Un professor de la UAB participa en una recerca que revela la precarietat dels 'Youtubers'

Òscar Coromina, professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB, ha participat en la recerca titulada «Making a Living in the Creator Economy: A Large-Scale Study of Linking on YouTube», juntament amb altres investigadors de la Universitat d'Amsterdam (Països Baixos) i la Universitat de Tecnologia de Queensland (Austràlia). 

L'estudi se centra en analitzar com els creadors i creadores de contingut busquen construir la seva presència en línia en diverses plataformes i ampliar les fonts d'ingressos. L'equip de recerca va examinar una mostra gairebé completa de 153.000 canals "professionals" de YouTube, cadascun amb almenys 100.000 subscriptors a finals de 2019.

Segons l'estudi, els canals que se situen entre 100.000 i un milió de seguidors són 138.284 i generen una mitjana de 16.346 dòlars nord-americans (15.022 euros) de benefici anual. Els 14.969 canals que es situen entre un i deu milions de seguidors generen una mitjana de 165.892 dòlars (152.454 euros) anuals. I només hi ha 517 canals al món amb més de deu milions de seguidors, que generen una mitjana de 1.707.446 dòlars (1.569.143 euros) anuals.

L'estudi també destaca el concepte de la "corba aspiracional", que representa la distribució de l'èxit al mercat dels creadors, on només una petita fracció dels canals pot esperar guanyar un salari decent a través dels ingressos per publicitat. Dins de la mostra de 153.000 canals amb almenys 100.000 subscriptors cadascun, la majoria dels creadors es troben als nivells inferiors d'aquesta corba, amb una inversió laboral orientada cap al futur que poques vegades es materialitza i veient-se obligats a diversificar les fonts d'ingressos.

Es conclou, doncs, que YouTube prospera com un sistema de mitjans altament desigual, gràcies a la pressió que exerceix sobre els creadors: per optimitzar la visibilitat dels vídeos, que depèn de l’algoritme de la plataforma, i poder generar així més beneficis publicitaris, el creador es veu en la necessitat de generar un determinat volum de continguts i amb una determinada freqüència.

Com a exemples, Coromina explica que "un mitjà de comunicació gran com RTVE dona feina a molta més gent a Espanya que YouTube", i reflexiona que "el sistema universitari és molt més eficaç quant a generació de riquesa i de feina que YouTube".

A més, es van observar diferències significatives a les pràctiques de monetització i networking segons la ubicació geogràfica i les categories de contingut. L'economia dels creadors a països com l'Índia, el major productor de vídeos a la mostra, o com la Xina, presenta característiques diferents en comparació amb el món occidental, on és més comú utilitzar els enllaços que acompanyen els vídeos per intentar explotar-los a altres xarxes socials. Aquestes diferències demostren com s'estan desenvolupant les esferes nacionals i lingüístiques a diferents ritmes i en direccions diverses dins de l'ampli context d'un sistema de mitjans en plataforma.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.