Clara Palau: "El col·lectiu trans som supervivents d'identitats ancestrals"

Esquerra Republicana de Cerdanyola ha celebrat aquest divendres 27 de maig una conferència per defensar una nova llei trans catalana. El juny de 2021 el Consell de Ministres va aprovar un avantprojecte d'una nova llei trans que permet que qualsevol persona pugui canviar de gènere a partir dels 12 anys, amb alguna condició, i lliurement a partir dels 16 anys.

Aquesta i altres propostes han generat polèmica, especialment en alguns sectors del moviment feminista. La diputada d'Esquerra Republicana, Jenn Díaz, i la militant del partit a Sabadell a més de membre del Consell Nacional LGTBI de Catalunya, Clara Palau, han volgut aclarir alguns punts d'aquesta llei a més de parlar sobre la identitat trans en general.

Diversos espais de discrminiació

Jenn Díaz ha pres el torn de paraula per ressaltar quatre aspectes en què els drets no estan garantits per a les persones trans. Un és el dret a l'habitatge, tenint en compte les lleis de la propietat privada i de la lliure elecció de llogar el teu pis o no: "Hi ha moltes maneres de demostrar no voler llogar un pis sense dir, no t'ho llogo perquè ets trans". La diputada ha posat l'exemple d'algú que penja la bandera de l'arc de sant martí i el propietari li fa treure perquè no s'admeten símbols: "Això és una discriminació LGTB-fòbica", segons Díaz. 

La diputada també ha ressaltat la manca del dret a una feina digna garantida, apuntant que el 85% de les persones trans estan a l'atur. "Si això li passés a qualsevol col·lectiu hegemònic ens posaríem les mans al cap", es lamenta. Els prejudicis que afecten les persones trans a l'hora de trobar feina ja són presents dins de les mateixes famílies, tal com apunta Clara Palau: "Qui et donarà feina és un comentari que li va fer a un amic meu el seu pare. També prima el pensament que el teu recurs és la prostitució". 

Sobre salut, Díaz ha alabat el model de trànsit pioner que hi ha a Catalunya, però ha deixat clar que les persones trans no només accedeixen a la sanitat pública per aquesta via, i que quan acudeixen al metge es troben davant d'una gran incomprensió: "El personal sanitari no sap ni per on començar". Clara Palau ho ha viscut en la seva pròpia pell: "Vas al metge perquè et fa mal un turmell, s'espanten i t'envien a trànsit". 

Aquesta incomprensió s'explica perquè "els estudis estan fets en base a l'home cis-hetero", segons Díaz, i per tant les dones "pateixen un infradiagnòstic" perquè en algunes malalties presenten símptomes o reaccions diferents que no es tenen en compte. "Si hi ha aquesta incomprensió del cos de la dona, jo que em prenc hormones imagina't, serà tota una sorpresa!", afegeix Clara Palau en clau d'humor. 

Respecte l'accés a l'educació, Díaz ha afegit que "tots tenim dret a què ens eduquin sense rols, sense estereotips i sense violència."En aquest punt ha entrat en joc el terme interseccionalitat per apuntar que el grau de discriminació d'una persona varia en funció de la posició jeràrquica en què es troba, "dins d'aquesta societat que considera unes persones inferiors". Així, Díaz ha parlat de la interseccionalitat com una "eina" per entendre les discriminacions i els privilegis que cadascú té respecte dels altres. Ha posat d'exemple les feministes afroamericanes dels anys 80, que no se sentien identificades amb el feminisme de les primeres onades. 

Desmentint acusacions a la llei trans

Tot seguit, la diputada ha assenyalat algunes "mentides" que s'han utilitzat recentment per tombar la nova llei trans catalana. Primer ha parlat del debat del canvi de nom per desmentir el fet que generi inseguretat jurídica. "El que genera inseguretat jurídica és que tinguis una documentació sense el teu nom i sense el teu gènere", al·ludeix Díaz per tal de defensar que la llei trans pretén escurçar el temps de validació de la nova identitat oficial.

Díaz també ha desmentit el fet que la gent trans es canviï la identitat a home o dona segons convingui, per exemple per a canviar de presó o per a no tenir agreujant per violència masclista en cas d'assassinat de la parella. D'entrada, la diputada ha aclarit que des de fa un temps es pot demanar el canvi de centre penitenciari, i sobre el segon cas, ha estat contundent: "Això ho fa algú que fa frau de llei", al·legant que no s'hi ha d'encabir en una acusació tot un col·lectiu, i afegeix: "Ningú dirà que és trans per tenir més drets perquè no li sortiria a compte".  

Finalment, la diputada ha respost a la gent que acusa la nova llei de facilitar massa que els infants s'hormonin. Una de les claus de la nova llei és que cauen la majoria de requisits per a fer el canvi de sexe i que a partir dels 16 anys ja es dona plena autonomia en aquest sentit. La proposta ha aixecat polseguera perquè alguns entorns reclamen més controls. "El que vol la llei trans és que la teva condició de persona trans no es vegi sotmesa a res, ni a un informe ni a una operació. Volem fer acompanyament i garantir el lliure desenvolupament de la seva personalitat", apunta Díaz, que afegeix: "No li podem exigir a ningú que modifiqui el seu cos perquè se li reconegui la identitat". 

Jenn Díaz s'ha referit a aquestes acusacions a la nova llei trans com a discurs de la por: "Si no tens ni idea de la llei de trans i et diuen que genera inseguretat, t'ho creus". 

El debat de les etiquetes

La fase final de la conferència ha estat dedicada a definir alguns punts sobre les persones trans que sovint desperten dubtes. Clara Palau ha parlat des de la seva vivència personal a més d'aportar diferents dades, començant per la manera correcta de definir les persones trans. Palau ha explicat que després de molt de debat el terme que s'hi ha establert és trans a seques, perquè tothom s'hi pugui sentir identificat. "Les etiquetes serveixen en un primer moment per a mostrar que existim en el món, però un cop que estan ben llegides i vistes s'han d'estripar", apunta.

Continuant amb aquesta definició del col·lectiu dins de tota la seva complexitat, Palau ha volgut fer entendre que cal deslligar la identitat de l'aparença i deixar enrere el binarisme: "Pots ser persona trans i tenir una expressió femenina, masculina o ambigua, inclús una persona cis també pot tenir aquesta expressió ambigua". En definitiva, entendre que hi ha persones en concordança amb el gènere i el sexe, i persones que no ho estan.

Un procés d'autoidentitat complex

Clara Palau també ha explicat la complexitat del procés i de la definició d'aquest en primera persona. Als 7 anys en què va prendre consciència del que era. Als 15 anys va fer l'elecció: "Tenia clar que no estava d'acord amb mi". Però en aquell moment continuava la dictadura franquista i no va ser fins passats els 50 que va decidir visibilitzar com era. Sobretot, la sabadellenca ha volgut ressaltar la clandestinitat en què es viu tot i la constant evolució que suposa. "Ara soc en una fase de replantejament de si soc no binària. Probablement no m'hagués canviat el nom si hagués fet el pas ara", apunta. Aquest està sent el seu procés, però Palau destaca que la presa de consciència es pot manifestar en qualsevol moment de la vida, no té per què ser en la infantesa.

Ja a les acaballes de la conferència, Palau aporta una dada que ha investigat el Museu de les Ciències Naturals de Barcelona: no només les persones són trans, també ho són els animals. "Hi ha mascles que conviuen en l'entorn femení i no tenen la intenció de competir per a ser el mascle alfa: viuen així la seva masculinitat". Així, la sabadellenca ha assenyalat l'androcentrisme com a culpable de mirar el món des de la perspectiva social humana: "Si dos lleons es fan carantoines és que són amics... doncs no, vol dir que intenten tenir sexe!", riu Palau.

Reclams d'empatia

Clara Palau ha clos l'acte sintetitzant les necessitats del col·lectiu: "Les persones trans només demanem un acompanyament. Que ens preguntin què necessitem sense fer-nos ombra". Es tracta d'un col·lectiu que va en contra de la corrent i per a les persones que hi formen part és "difícil trobar un espai on situar-te". La legislació s'està començant a debatre amb seriositat ara, però el fet és que les persones trans no han brotat per art de màgia, sempre han existit però altres imposicions identitàries les han relegat a la clandestinitat: "Som supervivents d'identitats ancestrals"; conclou Palau.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.