The End: El Videoclub Omega abaixa la persiana

30 anys i 9.000 pel·lícules després, l’últim videoclub de Cerdanyola abaixa la persiana per sempre. A partir del pròxim 5 de gener, el Videoclub Omega passarà a formar part de la història de Cerdanyola. Per als gerents del negoci, la Carme Amador i en Miquel Malla, aquesta no ha estat una decisió fàcil. De fet, la Carme encara s’emociona quan es mira les prestatgeries plenes de pel·lícules que quan comenci l’any ja estaran buides.

30 anys de treball

El Videoclub Omega va obrir les seves portes l’any 1987 i tres anys després, al 1990, la Carme i un altre soci es van posar al capdavant del negoci. “Als inicis, els caps de setmana venien les famílies senceres i s’emportaven 7 o 8 pelis i cadascú veia la seva”, recorda la Carme.

Després d’aquesta primera “crisi”, la tradició d’anar al videoclub es va recuperar amb el naixement dels DVDs, ja que fins aleshores es llogaven cintes de VHS. Amb qualsevol dels dos formats, l’objectiu dels gerents del videoclub era clar: convertir-se en referents a Cerdanyola. “Hem arribat a tenir 9.000 títols de totes les èpoques i gèneres”, recorden.

Va haver-hi una època, en què ser el videoclub de referència a Cerdanyola no era fàcil. “En els bons moments, van arribar a haver-hi 33 videoclubs a la ciutat”, explica la Carme. De fet, segons dades de l’Associació Nacional d’Empresaris Majoristes del Sector Videogràfic, l’any 2005 hi havia uns 7.000 videoclubs a tot l’Estat. Actualment hi ha menys de 300.

Arriba la pirateria...

El gran punt d’inflexió pels videoclubs, i també per Omega, va ser l’any 2008. “Va començar a notar-se l’efecte de la pirateria”, destaca en Miquel. Els efectes van ser progressius, fins a arribar a la situació actual. Ara, els videoclubs s’han trobat amb dos enemics: la pirateria i les plataformes d’streaming com Netflix. “Una de les coses que s’ha perdut és veure les pel·lícules en família. Ara cadascú la mira al seu ordinador”, assenyala la Carme.

Cinèfils fidels

“Si hem aguantat fins ara, és gràcies a la gent fidel que ha continuat venint”, diuen amb emoció la Carme i en Miquel. Després de tres dècades, les prestatgeries del videoclub Omega no només guarden les històries que expliquen les pel·lícules, sinó també les històries dels clients que han passat per allà. “Tenim clients que van començar a venir de petits i ara que són adults continuen venint. És gent que estima el cinema”, expliquen, i afegeixen: “Els hi estarem agraïts eternament”. Abans de tancar definitivament les seves portes, el Videoclub està venent els exemplars de les pel·lícules que fins ara llogaven.