Cerdanyola reflexiona sobre l’exili amb l'exconseller Lluís Puig en el cicle ‘Camins de llibertat’

L’entrevista telemàtica amb Lluís Puig i Gordi centra una nova sessió del cicle impulsat per la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)

La Sala Enric Granados va acollir aquest dilluns 2 de març l’entrevista al conseller de cultura l'any 2017, Lluís Puig, que resideix a fora, ara a la Catalunya Nord, des del referendum de l'1 d'octubre, en un acte organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Cerdanyola del Vallès dins el cicle Camins de llibertat: de Macià als exilis d’avui. La conversa, conduïda pel periodista cerdanyolenc Arnau Lleonart i Fernández, va permetre escoltar de primera mà el testimoni d’un dels membres del Govern del 2017 que encara avui viu fora de l’Estat.

Intervenció de l'exconseller Puig, dilluns, a la biblioteca central. FOTO: Cedida

Intervenció de l'exconseller Lluís Puig, dilluns, a la biblioteca central. FOTO: Cedida

L’acte, amb assistència de públic a la sala, va tenir una càrrega simbòlica evident: "posar veu i rostre a una persona exiliada gairebé nou anys després dels fets d’octubre del 2017 i abordar l’abast personal i polític d’aquesta situació", expliquen des de l'ANC.

“Que siguem els últims exiliats”

Durant la seva intervenció, Puig va repassar les vivències que ell mateix defineix com a exili, les anades i vingudes emocionals derivades de les ordres judicials espanyoles i les resolucions europees, així com la seva dedicació actual a la cultura des de la Catalunya Nord.

En dos moments va rebre l’aplaudiment del públic. D’una banda, quan va expressar el desig que Carles Puigdemont, Antoni Comín i ell mateix siguin "els últims exiliats" a tornar, en el marc del debat sobre la llei d’amnistia. De l’altra, quan va subratllar que, malgrat la distància, continua treballant “per la cultura, la nació i els Països Catalans”.

També va compartir una reflexió que va marcar la sessió: quan un exiliat torna a casa, en certa manera s’exilia de l’exili.

De Prats de Molló a Brussel·les

El cicle estableix un fil històric amb els Fets de Prats de Molló del 1926, liderats per Francesc Macià, que van culminar amb la seva detenció a la vil·la Denise —actual Casa Macià— i un judici a París que va internacionalitzar la causa catalana. L’ANC local sosté que l’exili polític no és només un episodi del passat, sinó una realitat que també ha marcat el segle XXI.

Visita a la Casa Macià: inscripcions fins al 8 de març

El cicle culminarà el dissabte 21 de març amb una sortida en autocar a Prats de Molló per visitar la Casa Macià, espai clau dels Fets de 1926 i actualment en procés de conversió en centre d’interpretació sobre resistència i exili.

Els tiquets —que inclouen el desplaçament i el dinar a Prats de Molló— es poden reservar enviant un correu electrònic a cerdanyola-v@assemblea.cat. El termini d’inscripció finalitza aquest diumenge 8 de març. Les places són limitades.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.