La cerdanyolenca Mar Robles, de nom artístic Nara Ellis, acaba de presentar a Cerdanyola el seu àlbum de debut, Més val que ho celebrem. Un disc de set cançons produïdes per Jordi i Emili Bosch, publicat per Música Global i enregistrat als estudis Rus Sonic, amb la Marta Urdiales a la bateria, l’Aleix Monzó al baix, i la col·laboració de la violinista Clàudia García-Albea. El treball explora la necessària dualitat entre la celebració i la tristesa mitjançant una barreja d’estils innovadora.
Fa poc més d’un mes va presentar l'àlbum en un concert de celebració, va ser la festa que esperava?
Sí, va ser molt xulo perquè va assistir molta gent coneguda: amics, amics d'amics, gent que vaig convidar… i al final es va omplir la Sala Acme. Els músics també vam sortir contents i satisfets de com havia anat, ja que havíem estat treballant bastants setmanes en aquest concert. Les llums de les tècniques també van ser molt maques, va sortir molt rodat i va ser un concert que vam gaudir des de dins i des de fora.
I el concert més íntim a La Flama de fa uns dies, com va anar?
Molt bé, també estic fent concerts més íntims perquè segons l'espai no funciona un concert amb banda. Estic fent concerts a llibreries, casals populars i cafeteries, espais on el projecte també funciona molt bé perquè és un projecte amb veu i guitarra com a elements centrals. Hi ha cançons que són més com extravertides i de celebració i altres més íntimes i de recolliment, llavors funcionen tots dos formats.
Es decanta per algun format?
Depèn, tots dos m'agraden i tenen energies molt diferents. M’agrada tocar amb la banda perquè en tocar amb altres músics hi ha una energia col·lectiva. I el format íntim és més proper, l’escenari és més petit i estàs més al nivell del públic.
"L'àlbum és una oda a la celebració perquè no sabem que pot passar demà"
Què ens pot explicar de Més val que ho celebrem?
L’àlbum recull cançons que vaig compondre fa temps i cançons que he compost més recentment. Aquestes cançons són una oda a la celebració i al carpe diem perquè no sabem mai què pot passar demà. El disc emfatitza aquesta celebració tot tenint en compte que també hi ha moments de tristesa, que tenim pèrdues de persones que estimem i que hi ha accidents que canvien la vida a les persones, experiències sense les quals no podríem valorar aquesta celebració. És la doble cara de la moneda, la celebració i els moments tristos.
L’estil protagonista al disc és la bossa nova, què la porta a explorar aquest gènere brasiler?
Quan estudiava musicologia vaig fer un Erasmus a Portugal perquè em despertava molta curiositat la seva cultura musical. Llavors on jo vivia hi havia un col·lectiu de músics brasilers amb els quals vaig començar a ficar-me dins del món de la bossa nova i a connectar molt amb tot això. Quan vaig tornar a Catalunya vaig seguir vinculada tocant amb Paracundê un grup de Sant Cugat de música d’arrel brasilera amb el que vaig aprendre moltíssim. Paral·lelament, vaig començar amb classes de jazz al Taller de Músics de Barcelona, el que em va fer entrar d'una manera més teòrica, dins del món del jazz i la bossa nova.
"En aquest projecte he fusionat tot el que m'agrada: electrònica i acústica"
En l’àlbum barreja aquest estil amb la guitarra espanyola i l’electrònica.
En ser el meu projecte personal podia fer el que volgués, no tenia cap mena de barrera, i jo sempre he estat molt eclèctica amb la música, no em decanto per res en específic, m'agrada quasi tot. Llavors en poder crear aquest projecte de zero he volgut fusionar una mica tot el que m'agrada. Trobo que la música electrònica et dona noves possibilitats de so, i em venia molt de gust explorar-ho en el directe. També m'agrada molt la música instrumental i m'encanten els concerts de música acústica, llavors vaig voler barrejar aquests dos mons.
"El projecte Nara Ellis el conformen moltes persones"
Com neix Nara Ellis?
Tenia ganes de tenir un espai on ensenyar les creacions que anava fent i de tocar, perquè m'encanta tocar, i aquest projecte neix d’aquestes ganes. El projecte es diu Nara Ellis perquè com un projecte musical el conformen moltes persones no li veia sentit a posar-li el meu nom, llavors vaig escollir Nara que és un nom brasiler, i Ellis, un cognom d'un artista jamaicà que m'agrada, perquè vaig trobar que reflectia el meu univers musical.
Com s’endinsa en el món de la música?
He nascut en una casa de melòmans, els meus pares sempre tenien música de tot arreu del món sonant de fons. De petita em van apuntar a classes de música a l’Aulos i des que tinc ús de raó la música ha estat amb mi, no soc conscient com d'haver pres la decisió de dedicar-me, sinó que sempre ha estat allà. Vaig estudiar al conservatori i quan vaig acabar el batxillerat vaig decidir continuar estudiant música perquè era l’únic que em cridava l’atenció i vaig aconseguir entrar a l’ESMUC.
"M'agradaria tocar a les festes majors per ensenyar el projecte als cerdanyolencs"
Quins són els pròxims passos del projecte?
Aquest any la idea és presentar l’àlbum arreu del territori, que tocarem a llocs propers com Barcelona, Sabadell, Terrassa i també a llocs més allunyats com Manlleu, la Seu d'Urgell i l'Empordà. Hi ha ganes d’ensenyar el projecte i de seguir publicant cosetes perquè hi haurà algunes novetats de cara a principis d’any. També m’encantaria poder tocar a les festes majors, perquè ja he tocat a Cerdanyola a l’Acme i a La Flama, però m’agradaria poder tocar amb la banda en un escenari gran i obert, que pugui accedir gratuïtament la gent de Cerdanyola, perquè em moro de ganes d’ensenyar el projecte.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram