Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Carme Forcadell considera que l’independentisme comença a deixar enrere el «dol» provocat per la repressió posterior a l’1 d’Octubre i que ara ha d’extreure’n els aprenentatges per estar preparat davant d’una nova oportunitat política. L’expresidenta de l’ANC i del Parlament de Catalunya ho va defensar aquest dimarts, 8 de setembre, davant d’una Sala 22 de l’Ateneu plena, amb més de 80 assistents segons l’organització.
Més de 80 persones van omplir la Sala 22 de l’Ateneu per escoltar Carme Forcadell. FOTO: Judit Josa
La trobada, presentada per Jaume Sobrevals, membre de l’executiva de l’ANC de Cerdanyola, va servir per analitzar la situació actual del moviment independentista i els anys transcorreguts des del referèndum de 2017.
«No esperàvem la presó»
Forcadell va situar un dels principals aprenentatges de l’1-O en haver subestimat fins on estava disposat a arribar l’Estat. Segons va explicar, ella i altres dirigents independentistes contemplaven la possibilitat de ser inhabilitats, però no preveien penes de presó ni un exili que s’allargaria durant anys.
Jaume Sobrevals, membre de l’executiva de l’ANC de Cerdanyola, amb Carme Forcadell abans de l’acte. FOTO: Judit Josa
L’expresidenta del Parlament va defensar que aquesta experiència ha de servir perquè, quan aparegui una nova oportunitat, el moviment estigui més ben preparat per intentar culminar el procés independentista.
Forcadell també va reflexionar sobre l’efecte de la repressió en el conjunt del moviment. Al seu parer, no buscava únicament castigar els dirigents, sinó també «escarmentar» la societat a través d’ells. Això, va assenyalar, va provocar un canvi de prioritats: una part important dels esforços de l’independentisme es van dirigir a combatre la repressió en lloc de continuar centrats en l’objectiu de la independència.
Tot i reconèixer la importància que aquesta mobilització va tenir per a les persones represaliades, Forcadell va defensar que, de cara al futur, cal afrontar una eventual repressió sense abandonar alhora l’objectiu polític.
Menys expectatives en Europa
Una altra de les lliçons que va posar sobre la taula va ser el paper d’Europa. Forcadell va reconèixer que després de l’1 d’Octubre es van dipositar massa expectatives en una possible intervenció europea i que probablement una part de l’independentisme considerava aleshores que la independència era més a prop del que realment estava.
Sobre l’amnistia, es va mostrar confiada que les resolucions judicials europees i del Tribunal Constitucional acabaran permetent superar els obstacles que encara dificulten la seva aplicació efectiva.
Carme Forcadell durant la xerrada sobre el futur de l’independentisme a Cerdanyola. FOTO: Judit Josa
Malgrat l’anàlisi crítica dels darrers anys, Forcadell va transmetre un missatge de recuperació. Considera que hi ha indicis que l’independentisme està sortint progressivament del dol i va apuntar a possibles nous processos polítics a Escòcia i el Quebec com a elements que podrien tornar a situar el dret a l’autodeterminació en l’agenda internacional. Catalunya, va defensar, ha d’estar preparada per aprofitar una nova «finestra d’oportunitat».
Una crida a continuar votant
Forcadell també va abordar el desencís d’una part de l’electorat independentista i va insistir en la necessitat de continuar participant en les eleccions. Va advertir que l’abstenció acaba beneficiant opcions contràries a l’independentisme i va reivindicar la capacitat d’incidència que els partits independentistes han tingut a Madrid, vinculant-la a avenços com l’aprovació de l’amnistia.
El públic aplaudeix Carme Forcadell durant l’acte celebrat aquest dimarts a l’Ateneu. FOTO: Judit Josa
Abans d’entrar en l’anàlisi política, l’expresidenta del Parlament va tenir unes paraules per a la ciutadania de Cerdanyola que li va mostrar suport durant la seva estada a la presó. Va recordar especialment les cartes que va rebre i la importància que van tenir tant per a ella com per a la seva família. Forcadell va remarcar que les conseqüències de l’empresonament s’estenen també a l’entorn familiar de les persones empresonades.
Les últimes samarretes de l’ANC per a l’Onze de Setembre es van vendre en acabar l’acte. FOTO: Judit Josa
Més de 80 persones van assistir a la xerrada, que va deixar petita la Sala 22 de l’Ateneu i va acabar amb un torn obert de preguntes i debat amb el públic.
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
