Les mocions sobre Palestina i l’economia municipal centren el ple més enllà dels pressupostos

El ple municipal d’aquest 26 d’octubre a Cerdanyola va estar marcat per la gran quantitat de punts, especialment de tipus econòmic, tot i que també van destacar dues mocions sobre el conflicte entre Israel i Palestina. En un plenari on el pes requeia sobretot en l’aprovació del Pressupost Municipal per l’any 2024.

Més info: Aprovats els pressupostos municipals 2024 entre crítiques de continuisme i poca participació

 

Els debats es van centrar sobretot en la gestió dels recursos econòmics i les partides per part del govern de l’Ajuntament. I és que es van aprovar dues modificacions de pressupost, una sobre Urbanisme i Promoció econòmica, i l’altra sobre Cultura. L’atenció del debat en aquests punts va pivotar sobre les crítiques de mala gestió dels recursos i el continuisme per part de l’oposició que s’haurien de repetir en la valoració dels pressupostos municipals 2024.

En total, es van aprovar 29 punts, cinc d’ells per unanimitat; sis es van rebutjar i un va ser retirat de l’ordre del dia.Entre altres qüestions es va aprovar l’adhesió de l’Ajuntament al Pacte Metropolità pel Dret al Temps, l’ampliació de dies d’obertura del comerç en festius pel 2024 i l’aplicació immediata de la regulació preus dels lloguers.

 

Crítiques per la gestió del PEM Guiera

Entre els aspectes econòmics, però, també van despuntar en el debat les desestimacions sobre recursos de reposició presentats per la Federació Catalana d’Handbol, CaixaBank i l’Institut Català de Finances en relació amb la problemàtica en la gestió del PEM Guiera i l’entrada de l’empresa que el gestionava en concurs de creditors. El debat va generar acusacions creuades de responsabilitat, tot i que sobretot va denotar el cansament en la gestió d’aquest afer.

"Aquest és un expedient que ve de fa 3 mandats, quan una gestió catastròfica del’handbol va fer que s’hagués de tancar", recapitulava Íñigo Garcia d’ERC Cerdanyola, que també lamentava la falta de celeritat en resoldre el procés: "es el cas típic d’allò que no s'ha de fer en la tramitació d'un expedient", va lamentar. Per la seva part, Iván González, de Guanyem, culpava al govern del PSC: “vostès han tirat la pilota endavant, i ja fa 5 anys que aquest Ple esta gestionant aquest tema”, deia, i va afegir que "esperem que no ens costi molt més per voler pagar menys". Per la seva part, des del govern socialista, el Regidor de Serveis Econòmics Javier Sánchez admetia part de responsabilitat quan deia "és veritat, no hauria d'haver arribat a aquest punt i haver-ho de desencallar", però també suggeria part de responsabilitat a governs anteriors: “no vam ser capaços de desencallar una cosa que ens vam trobar que hauria d’haver-se desencallat fa molt”.

Les desestimacions es van aprovar amb l’abstenció de PP, Guanyem, Junts, En Comú Podem i VOX, i els vots a favor d’Esquerra Republicana i el Partit Socialista.

 

Enfrontament de mocions sobre Israel i Palestina

L’altra nota de profund debat va ser la contraposició de dues mocions sobre la guerra actual entre Israel i Palestina. La primera, proposada per Esquerra Republicana, demanava la fi del conflicte al territori, mentre que la proposada per En Comú Podem i Guanyem centrava la seva atenció en la defensa del poble palestí.

Albert Turón criticava la "operació terrorista del 7 d'Octubre de Hamas" però també "la resposta de l'estat d'Israel" consegüent, i es preguntava "per què sembla que ens estiguem veient obligats a posicionar-nos a favor d'un o de l'altre? Un es una teocràcia i l'altre es un estat dominat per Hamas, que té una base teocràtica". Alhora, remarcava que la proposta anava en la línia de buscar "una solució pacífica sobre el procés a Israel i Palestina i a un conflicte que porta dècades" i que, malgrat tot, la moció volia revelar que “totes les parts en conflicte no són iguals, ni estan en les mateixes condicions d'armes, ni tenen la mateixa història”.

D’altra banda, des d’En Comú Podem, Pedro Arco deia que, tot i que la moció d’Esquerra no era contradictòria amb la seva proposta, “sí creiem que s’ha de fer una diferenciació entre el poble d’Israel i el de Palestina”, i deixava clar que “no donem suport a l’integrisme religiós de Hamas: som al costat del poble palestí”. Per part de Guanyem, Iván González va qualificar la proposta d’Esquerra de "moció equidistant", i suggeria que el text d’Esquerra volia sumar esforços per poder-se aprovar: “entenc que presenten aquesta moció d'aquesta manera perquè un altre partit voti a favor, però tristament res del que pactem aquí tindrà cap efecte, i per això no ens queda cap més motiu que votar en funció de la veritat”.

La nota discordant va venir per part d’Álvaro Hernández, del PP, que va posar en qüestió els Drets Humans a Gaza i va qualificar l’estat d’Israel com “un exemple de drets humans i cultura parlamentària”. “Jo he estat a Israel, i he creuat a la franja: a on son els drets de les dones, els nens i els homosexuals?”, assegurava, i criticava als partits proposants que “aquestes mocions no deixen de ser un parapet per amagar el seu antisemitisme”.

La proposta d’Esquerra es va aprovar finalment amb els vots a favor de tots els grups municipals amb l’excepció de PP, VOX i Guanyem. La moció d’En Comú Podem i Guanyem va ser rebutjada amb els vots en contra del Partit Socialista, VOX i PP, així com l’abstenció de Junts per Cerdanyola.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.