Sun Street Blues: "A Cerdanyola tenim un sentiment pel blues molt arrelat: el blues és casa nostra"

El blues a Cerdanyola sempre s'ha agafat amb força, ja sigui gràcies al seu Festival Internacional, celebrat a la ciutat des de fa més de 30 anys, o pels artistes que ha bressolat. Els Sun Street Blues són uns d'aquests artistes, una banda local formada per Jordi Atenza (cantant), Carlos Navarrete (guitarra), Carlos Izquierdo (pianista), Andrés Torres (baix) i Vicenç Tortajada (bateria).  

 

Qui són els Sun Street Blues?

Som un grup de música local de Cerdanyola que porta ja 12 anys en funcionament. Sun Street Blues es forma a partir de la dissolució d'altres bandes i d'altres músics que van entrant i sortint del grup. Podem dir que som una banda veterana de la ciutat i que, després de canviar diverses vegades de nom, ens hem quedat amb Sun Street perquè la nostra base operativa, el nostre local d'assaig, està al carrer Sol. 

Com neix l'èxit de la banda?

Venim d'altres formacions. Així doncs, abans érem els Full for 7, un grup més gran que ja havia tocat al Festival Internacional de Blues de la ciutat. A partir d'aquí, vam decidir eliminar la secció musical de metal i fer una música més guitarrera i elèctrica, fins i tot més 'rockera' que va tenir una gran acceptació per part del públic. Aquest canvi es va produir quan va arribar el Jordi. 

Quina experiència professional teniu fora de Cerdanyola? 

Hem cantat arreu d'Espanya. Hem participat a diversos festivals de blues importants, com són el Festival de Cazorla i el Festival de Burlada Blues. També hem estat a València, a Pamplona, Albacete i a diverses sales de concert de blues del país. Encara no hem fet el salt fora d'Espanya. 

Què us ve al cap quan escolteu la paraula 'blues'?

Blues ens diu moltes coses: el blues són concordes de piano, guitarres... Però, sobretot, groove. Un blues sense groove no és blues. A Cerdanyola des de sempre hem tingut el sentiment del blues molt arrelat, i ara quan pensem amb el blues és quasi com si es tractés d'una música tradicional del poble. Hem begut del blues des de molt petits. Resumint: blues és casa nostra, blues és Cerdanyola. Ho sentim així. I mira que és un estil de música que prové dels Estats Units... 

Així doncs, creieu que Cerdanyola té un sentiment general molt aferrat a aquest estil de música?

A Cerdanyola hi ha molt poques bandes de blues, per no dir cap. Però nosaltres estem aportant el nostre granet de sorra a la ciutat i veiem com s'ha apostat per nosaltres. Ens sentim privilegiats de poder fer blues per a Cerdanyola i veiem com qualla aquest estil de música al poble quan se celebra un Festival com és l'Internacional de Blues. Això ens fa sentir molt orgullosos. 

Com us fa sentir tocar a casa?

Nerviosos i contents. Es tracta d'una actuació molt compromesa, és jugar a casa. Això és el millor que li pot passar a un músic: tocar a casa i en un festival tan mític com aquest. També significa que ho has de donar tot, el teu públic està aquí i has d'estar a l'altura, però també ho gaudeixes molt.

Creieu que actualment és possible fer blues i assolir un públic massiu?

Sí que és cert que és un públic generalment minoritari, però com que a Cerdanyola el blues està tan ben arrelat, és fàcil fer blues i tenir una gran quantitat d'espectadors. La ciutat fa molts anys que porta interioritzant l'estil de música, com hem dit, i aquí s'aconsegueix un públic bastant gran. En altres llocs, no tant. 

Donant per fet que no és un estil de música tan popularitzat com, per exemple, el pop, com veieu el panorama musical del futur?

El panorama ja està molt malament ara així com ho estarà en el futur. El panorama del blues mai ha estat bo, però ara és especialment dolent després de l'aparició del reggaeton.

A més, nosaltres cinc tenim el nostre treball independentment del de la música. Podem dir que és més un hobby molt especial, que un treball. Fer blues és la nostra manera de viure i de pensar, però no ens podem sustentar amb això. Tanmateix, seguirem apostant per ell com sempre ho hem fet.