Projecten 1.116 habitatges a Campoamor, al límit amb Sant Cugat

La transformació urbanística de la Pelleria preveu 527 pisos protegits, nous equipaments i zones verdes. El govern de Cerdanyola assegura que encara no ha començat la tramitació del planejament

El barri de Campoamor, a l'extrem de Cerdanyola i a tocar de Sant Cugat, podria experimentar una profunda transformació urbanística. Una iniciativa privada planteja construir 1.116 habitatges, dels quals 527 serien de protecció oficial, en un àmbit de gairebé 20 hectàrees conegut com la Pelleria. La proposta també preveu nous espais verds, equipaments i activitats econòmiques, però encara es troba en una fase preliminar i no hi ha un calendari d'obres.

La documentació de l'avanç de modificació del Pla General Metropolità (PGM), presentada a l'Ajuntament de Cerdanyola el 27 de juliol, delimita una superfície de 196.922 metres quadrats. Dels habitatges previstos, 589 serien de mercat lliure i 527 protegits, un 47% del total. Els edificis podrien arribar a tenir planta baixa i cinc pisos, tot i que també es contemplen construccions de menys alçada.

Més de mil habitatges, 527 protegits

El projecte, del qual ha informat el TOT Sant Cugat, afecta terrenys situats íntegrament al terme municipal de Cerdanyola, entre l'entorn de Campoamor, la carretera de les Roquetes i la línia ferroviària del Papiol a Mollet.

Com canviaria Campoamor?

La proposta planteja transformar un sector on actualment conviuen cases unifamiliars, naus industrials, magatzems i altres activitats econòmiques. A més dels nous habitatges, el planejament preveu reservar 54.752 metres quadrats per a zones verdes i espais lliures i 21.716 metres quadrats per a equipaments, així com sòl per a activitats econòmiques. També preveu nous carrers per connectar les diferents zones amb la xarxa viària existent. Un dels objectius és integrar el futur barri amb el seu entorn i preservar el corredor ambiental del torrent de Can Fatjó.

31

Proposta de distribució dels edificis FOTO: Cedida

La denominació de la Pelleria té antecedents urbanístics de finals dels anys vuitanta, quan es va delimitar un sector que comprenia terrenys de Cerdanyola i Sant Cugat. Posteriorment, Sant Cugat va desenvolupar separadament la seva part. La proposta actual, en canvi, se centra en sòls de Cerdanyola, al barri de Campoamor.

La denominació de la Pelleria té antecedents urbanístics de finals dels anys vuitanta, quan es va delimitar un sector que comprenia terrenys de Cerdanyola i Sant Cugat. Posteriorment, Sant Cugat va desenvolupar separadament la seva part. La proposta actual, en canvi, se centra en sòls de Cerdanyola, al barri de Campoamor.

ERC va preguntar pel projecte al ple de setembre

La transformació de la Pelleria ja va ser objecte d'una pregunta al ple municipal de Cerdanyola del 24 de setembre. Durant l'apartat de precs i preguntes, el regidor d'ERC Iñigo García de Enterria va demanar explicacions al govern després de detectar que s'havia obert un període de participació ambiental relacionat amb un avanç de modificació del PGM de Camp Magí-Campoamor.

El regidor republicà va expressar la seva sorpresa perquè la proposta, que va situar al voltant del miler d'habitatges, no s'havia explicat prèviament al ple. També va qüestionar si l'avanç de planejament no havia de passar abans per una aprovació plenària.

La regidora d'Urbanisme, Eulàlia Mimó, va explicar que els veïns de Campoamor feia temps que treballaven en una proposta de modificació del Pla General, però que el document encara no estava prou definit per iniciar-ne la tramitació.

Segons Mimó, els impulsors havien sol·licitat una primera consulta a l'organisme competent en avaluació ambiental i l'Ajuntament havia accedit a fer-la. L'objectiu era conèixer les consideracions ambientals abans d'acabar de definir el document urbanístic.

«No estem fent encara una tramitació del planejament», va aclarir la regidora, que va insistir que es tractava d'una consulta ambiental prèvia.

Sant Cugat reclama negociar el projecte

Tot i que els terrenys de la proposta actual pertanyen a Cerdanyola, el projecte també ha generat una reacció a Sant Cugat. El regidor d'Urbanisme del municipi veí, Àngel Pedrós, ha reclamat que els dos ajuntaments treballin conjuntament per definir la transformació. «No es pot fer d'una manera unilateral, sinó que s'ha de fer conjuntament. S'ha de parlar més», ha afirmat Pedrós en declaracions al TOT Sant Cugat.

El carrer de Campoamor, a la zona de la Pelleria, que surt des de la carretera de Roquetes FOTO: TOT Sant Cugat

El carrer de Campoamor, a la zona de la Pelleria, que surt des de la carretera de Roquetes FOTO: TOT Sant Cugat

Una de les principals preocupacions del govern santcugatenc és l'impacte que podria tenir la construcció de més de mil habitatges sobre els serveis i les infraestructures de la ciutat. «Si el 80% del terme és de Cerdanyola, no té sentit que tot es faci a costa dels serveis de Sant Cugat», adverteix Pedrós. I és que l'avinguda de Roquetes, artèria principal i una de les entrades de Sant Cugat, seria la via de connexió per al nou barri.

El regidor insisteix que abans de concretar quants pisos es construiran cal estudiar conjuntament la mobilitat, les infraestructures, els equipaments i les zones verdes. «Fer ciutat no és fer pisos: és fer habitatge, serveis, comunicacions, zones verdes…», ha defensat Pedrós.

La documentació de la proposta indica que no cal modificar el planejament urbanístic de Sant Cugat per desenvolupar l'àmbit de Cerdanyola.

L'avinguda de les Roquetes, una peça clau

Una de les qüestions més sensibles del projecte és la mobilitat. El mateix estudi que acompanya la proposta urbanística identifica l'avinguda de les Roquetes, situada al terme municipal de Sant Cugat, com el principal eix viari de l'entorn i la defineix com l'«espina vertebral» de la zona. Aquesta via tindria, per tant, un paper destacat en els accessos al futur desenvolupament.

L'estudi de mobilitat que acompanya l'avanç urbanístic analitza diferents alternatives per distribuir el trànsit. Una de les opcions planteja mantenir l'estructura viària principal, mentre que una altra estudia reorganitzar la circulació amb un sistema de sentits únics i nous recorreguts interns.

El projecte també haurà de tenir en compte la proximitat de la línia ferroviària del Papiol a Mollet, per on circulen mercaderies perilloses. Aquesta infraestructura comporta condicionants de protecció civil que poden limitar determinats usos i construccions.

Un projecte encara sense calendari

La transformació de la Pelleria està lluny de ser una realitat. Els documents presentats corresponen a una proposta d'avanç de modificació del PGM, sotmesa a una consulta ambiental preliminar. Segons va explicar Eulàlia Mimó al ple de setembre, encara no s'ha iniciat la tramitació urbanística de la modificació del planejament.

Abans que el projecte pugui tirar endavant, caldrà analitzar els efectes del futur barri sobre la mobilitat, el subministrament d'aigua, el paisatge i els espais naturals, així com completar els procediments i obtenir les aprovacions corresponents.

L'estudi econòmic calcula unes càrregues urbanístiques totals de 21,5 milions d'euros, que inclouen els treballs d'urbanització i altres despeses associades al desenvolupament. El mateix document estima uns ingressos municipals anuals d'uns 523.500 euros quan el sector estigui desenvolupat, principalment procedents de l'IBI. Són previsions econòmiques de l'estudi, no ingressos garantits, i no inclouen necessàriament totes les despeses dels serveis públics que podria requerir la nova població.

De moment, la construcció dels 1.116 habitatges és una proposta i no una actuació aprovada. El nombre definitiu de pisos, la seva distribució, les condicions urbanístiques i els terminis poden variar durant els procediments ambientals i de planejament que encara s'han de completar.

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.