'hi quedaven. 

Ferran Roig també ha explicat que enguany al Correllengua no hi ha hagut flama degut a "no haver aconseguit els elements suficients per fer un cercavila molt gran i vistós". 

El Correllengua 

L'objectiu del Correllengua, des de la seva creació l'any 1996, és la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalan. Tot plegat, amb apostes "lúdiques, festives, participatives i transversals", tal com destaquen des de l'organització del Correllengua.  

Qui va ser Pere Calders?

Pere Calders ha estat la figura del Correllengua 2019 perquè es compleixen 25 anys des de que va morir. Va néixer el 1912 a Barcelona, però va viure a Polinyà del Vallès (Vallès Occidental) els primers vuit anys de la seva vida. Pels volts de 1920, la seva família es va instal·lar a Barcelona, fet que li va possibilitar l’accés a l’Escola Superior de Belles Arts. Posteriorment, va treballar com a dibuixant d’un publicitari, i com a periodista a El Diario Mercantil i a l’Avui, on va publicar el seu primer conte.

Al llarg de la seva vida, Pere Calders va rebre nombrosos premis, entre ells el Premi Víctor Català l’any 1954 per Cròniques de la veritat oculta. També va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la (1964), al Premi de la Crítica (1968), el Premi Lletra d’Or (1979), el Premi Joan Crexells (1986) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1986).

Un fet que relaciona Calders amb Cerdanyola és la cesió que l'autor va fer de tots els seus documents i escrits a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La UAB, amb col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’ha encarregat de completar el seu llegat amb escrits i dibuixos publicats a la premsa i a les revistes.

Manifest de Jordi Cuixart

Enguany, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha escrit un manifest pel Correllengua 2019. Cuixart recorda que "lluitar per la llibertat és el més bonic que podem fer a la vida, i sense cultura no hi ha llibertat possible". El president d'Òmnium, qui ha estat condemnat a 9 anys de presó, destaca que "la vitalitat del moviment neix de la llavor que iniciatives com el Correllengua van sembrar arreu del país. La força de la gent organitzada ha estat, és i serà motiu d’autoestima immensa". 

"Ara i aquí, ens uneix la voluntat insubornable de projectar una cultura democràtica basada en els drets humans i, per tant, en el respecte als drets lingüístics. L’anhel de viure en una societat on la diversitat de llengües i orígens és una riquesa, així que la ciutadania blinda la cohesió social davant els qui atien l’odi a la diferència. Trenquem tots els prejudicis i convidem-nos a celebrar plegats i sense complexos aquest acte d’amor a la vida i la tendresa que és el Correllengua arreu dels Països Catalans", escriu Cuixart.