És patrimoni la memòria popular? Vallesos, la revista-llibre que des de fa 15 anys excava en la història, el patrimoni i la identitat de la comarca, ni s’ho ha plantejat. El dossier central del número 29, presentat dimecres 24 de setembre al Casal de la Flama, recupera les lluites històriques de l’ecologisme per salvar el territori. La memòria de mobilitzacions populars que, entre els anys setanta i l’actualitat, han evitat la destrucció de paratges com Gallecs, Sant Llorenç de Munt, el Montseny, el Turó de Montcada o la Torre Negra. Entre aquestes, la de l’associació Cerdanyola Via Verda.
Des de 1997 fins al 2015, la mobilització per un connector biològic entre Collserola i Sant Llorenç de Munt va preservar aquest corredor i, de retruc, va impedir la unió urbana de Cerdanyola i Sant Cugat. Per a la presentació, Vallesos va seure a la mateixa taula l’últim president de Via Verda, Àngel Gascón, i el president de l’ADENC, Joan Carles Sallas. També hi era l’escriptor cerdanyolenc Isidre Grau, a qui la revista dedica un perfil.
Una sala plena i veus diverses

Presentació de la revista-llibre Vallesos, en una imatge feta des de mitja sala, al Casal Popular La Flama. FOTO: Judit Josa
Com ja havia passat l’estiu passat en un acte del GREC, la sala es va omplir amb més de mig centenar d’oients. Hi havia cares conegudes del moviment social i polític històric, però també gent jove, un fet que el productor de Vallesos, Ramon Vilageliu, va voler remarcar. “El Vallès té un patrimoni ric, tot i que sovint desballestat. Fan falta referents que ens arrelin i jovent que ens catapultin al futur”, va dir.
El director de la revista, Vicenç Relats, va recordar que Vallesos es publica dos cops l’any “amb la voluntat de mirar el Vallès a poc a poc, contemplant tota la diversitat territorial”. Va repassar alguns dels temes ja tractats —el ball de les Gitanes, la tradició tèxtil, les riuades, la llengua o els malsnoms de Cerdanyola i Ripollet— i va concloure: “Si no coneixem el patrimoni, no el podem estimar i si no l’estimem, es perd. És un peix que es mossega la cua”.
“Si no coneixem el patrimoni, no el podem estimar i si no l’estimem, es perd. És un peix que es mossega la cua”.
Aquest paisatge canviant, el mateix que descrivia Pere Quart, ha inspirat també les 18 novel·les de Grau, sis de les quals situades en un espai literari emmirallat en Cerdanyola. “Vinyes de Savall ve a ser el meu Macondo”, confessa l’autor en el perfil publicat al darrer número. Col·laborador habitual de Vallesos, Grau va reivindicar la necessitat de més connexió entre els habitants del Vallès, un paper que, segons ell, la revista-llibre ja compleix.

Intervenció de l'escriptor Isidre Grau, del qual enguany es commemora el 80 aniversari, a l'acte de Vallesos. FOTO: Judit Josa
Defensors de la terra
El dossier Defensors de la terra, la carpeta central de l'edició, recupera les lluites populars per salvar espais naturals que avui semblen inqüestionables, però que en algun moment van estar amenaçats pel desenvolupament urbà. “Aquestes lluites constitueixen, per si soles, un patrimoni”, va subratllar Relats.
Aquestes lluites constitueixen, per si soles, un patrimoni”
Les veus de Via Verda i l’ADENC
En el torn d’intervencions, Àngel Gascón (últim president de Via Verda i membre de Refem) i Joan Carles Sallas (president de l’ADENC) van posar en valor el paper de les mobilitzacions ciutadanes en la preservació del territori. Gascón va recordar el llegat de Via Verda i les lluites actuals al Parc de l'Alba-Centre Direccional, la plana del Castell i entorn del Sincrotró Alba, mentre que Sallas va definir l’ADENC com uns “bombers del territori”, amb fites com el pla de protecció de Collserola o la lluita contra el quart cinturó.
(Llegeix aquí la notícia completa sobre les intervencions de Via Verda i l’ADENC).
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.