El ple desencalla el conflicte del crematori en una sessió maratoniana

Sense ser una solució que agradi ni convenci, el ple municipal de Cerdanyola va avalar aquest dijous 29 de maig els plans del govern de Carlos Cordón per ubicar un forn crematori i un espai per a cendres per als difunts en una de les parcel·les municipals del parc de l’Alba més allunyades del nucli urbà.

La proposta —avalada amb el sí crític d’ERC i l’abstenció escèptica de Guanyem— obre la possibilitat de tancar una carpeta que cueja des de l’any 2013 i que ha estat el maldecap d’almenys tres governs. La construcció funerària ha monopolitzat el debat públic amb l'oposició de la plataforma No al crematori durant  anys, i tants altres després de negociació i mediació silenciosa pels convenis signats fa dotze anys per prestar el servei de tanatori, construir el crematori i reformar el malmès cementiri municipal.

Si aquesta nova solució, a més, és acceptada pel tercer en discòrdia, la Funerària Truyols, l’Ajuntament haurà pogut superar un conflicte judicial i esquivar el risc d’una indemnització milionària, dotant en un futur la ciutat d’un servei que grups com Junts consideren imprescindible.

Els dos punts vinculats a la reforma del contracte de concessió (punt 14) i al Pla Especial del Servei Funerari (punt 15) van ser aprovats. En el primer cas, la proposta del govern del PSC, amb 14 regidors dels 25 del ple, va rebre els suports dels regidors d'ERC (4), PP (2), JxC (1) i l'abstenció de Guanyem (2), ECPC (1). El segon punt, va ser recolçat per  ERC (4), PP (2), ECPC (1) i JxC (1). Guanyem va mantenir "l'abstenció incredula" mentre que el regidor de VOX es va oposar als 2 punts. 

Sessió maratoniana

El ple arrencava dijous amb gairebé mitja hora de retard i passaven de les 24 hores quan l’alcalde Carlos Cordón va aixecar la sessió. Després d’una audiència amb intervencions de les famílies de les escoles Les Fontetes i Bellaterra, la Policia Local —que fa mesos mostra el seu malestar— i la denúncia del genocidi a Palestina, va seguir una sessió maratoniana.

En aquestes quatre hores i escaig, el ple va donar llum verda a projectes de gruix —no exempts de polèmica— com l’ampliació del parc de Can Xarau a les antigues pistes de tennis ( amb l'abstenció de PP , Guanyem i Vox i l'oposició d' ERC, ECPC i JxC) ; l’increment en 442.000 euros anuals del contracte de manteniment d’espais verds amb Urbaser (una despesa que el govern tirarà endavant amb el suport del PP, JxC i  Vox  i  l'abstenció d'ERC, Guanyem i ECPC); la modificació urbanística del polígon Xarau-Santa Anna —que, amb una proposta de canvi d'usos, obre la porta a la transformació gradual d’aquesta zona i la seva integració al nucli urbà— (validada amb l’abstenció de tots els grups de l’oposició); i el Pla Director dels Polígons Industrials. El punt es va aprovar per unanimitat, si bé entre crítiques per l'endarreriment (és fruit d'un pacte amb Juntsde l'anterior legislatura), per simplista en l'anàlisi de l'espai públic i per la visió cotxista de la mobilitat (ERC).  .

Habitatge i mobilitat

El ple va ratificar també per unanimitat la personació de l’Ajuntament en el recurs contra la declaració de zona de mercat tensionat (punt 13) i va donar llum verda, amb diferents combinacions de suports i abstencions, a modificacions contractuals, pressupostàries i de plantilla: la reclassificació de llocs de treball administratius (punt 22) va comptar amb el suport unànime del plenari; i el moviment de crèdits per finançar pisos socials i inversions de mobilitat (punt 23) va tirar endavant amb les abstencions d’ERC, En Comú Podem i PP i el suport de la resta de grups.

També es van validar inicialment els plans locals sobre canvi climàtic i transició energètica, corregits després d’un error administratiu (punts 17 i 18), així com la declaració institucional pel Dia Internacional de la Infància —amb el vot contrari de Vox.

Defensa de la llengua, transport, salari mínim i denúncia del genocidi

Pel que fa a les mocions, es va donar llum verda a la presentada pel PP per millorar la connexió de transport públic amb la residència Joan XXIII (amb abstenció del PSC); a les dues d'ERC sobre la defensa del català (aprovades amb el suport de PSC i l’abstenció de Junts i Guanyem) i per establir un salari mínim català (amb l’abstenció del PSC); a la conjunta presentada pels grups d'esquerra i Junts de suport al sistema públic de pensions (aprovada amb el suport del PP i l’abstenció de Vox); i a la de denúncia de l’extermini del poble palestí (aprovada amb els vots en contra de Vox i PP i el sí de la resta de grups). En canvi, es van rebutjar la proposta de VOX per reduir l’IBI a habitatges ocupats (tots els grups en contra excepte el PP) i la moció popular sobre la millora de la Policia Local (amb el vot contrari de PSC i Guanyem, l'abstenció d'EPC i el suport d'ERC , PP, JxC i Vox).

Educació, habitatge, seguretat, mobilitat i llengua van centrar el debat plenari, entre crítiques als endarreriments administratius i a la manca de comunicació institucional. La reorganització de la plantilla va deixar entreveure un dels reptes interns que marcaran el mandat: la modernització del consistori —que, alhora, és una de les grans empreses del municipi— perquè pugui fer front al creixement previst en més de 15.000 habitants de la ciutat.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.