Prieto: “Cerdanyola no té llocs de música en directe i això resta oportunitats a la cultura musical"

Cerdanyola sempre ha estat bressol de molts grups de música. The Cools, grup nascut a Cerdanyola, va treure el seu primer disc aquest desembre de 2019. La banda està formada per la veu de Jordi Prieto, Alberto de Ros, a la guitarra, Albert Calduch al piano, Kenneth Albert, de bateria i David Merino, al baix. Ara, amb la represa de les activitat culturals després del confinament, Jordi Prieto, cantant del grup, ens explica el seu nou projecte i valora el panorama musical de la ciutat. 

Qui són The Cools?

Són un grup d'indie-rock que es va crear a Cerdanyola. Al principi érem tres nois de Cerdanyola i l'Alberto de Ros, de Barcelona, a la guitarra. Més tard vam continuar tots dos com a duo i vam deixar de banda la música per un temps. Més endavant ens vam tornar a trobar amb un projecte audiovisual sobre música i ens vam donar una altra oportunitat fins que hem aconseguit una banda. A partir d'aquí hem fet un primer disc: 'Not the Best but Our Best'.

És difícil formar una banda?

Hem tardat vuit anys a treure el nostre primer disc! Fins i tot, el títol ho diu: no és el millor però és el que podem oferir. Vam aguantar un any i mig fent cançons i ens havíem plantejat fer el disc però ens faltaven integrants de banda. Vam arribar a tenir un bateria, dues guitarres i la veu, però només podíem anar fent amb acústic. També vam anar a la batalla de bandes El Brot a Barcelona on vam passar a la final perquè teníem un material gravat amb banda completa. Quan ens vam plantar a les semifinals va ser graciós perquè només érem dues guitarres i un bateria i ens van dir: i el baixista?

Més tard, els estudis a la universitat ens absorbien molt de temps i no podíem assajar. Vam tornar després de tres anys i ens va sorgir un projecte de web sèrie on ens vam unir i vam poder fer una banda sonora que ens va mig finançar la productora. Finalment, la mescla i el mastering del disc la vam fer entre els cinc de la banda i, per fi, vam treure el disc.

Com descriuries el tipus de música que feu?

Som el que queda de l'indie-rock del 2012 en temps de trap. El so és de l'estil de 'The Black Keys', que ve de l'Amèrica profunda i d'aquest rock que mescla el country i el blues. Però després et pares a escoltar la lletra i algunes són molt sentimentals i de l'estil Jonas Brothers, però no tan poperes. Sempre acostumem a dir que són les nostres cançons de carta de presentació per entrar a Camp Rock. De fet, l'Alberto i jo quan vam començar vam dir: hem de vendre les nostres cançons a Disney Channel!

Sempre intentem donar-li una volta còmica a les nostres cançons. 'Fake Love', per exemple, critica en clau d'humor el món dels influencers. La cançó diu: "no vull veure més el teu gos, ni el que menges a les instastories", però acaba la tornada dient: "vull conèixer el teu gos i vull venir a cuinar-te..." perquè al final s'ha acabat enamorant de tant veure-la.

Com va ser rebut aquest primer disc?

Ha tingut molt bona rebuda. Estem rebent molts missatges positius i, fins i tot, ens estan escoltant a Mèxic, Regne Unit, i a alguns països que no ens esperàvem, com Turquia! Una de les cançons ja ha passat de les mil reproduccions. A més, nosaltres no tenim discogràfica i, al no posar diners en la promoció, no en sols tenir tantes.També tenim el disc en físic, vam fer unes 150 còpies per veure com es rebien i quan fem un concert en acústic, les que portem s'acaben. Ara estem intentant fer una versió de disc físic en postal perquè molta gent no utilitza Spotify ni Youtube.

Quants concerts heu fet?

El febrer passat vam anar a Gràcia, a El Coleccionista, i el vam omplir. Només teníem tres o quatre cançons acabades. A l'estiu també vam tocar a algunes festes d'amics i tothom ens deia que ens volia veure tocar en banda... I quan va començar el setembre ja ens vam posar seriosament a fer el disc i vam estar gravant a l'Angel Sound Studio on grans artistes com Rosalía, Nathy Peluso i Tyler the Creator han gravat.Finalment, el 21 de desembre vam fer el primer concert amb banda presentant el disc a la sala Sidecar de Barcelona on vam fer sold out.

Us podrem veure als escenaris cerdanyolencs?

M'encantaria! És una de les coses que més il·lusió em fa. Vaig enviar-li la maqueta als del Festival de Blues de Cerdanyola i estic a l'espera que em contactin. He tingut tres grups creats a la ciutat i amb ningun he arribat a tocar a alguna festa major sigui perquè erem massa joves o no teníem disc... però ara crec que és una bona oportunitat.A més, el nostre directe sorprèn bastant perquè ens movem molt i interaccionem amb el públic, intentem que riguin i que s'ho passin bé. La nostra música està feta perquè la gent balli.

Sempre s'ha dit que Cerdanyola és terra de músics, què en penses?

A Cerdanyola s'ha format gent molt bona, tenim els Medalla o els Opatov, per exemple, que han arribat lluny i ara estan fent gires. I també estic segur que hi ha molts grups que ningú coneix perquè no tenen l'oportunitat de fer directes a la ciutat, perquè a Cerdanyola trepitges una pedra i en surten 4 grups.

Així doncs, com creus que està el panorama musical ara a la ciutat?

L'únic espai que ens va donar una oportunitat professional de donar-nos a conèixer va ser Circus. El primer concert que vam fer va ser aquí i, més tard, al Casal Altimira. Però el Circus va ser la primera incursió al món professional de la música. A més, per mi, el tocar a casa teva és un molt bon valor afegit com a professional. Però ara com que Circus ha tancat, si no tens un vídeo a les xarxes socials o una demo que es pugui escoltar bé, ets invisible.

El Circus era l'únic lloc que hi havia per fer directes i això resta oportunitats al panorama musical de Cerdanyola. Encara que existeix el 1916 Irish Pub, que és un lloc on també es pot tocar a la ciutat, però en acústic i més clàssic. Els grups que van electrificats com nosaltres no poden tocar el que solen tocar. L'Ajuntament ha de saber que ara la cultura musical a Cerdanyola està com un mort viu, i que no es pot matar, s'ha de donar a créixer perquè estem tots al coll de l'ampolla.