Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
La possible segregació de Bellaterra de Cerdanyola i la seva annexió a Sant Cugat entra en la fase decisiva, després que l’informe tècnic de l’Ajuntament de Sant Cugat asseguri que l’encaix és viable. La notícia ha generat un debat tant entre les administracions com entre els mateixos veïns, que expressen opinions molt diverses sobre el futur del seu municipi.
Connexió amb Sant Cugat, una opció natural per als veïns favorables a l'annexió
Per a molts veïns, la connexió amb Sant Cugat és natural i pràctica. Elisenda de Clascà, membre de la plataforma Bellaterra és Sant Cugat, destaca les barreres urbanístiques que separen Bellaterra de Cerdanyola, com la Universitat Autònoma, l’autopista i els ferrocarrils, que dificulten qualsevol creixement cap a Cerdanyola. “Bellaterra urbanísticament només pot créixer cap a Sant Cugat. La connexió en transport públic és més sostenible i més fàcil, especialment per a les persones que no disposen de vehicle privat”, explica.
El suport veïnal es va començar a manifestar el 2019, quan es van recollir 1.230 signatures per iniciar el procés de segregació. L'Ajuntament de Cerdanyola en va validar 1.133. En la fase decisiva del procés, s’han anat acumulant instàncies i firmes que reforcen la voluntat d’unir-se a Sant Cugat, amb 450 signatures recents recollides, segons la plataforma Bellaterra és Sant Cugat.
Matilda Olivera, també defensora de l’annexió, assenyala que la proximitat social i geogràfica amb Sant Cugat és superior a la que tenen amb Cerdanyola. “Tenim més connexió amb Sant Cugat, tant des del punt de vista de transport com social, i ens sentim més propers a aquest municipi”, assegura. Així mateix, Quique Cots afegeix que Bellaterra ha estat “apartada físicament” per Cerdanyola i que unir-se a Sant Cugat podria garantir un millor tracte i més atenció als veïns.
Per la seva banda, Manel Rivera recorda que més del 60% de la població ja ha expressat formalment la seva voluntat de passar a Sant Cugat, i insisteix en les mancances de serveis i manteniment per part de Cerdanyola: “Les llums no funcionen, els carrers s’inunden quan plou, i el tracte històric ha estat molt desigual”, denuncia.
Opinió en contra de l’annexió
En l’altre extrem, Josep Garriga considera que Bellaterra hauria de continuar formant part de Cerdanyola. Encara que no té res en contra de Sant Cugat, assegura que no hi veu prou raons per canviar de municipi: “Aquí hi ha una variant elitista que no m'agrada. Crec que no hi ha prou raons per canviar a Sant Cugat".
El debat sobre l’EMD
Un dels punts clau del procés és si Bellaterra podria mantenir-se com a Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) després de l’annexió a Sant Cugat. Segons l’informe de l’Ajuntament de Sant Cugat i de la Diputació de Barcelona, l’EMD no es podria mantenir, ja que la normativa limita aquesta figura a situacions concretes. Tot i això, els veïns defensen posicions diverses sobre aquest tema.
Cots, veí de Bellaterra, insisteix que conservar l’EMD és fonamental: “Crec que aquí a Bellaterra ha d’haver-hi un centre de govern propi", explica Cots que considera és un instrument per assegurar que la comunitat no perdi veu ni capacitat de decisió, especialment després dels anys de “tracte desigual” per part de Cerdanyola.
En canvi, Matilda Olivera, Elisenda de Clascà i Manel Rivera asseguren que la figura de l’EMD no és rellevant per al procés. “El que més ens importa és que Bellaterra s’integri a Sant Cugat respectant la voluntat dels veïns. Que hi hagi o no EMD és secundari”, explica Clascà. Per a ells, la prioritat és solucionar les mancances històriques de serveis i manteniment dins de Cerdanyola i consolidar la connexió social i urbana amb Sant Cugat, independentment de la figura administrativa que adopti el municipi.
Context i procés legal
El procés va començar el 2019 amb la Comissió Bellaterra és Sant Cugat, que va recollir més de 1.100 signatures denunciant l’abandonament per part de Cerdanyola. Després que l’Ajuntament no fes cas de la voluntat dels veïns, el cas va arribar als tribunals, i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ordenar iniciar el procediment de segregació.
L’Ajuntament de Sant Cugat va elaborar un informe tècnic que confirma la viabilitat de l’annexió, mentre que Cerdanyola s’hi oposa fermament, amb una declaració institucional per preservar la integritat territorial del municipi aprovada per unanimitat en el plenari del 18 de desembre.
L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón (PSC), va qualificar l’informe de “greu deslleialtat” i va anunciar que utilitzaran “tots els mecanismes, polítics, administratius i judicials” per defensar la integritat del municipi. Des de Sant Cugat, el tinent d’alcaldia de Relacions Institucionals, Jordi Puigneró (Junts), va respondre que s’han limitat a elaborar un document tècnic que compleix la llei i obre la porta a respectar la voluntat dels veïns de Bellaterra.
També hi ha divisions polítiques a Sant Cugat. El govern (Junts i ERC), així com PP i Vox, mostren predisposició a l’annexió, mentre que PSC, CUP i En Comú Podem s’hi oposen. Alguns partits recorden que les queixes sobre la manca de manteniment i inversió a Bellaterra són similars a les de la Floresta o les Planes. Ara, la Generalitat disposarà de sis mesos per decidir sobre l’autorització de l’annexió un cop rebi l'expedient complet, amb els informes de Sant Cugat, Cerdanyola i Bellaterra. L'Ajuntament de Cerdanyola preveu tramitar l'expedient al març.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.