El jovent, “en disputa” davant els discursos d’extrema dreta

Prop d'una quarantena de persones han assistit a la xerrada “Tot el jovent és d’extrema dreta?” a l’Ateneu, on ponents de l’àmbit sindical i polític han defensat que la joventut no és homogènia i han reclamat més veu, relat i participació.

La Sala 22 de l’Ateneu de Cerdanyola va acollir dimarts una taula rodona que posava en qüestió una idea cada cop més present en el debat públic: que el jovent s’inclina majoritàriament cap a l’extrema dreta. Amb 36 assistents, la sessió —moderada per Rut Martínez, de la Fundació Nous Horitzons— va reunir Alberto Jurado (Acció Jove de CCOO), Raül Ruiz (Joves Ecosocialistes del Vallès) i Aida Lázaro (Comuns Cerdanyola).

Des de l’inici, els ponents van coincidir a rebutjar aquesta percepció. “La gent jove no és el problema, és el símptoma del que està passant a la societat”, va afirmar Ruiz, que va situar el debat en un context de polarització i malestar social. Segons va defensar, una àmplia majoria del jovent està “conscienciada” i mobilitzada, però arrossega una sensació de manca d’escolta i d’incertesa sobre el futur, especialment en àmbits com l’habitatge, les condicions laborals o la crisi climàtica.

“La gent jove no és el problema, és el símptoma del que està passant a la societat”

Una generació “en disputa”

Un dels conceptes centrals de la sessió va ser el de “generació en disputa”, plantejat per Aida Lázaro. “No som una generació perduda”, va remarcar, sinó travessada per conflictes socials i de valors que, lluny de ser negatius, són motor de canvi: “sense conflicte no hi ha avenços socials”.

Lázaro va posar èmfasi en la mirada feminista i interseccional, destacant que col·lectius com les dones, les persones racialitzades o el col·lectiu LGTBI tenen una major consciència del conflicte social. També va reivindicar els avenços assolits en drets: “cal penjar-se les medalles que toca” i “gaudir de la lluita”.

En aquest sentit, va advertir que encara hi ha dèficits importants, com la manca de presència de dones joves a l’espai públic. Per revertir-ho, va defensar la necessitat d’impulsar polítiques de conciliació i mesures com la reducció de la jornada laboral, així com reforçar les xarxes i espais de participació.

“Sense conflicte no hi ha avenços socials”.

Política desfasada i reptes de participació

Un altre dels eixos del debat va ser la relació del jovent amb la política institucional. Martínez va introduir dades que evidencien una baixa participació: només un 4,9% dels joves militen en partits i un 3,6% en sindicats. Això es tradueix en una implicació més vinculada a causes concretes que no pas a ideologies.

En aquest punt, Ruiz va ser crític amb les formes tradicionals: “la política està desfasada dins l’era digital” i cal fer-la “més accessible i atractiva”. Tot i així, va reivindicar-ne la utilitat: “gràcies a la política existeixen mesures com l’escut social”. Entre els reptes, va apuntar la necessitat de fer-la més “efectiva” i connectada amb els joves.

També es va abordar el paper de les xarxes socials i la percepció amplificada de determinats discursos. Segons els ponents, l’extrema dreta ha sabut capitalitzar el malestar juvenil i fer-se forta en l’àmbit digital, mentre que les esquerres han fallat en la comunicació dels avenços aconseguits.

Comunicació, organització i alternatives

Alberto Jurado va posar el focus en les dificultats materials del jovent —feina, estudis i vida personal— que limiten la participació, però va destacar que “hi ha un munt de gent jove que es mou i s’autoorganitza”, citant exemples com el Sindicat de Llogateres. Per a ell, la clau és “generar il·lusió” i fer que la joventut se senti partícip dels canvis.

En la mateixa línia, Lázaro va defensar la necessitat de millorar la comunicació política i recuperar l’autocrítica, mentre que Jurado va advertir de no sobredimensionar el paper de les xarxes: “fem coses per canviar la realitat, no només per publicar-les”.

També es va introduir el debat sobre el paper de la tecnologia, entre visions tecnooptimistes i tecnopessimistes, amb una crida a recuperar-ne l’ús des d’una perspectiva progressista i amb regulació pública.

Més info: Dades contra els discursos d'extrema dreta a Cerdanyola

Intervencions del públic: educació i memòria democràtica

El torn obert va reforçar algunes de les idees centrals. Diversos assistents van coincidir en la necessitat de “tombar la idea que el jovent és d’extrema dreta” i van reclamar més representativitat de perfils de joves treballadors. També es va posar sobre la taula la importància de la memòria democràtica i d’una educació que fomenti el pensament crític.

La sessió va concloure amb una crida compartida a l’acció col·lectiva i a recuperar l’esperança. “Si ens organitzem, es poden aconseguir coses”, va resumir Jurado, en una taula rodona que va insistir a mirar el jovent no com un bloc homogeni, sinó com un espai en disputa on es juga el futur polític i social.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.