Núria Burgada: "S'ha d’anar a la natura per poder-la estimar, cuidar i preservar"

Núria Burgada, mestra d’escola rural jubilada, i mare del corredor de muntanya Kilian Jornet, ha estat la padrina de la segona edició de la Som Vallès Trail, celebrada el darrer dissabte 27 de setembre.

Cerdanyolenca de naixement, Burgada es va enamorar de la muntanya, el que la va portar a abandonar la ciutat per un entorn més rural. En aquesta entrevista, l’esportista i exmestra ens ensenya com endinsar-nos en la muntanya per aprendre a estimar-la. 

Sempre ha tingut una gran estima per la muntanya i l’esport, fins al punt de convertir-los en la seva professió. Com va començar aquest camí?

Vaig iniciar-me en el muntanyisme de la mà del Centre Excursionista de Cerdanyola. Jo vaig néixer aquí, a Cerdanyola, i quan era adolescent, tindria uns 13 anys, vaig entrar al centre excursionista i vaig descobrir la muntanya. Va ser com un amor a primera vista, i cada vegada volia saber-ne més. Això em va portar després a viure a la muntanya i deixar Cerdanyola.

I a treballar-hi?

Bé, jo he estat mestra aquí a l'escola rural durant més de 30 anys. I, a més, com que el meu fill -Killian Jornet, corredor de muntanya- de seguida va destacar amb els esports de muntanya, doncs vaig entrar en el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya. Primer ajudant als joves, i després, vaig estar-hi vinculada durant molts anys.

“Quan jo era petita Cerdanyola era un poble, jugàvem al carrer i es coneixia pràcticament tothom”

És de Cerdanyola, però fa 40 anys que no hi viu. Des de la seva visió, en què ha canviat la ciutat? 

Ha canviat moltíssim. Quan jo era petita, ara tinc 65 anys, Cerdanyola era un poble. Jugàvem al carrer i es coneixia pràcticament tothom, era un poble. I ara és part de l'àrea metropolitana, ha canviat moltíssim.

La meva àvia tenia les claus de les cases senyorials que hi havia en el barri antic. A aquestes cases venia la gent que tenia diners de Barcelona a passar l'estiu amb les famílies. I jo recordo a la meva àvia anant a les cases, a netejar i arreglar-les per a quan venien els estiuejants. 

Troba a faltar alguna cosa d'aquella Cerdanyola?

Bé, s’ha perdut aquell esperit de la gent que es coneixien entre tots i feien tertúlia als carrers. Jo crec que ara la gent ja no es coneix, que cadascú va a la seva. Crec que això és el que més trobo a faltar.

Aterrem ara a la Som Vallès Trail. Per qui encara no la conegui, podria explicar en què consisteix? 

La Som Vallès Trail és una cursa solidària que es va fer el passat dissabte per segon any consecutiu, té 68 quilòmetres i passa pel Vallès. L’objectiu és recaptar diners per la lluita contra el càncer amb la Fundació Oncolliga.

Crec que la part solidària és una part molt important. Córrer, fer esport, o bé, fer qualsevol cosa per un propòsit és molt important. En aquest cas contra una malaltia, el càncer, que és tan extensa i que cada cop creix més, per culpa dels hàbits que tenim, tant alimentaris com de sedentarisme. 

“Em va fer moltíssima il·lusió quan una excompanya d'escola em va demanar apadrinar la cursa"

Com se sent que es compti amb vostè per fer de padrina aquesta segona edició de la Som Vallès Trail?

Doncs la veritat és que em va fer moltíssima il·lusió, perquè a més em va contactar una excompanya de l'escola de primària, que feia molt que no sabia res d'ella. No coneixia el projecte, m’ho va explicar i em sembla una gran iniciativa. 

En una entrevista a TV3 explicava que tots som natura. 

Jo crec que la natura no és una cosa separada de nosaltres, sinó que els humans en formem part i fins que no entenguem aquesta relació tan íntima, no serem capaços de poder-la amb conservar i preservar.

La natura és part nostra, és com si fos la nostra família i, per tant, és molt important sentir aquesta connexió, sortir i conèixer-la. S’ha d’anar a la natura per poder-la estimar, cuidar i preservar. Per això són importants totes les accions que es fan de sensibilització, d'apropar-nos a la natura.

“Aquesta cursa també és una manera de descobrir els espais naturals que s’amaguen al Vallès”

I creu que la cursa pot ser una bona oportunitat d'apropar la natura a la gent de ciutat?

I tant, perquè, a més, el Vallès és una zona que ha crescut molt, que està molt humanitzada. Les ciutats han perdut aquesta capacitat d'integrar la seva part verda i, per tant, aquesta cursa és una manera de descobrir els espais naturals que s’hi amaguen. La Som Vallès és important perquè dona a conèixer tot aquest espai que ens envolta.

Quins consells li donaria a algú que vulgui iniciar-se en la muntanya? 

Doncs que s'han d'acostar amb humilitat i acostar-s'hi també amb gent que en sap del tema.  Ara hi ha hagut aquesta febre després de la pandèmia de sortir. Necessitàvem sortir i hem sortit sense conèixer, i això és perillós. És molt important conèixer i aprendre, els centres excursionistes, per exemple, o els esplais, són espais que et poden donar aquests coneixements.

Que no s'ha de fer quan es va a la muntanya?

Tot allò que no, que no et faries a tu mateix. Has de tindre respecte, no tirar deixalles, no espantar els éssers vius que viuen allà, no anar per qualsevol lloc... Són moltes coses, però tot això s'entén amb el coneixement, amb la consciència ambiental. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.