RELATS - Danny Romero: "Mentides piadoses"

Dos malalts comparteixen habitació a l'hospital. A un se li permetia asseure's cada tarda per drenar el líquid dels seus pulmons, el seu llit era al costat de l'única finestra que hi havia . L'altre tenia de romandre ficat al llit d'esquena tot el temps. A les tardes, quan el pacient de la finestra s'asseia, li relatava al seu company les coses que veia a fora. Amb el temps, el company postrat al llit, es desvivia per aquestes estones, es delectava amb els relats del món exterior. La finestra donava a un parc amb un llac en mig on els ànecs i cignes lliscaven per l'aigua, els nens jugaven a l'herba, uns arbres majestuosos mudaven el color de les fulles, els enamorats passejaven de la mà entre les flors i, en la distància, una bella vista de la ciutat. A mesura que descrivia tot això el seu company tancava els ulls i s'imaginava un quadre pintoresc. Van passar les setmanes i un matí l´infermera es va trobar al senyor de la finestra mort. Havia expirat tranquil·lament mentre dormia. El seu company va demanar que el canviessin al llit de la finestra,  l'endemà l´infermera el va traslladar. Un cop sol, amb esforç i dolor, es va recolzar a la paret per mirar a l'exterior per primera vegada, tindria l'alegria de veure'l per si mateix. Va treure el cap per la finestra i el que va veure només va ser la gris paret de l'edifici del costat. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.