Dasha Rabanete: “Continuaré competint, encara que sigui l’única”

La cerdanyolenca Dasha Rabanete, de 17 anys, ha fet història guanyant el bronze al Campionat d’Europa de BMX Freestyle Flatland. És la primera dona espanyola a pujar al podi en aquesta disciplina d’estil lliure sobre bicicleta en terreny pla, considerada un esport extrem. 

Esperava el bronze al Campionat d’Europa?

Quan em va contactar la Federació em vaig posar molt contenta perquè ha estat el meu primer campionat representant a Espanya. Des de la Federació em van dir que em portaven per guanyar experiència, però que anés sense pressió. Ni ells ni jo ens esperàvem aconseguir aquest resultat. 

Més info: Històric bronze europeu per a la cerdanyolenca Dasha Rabanete

"Si algún dia ho deixo, sé que hauré deixat empremta"

Com se sent sent la primera dona espanyola al podi?

Molt contenta perquè m'agradaria que moltes noies i dones s'apuntessin a fer aquest esport, que és molt xulo. Sobretot em sento pionera i, si algun dia ho deixo, sé que hauré deixat empremta en la història del Flatland.

El 2023 es proclamava subcampiona internacional de Flatland amateur i la primera dona espanyola en participar en una competició d’aquest esport. Com ha arribat tan lluny en un esport tan masculinitzat? 

La meva mare sempre m’ho diu, que està molt orgullosa de mi i de què sigui una dona fent això. Jo tinc clar que continuaré participant i no tinc por dels comentaris que em puguin fer, jo també estic orgullosa de mi mateixa. 

S'ha trobat obstacles pel fet de ser dona?

No m'he trobat obstacles per a participar, al contrari, és un esport que quan hi ha dones les motiven i les donen suport perquè participin dels campionats. Tot i això, sí que he notat, de vegades, comentaris, per exemple quan pujo algun vídeo practicant a les xarxes socials sempre hi ha comentaris negatius de gent que no creu que una dona pugui practicar Flatland. 

"No puc entrenar quan és fa fosc perquè al parc no hi ha llums"

A Cerdanyola no hi ha espais habilitats específicament per practicar aquest esport, on entrena?

Entreno al Mimó Trash Park, un parc de patinatge que hi ha davant de l’Institut Jaume Mimó. Entenc que no tindré un espai específic per aquest esport perquè no hi ha molta gent que el practiqui, però crec que es podrien millorar els espais esportius del municipi. He demanat a la regidoria d’esports si poden posar llums al parc, perquè ara no hi ha i no puc entrenar quan es fa fosc. 

L’any passat explicava que va començar a practicar arran del seu pare i que li agradaria que més persones fessin Flatland, ha aconseguit endinsar algun amic? 

Ara mateix no, però sí que tinc un entrenador, Varo Hernández, actual campió d'Espanya, amb qui entreno cada dia a distància, perquè és de Madrid. Amb aquest acompanyament, no em sento tan sola. Aquí a Cerdanyola encara no hi ha ningú que faci Flatland, a excepció del meu pare, que també ha estat sempre el meu suport. 

"A Cerdanyola no hi ha ningú que faci Flatland, a excepció del meu pare"

La manca de xarxa amb altres esportistes és un desavantatge respecte a les rivals internacionals?

No ho crec, la companyia la trobo més a faltar fora de l'entrenament, perquè al final és un esport individual. De moment tinc el meu pare i a Hernández, que m'acompanyen. Al final, tinc amics esportistes a Madrid o a altres països i puc parlar amb ells, tot i la distància. 

Li queda poc per fer la majoria d’edat, un moment d’escollir l’inici del camí professional, li agradaria viure del BMX? 

D'ençà que vaig començar a muntar m'ho he plantejat, el meu pare en el seu moment ja em va dir que viure d'aquest esport a Espanya és molt complicat. Però amb tot el que m'està passant aquest any encara no està descartada la idea. La meva idea no és dedicar-me completament a l'esport, ara mateix estudio activitats comercials per fer màrqueting esportiu. M'agradaria poder viure de les dues coses. 

Què li ha aportat aquest esport?

El que més m'ha aportat han estat valors, he notat un canvi molt gran d'ençà que vaig començar a muntar fa tres anys. He après a diferenciar amistats bones i sanes de les que no ho són i he guanyat molta disciplina, ara entreno tots els dies, i abans no m’ho prenia tan seriosament. 

"Els límits se'ls posa un mateix"

És un esport complicat al principi? 

Depèn de la teva actitud, si tu creus que pots fer-ho, per què no?  És intentar-ho. En el meu cas tinc el meu pare que fa el mateix esport i m'ha ajudat, però és el que diu el meu entrenador, els límits se'ls posa un mateix.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.