Diguem Prou: «Estem fartes de comptar dones assassinades»

Vuit dones sostenen vuit noms davant de l'Ajuntament de Cerdanyola. Al terra, sobre un gran mantell negre, desenes de retalls de roba recorden altres víctimes de la violència masclista. Gloria, 44 anys, Múrcia. Laura, 50 anys, Astúries. Paula, 27 anys, Santander. Aquest dijous, Diguem Prou va tornar a convertir les xifres dels assassinats masclistes en noms i històries.

La concentració va aplegar una quarantena de persones, majoritàriament dones, a la plaça de Francesc Layret. Entre les assistents també hi havia els regidors Pilar Adell (PSC) i Albert Turon (ERC). L'acte va començar amb música abans de donar pas al record de les vuit dones assassinades des de l'anterior concentració del col·lectiu.

Un estiu tacat de sang

«Estem fartes de comptar dones assassinades i que les institucions arribin sempre tard quan ja no queda res per protegir». Amb aquestes paraules, Diguem Prou va denunciar una vegada més la violència masclista. Segons el recompte recollit pel col·lectiu, vuit dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles des de l'anterior concentració i ja en són 36 des de principi d'any.

El manifest, titulat precisament Un estiu tacat de sang, posa el focus en l'augment dels assassinats i les agressions sexuals durant els mesos d'estiu i en entorns festius. Diguem Prou denuncia també els comportaments que denigren les dones i la seva acceptació com a simples bromes. «El silenci col·lectiu davant la violència masclista no és innocent», alerta.

El col·lectiu ha tornat a reclamar aquest dijous «recursos suficients, protecció real i efectiva i una justícia ràpida i justa» i apel·la a la societat perquè no normalitzi el masclisme ni miri cap a un altre costat.

Vuit dones, vuit històries

La denúncia va prendre forma amb el record individual de les vuit víctimes. Una a una, Diguem Prou en va explicar la història: el nom i l'edat, les circumstàncies de l'assassinat, els fills que deixaven i si havien denunciat o disposaven de mesures de protecció.

Mentre es llegia cada història, la dona que sostenia el cartell amb el nom de la víctima feia un pas endavant i el dipositava sobre el mantell, al costat dels retalls dedicats a les dones assassinades anteriorment. El gest es va repetir vuit vegades, fins que tots els noms van quedar estesos a terra.

El mantell forma part de la manera com Diguem Prou manté viva la memòria de les víctimes. Els retalls de roba, brodats amb els seus noms, edats, poblacions i dates dels assassinats, ja es van exposar el passat 25-N a l'Ateneu de Cerdanyola, penjats del sostre del passadís. Aquest dijous tornaven a ocupar l'espai públic, acompanyats de les pancartes «Volem viure com tu i com jo» i «Prou de violències i assassinats masclistes».

Una protesta enmig de la plaça

La concentració es va celebrar en un moment de força activitat al centre de Cerdanyola. El desplegament dels noms davant de l'Ajuntament va cridar l'atenció de persones que travessaven la plaça de Francesc Layret o la d'Abat Oliba. Algunes es van aturar a seguir l'acte i d'altres s'hi van acabar sumant.

La mobilització va acabar amb un crit conjunt de «Diguem prou!». Abans d'acomiadar-se, el col·lectiu va recordar que es concentra cada mes contra la violència masclista i va convocar la ciutadania a tornar a la plaça l'últim dijous de setembre.

 

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.