Una mostra per conèixer diferents cultures sense sortir de Cerdanyola

La 43a Mostra Internacional de Dansa Popular ja encara la seva recta final. Aquest divendres, la plaça Abat Oliba va pujar el teló amb la presentació dels grups convidats i un primer tast de les danses de Catalunya, Irlanda, Indonèsia i Mèxic.

Pel que fa dissabte 4 de juliol, a les 22 h, el parc del Turonet es va convertir en l'escenari de l'acte central, la cita més esperada de la Mostra en la qual de nou els quatre grups van tornar a mostrar la seva dansa abans del seu trasllat als barris.

Diumenge, de les tres colles internacionals només es va poder gaudir de la d'Irlanda, ja que Indonèsia i Mèxic es van traslladar a la ciutat veïna de Ripollet. 

Aquests dies i de la mà de l'Esbat Dansaire Sant Marçal, la ciutat fa un viatge per tres tradicions molt diferents. Des dels ritmes celtes d'Irlanda fins als instruments de bambú d'Indonèsia, passant pels mariachis i el folklore mexicà, els grups convidats comparteixen una mateixa missió: mantenir viu el patrimoni cultural dels seus països i acostar-lo al públic.

Irlanda: un ball que combina peus i dansa irlandesa contemporània

Brú na Bóinne arriba des de Drogheda, a la costa nord-est d'Irlanda, i pren el nom del conjunt arqueològic de Newgrange, unes tombes de passatge amb més de cinc mil anys d'història, anteriors fins i tot a les piràmides d'Egipte. El grup combina el tradicional sean-nós, caracteritzat per un treball molt marcat dels peus, amb la dansa irlandesa més contemporània.

Els ballarins alternen sabates lleugeres i de sola rígida segons la coreografia i vesteixen els característics vestits brodats amb motius celtes. La música en directe incorpora instruments com el violí, la flauta, el tin whistle, el banjo, la guitarra i el bodhrán, un tambor tradicional irlandès. Des de la seva creació el 2002 ha participat en festivals de Dinamarca, Polònia i Espanya.

Una mirada contemporània al folklore d’Indonèsia

El grup Pesona Cahaya Manikam està format per dones procedents de diferents ciutats de l’arxipèlag indonesi, principalment de Jakarta, la capital. La seva actuació ha sorprès el públic ripolletenc per la modernitat de les composicions musicals que acompanyaven les coreografies, amb la presència de guitarres elèctriques, baixos, teclats i bases electròniques.

Aquesta aposta respon a la voluntat de convertir cada actuació en una celebració compartida amb el públic, una manera molt estesa a Indonèsia de gaudir de la música i la dansa en família, amb els amics o en espais públics.

El folklore tradicional del país és molt més introspectiu, pausat i vinculat a costums ancestrals que poden resultar difícils d’interpretar per al públic occidental. Per aquest motiu, en les seves participacions en festivals internacionals prefereixen presentar una versió més actual i festiva del seu patrimoni cultural.

Ballet Folklórico Aztlán: reivindicació de la fusió entre l’herència indígena mexicana i la tradició europea

Un altra dansa ha estat el Ballet Folklórico Aztlán, integrat per ballarins originaris de Veracruz i de la regió de Jalisco, dues regions mexicanes. El seu repertori s’ajusta més a la imatge tradicional que sovint es té del folklore mexicà, amb coreografies de zapateado, cançons populars i boleros, en una posada en escena marcada també pel color i la riquesa del vestuari.

Precisament, aquest vestuari evoca els orígens asteques d’una cultura que, després de la fundació de la Villa Rica de la Vera Cruz per Hernán Cortés el 22 d’abril de 1519, va iniciar un llarg procés de fusió entre les tradicions indígenes i la influència europea.

Els asteques, originaris del mític Aztlán, van fundar la ciutat de Tenochtitlán l’any 1325 sobre un illot del llac de Texcoco, l’actual Ciutat de Mèxic, i es van convertir en la civilització dominant de Mesoamèrica abans de l’arribada dels espanyols. Aquesta barreja entre la tradició indígena i la cultura europea és avui una de les bases del folklore mexicà, una identitat que el Ballet Folklórico Aztlán ha traslladat aquests dies als escenaris del Vallès.

Programa de la Mostra

Dilluns 6 de juliol
19.30 h. La Mostra es trasllada a la plaça Goya, al barri de Les Fontetes.

Dimarts 7 de juliol
19.30 h. Cloenda a la plaça de la Constitució, a Banús-Bonasort.

Tots els actes són gratuïts i oberts a tothom.

Més info: Irlanda, Indonèsia i Mèxic, tres maneres úniques d'entendre la dansa

Més info: La Mostra de Dansa reunirà 90 dansaires d’Irlanda, Indonèsia i Mèxic  

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.