La sala Clara Campoamor de la Masia de Can Serraparera es va omplir dimarts amb prop d’un centenar de persones per escoltar la investigadora Pamela Urrutia Arestizábal, de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. La conferència, organitzada per La Constància, factoria cultural, va oferir una mirada que connecta l’actual genocidi amb dècades de colonialisme i despossessió. A mesura que avançava el relat, un silenci colpidor es va estendre per la sala. “No hi ha paraules per l’horror.”

La sala Clara Campoamor es va quedar petita, dimarts, en el primer acte sobre Palestina de La Constància.
Urrutia va recordar que el nombre de víctimes a Palestina supera les 65.000 persones assassinades en menys de dos anys, més que tota la població de Cerdanyola.. Amb dades, mapes i un repàs històric, la investigadora va situar els orígens del genocidi molt abans del 7 d’octubre de 2023 i va focalitzar-se en els trenta anys posteriors als acords d’Oslo. La proposta dels dos estats ha fracassat, va defensar, perquè els successius governs israelians, cada cop més ancorats a la dreta, han intensificat les polítiques d’annexió i han multiplicat els assentaments il·legals.
Diversos mapes, projectats durant la xerrada, mostraven la fragmentació territorial i la despossessió progressiva dels Palestins. “En tres dècades, el nombre de colons ha passat de 200.000 a 700.000, deixant Cisjordània com un formatge gruyère”, va exemplificar Urrutia. A la desconnexió entre els territoris palestins, s’hi afegeix les limitacions de drets bàsics com la lliure circulació, l’estatus de ciutadans de segona dels palestins que viuen a Israel – un 20% del total de la població- i la condició de simples residents dels de Jerusalem Est, amenaçats de perdre fins i tot aquest reconeixement. Un règim que entitats com Amnistia Internacional i el món acadèmic qualifiquen d’apartheid.

Projecció de mapes del territori, per ajudar a entendre i contextualitzar el que passa a Palestina.
La recerca actual ja no interpreta Palestina com una disputa religiosa o nacional, sinó com un procés colonial i d’apartheid, comparable a altres experiències històriques de desplaçament i aniquilació de pobles nadius.
“Palestina no és un conflicte excepcional, sinó una estructura colonial de despossessió i segregació.”
La investigadora també va posar el focus en Gaza: un territori de 365 km² —“com el Maresme”— on abans del 7 d’octubre hi sobrevivien més de dos milions de persones sota bloqueig, i que Nacions Unides ja havia advertit al 2021 que de persistir les mateixes condicions de vida esdevindria “territori inhabitable”. Ara, la magnitud de la tragèdia s’expressa amb dades esfereïdores: més del 80% de les víctimes són civils, i, en menys de dos anys, hi han mort més infants que en la resta de conflictes del món dels últims quatre anys.
Una mirada de gènere i de drets humans
Segons l’experta, a Palestina ja s’han documentat quatre dels cinc actes que permeten parlar de genocidi segons la legislació internacional: assassinats massius d’un grup de població, danys corporals greus, condicions de vida insostenibles i mesures per prevenir naixements. Cada cop més veus, inclosos informes de Nacions Unides, accepten aquesta qualificació, que ha de jutjar el tribunal de la Haia.
Urrutia va alertar de les conseqüències específiques per a les dones: parts sense anestèsia ni assistència, manca de productes d’higiene, infeccions i destrucció d’infraestructures sanitàries. Aquestes vulneracions, que l’Escola de Cultura de Pau documenta com a violència reproductiva, mostren com s'ataca directament la vida quotidiana i la continuïtat del poble palestí.
També va remarcar la vulneració del dret internacional: desplaçaments forçosos de la meitat de la població de Gaza —l’equivalent a tota la població de Barcelona—, bloqueig de l’ajuda humanitària i atacs sistemàtics contra periodistes i mitjans de comunicació per evitar testimonis.
Crida a la mobilització i l’acció
L’acte va concloure amb un missatge unànime: deixar de ser espectadors passius i sortir al carrer. Les intervencions del públic van denunciar la complicitat de la Unió Europea, el subministrament d’armes a Israel i els interessos econòmics. Cerdanyola amb Palestina va convidar a tothom a les concentracions que es fan cada dijous, a les 19 h, davant l’Ajuntament; i Turó Solidari va anunciar un festival de paraula i música el 17 de novembre per la pau
Els assistents van reivindicar la mobilització no només en defensa del poble palestí, sinó també dels drets humans, la desmilitarització i la fraternitat entre pobles. “Per simple dignitat i humanitat”, es va subratllar des del públic, mentre Urrutia posava en valor les iniciatives civils —des de l’acció més petita fins a la Global Sumud Flotilla— com a única via de pressió als governs.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.