Refem i l'ADENC mantindran la lluita judicial pel Parc de l'Alba

La batalla judicial pel Parc de l'Alba encara no s'ha acabat. Refem el Centre Direccional i l'ADENC han anunciat que mantindran la via judicial després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que estima parcialment el recurs presentat contra el Pla director urbanístic (PDU) aprovat el 2020. Les entitats tenen pendent una reunió amb els seus advocats per estudiar com continuar el procediment. Així ho han explicat aquest dimecres 14 d'octubre en un acte públic al Casal La Flama, que ha reunit una quarantena de persones i en què han fet balanç dels aspectes favorables i desfavorables de la resolució.

«Considerem que n'hi ha més de negatius que de positius, però la cosa tampoc acabarà aquí», ha advertit Àngel Gastón, de Refem, en obrir la sessió. La valoració de les entitats és que la sentència, coneguda el 8 d'octubre, reconeix algunes de les seves reclamacions, però manté els elements principals d'un planejament que continuen qüestionant.

Una sentència parcialment favorable

La resolució judicial anul·la determinades previsions urbanístiques relatives a tres parcel·les d'equipaments i un tram viari afectat pel risc d'inundació. En canvi, manté la resta del planejament, inclosa la previsió de més de 5.300 habitatges.

Mercè Cisneros, de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors, ha repassat els quatre grans àmbits que les entitats havien qüestionat judicialment: habitatge, mobilitat, contaminació i medi ambient. Ha lamentat especialment que el tribunal validi la justificació de la necessitat dels habitatges i l'estudi de mobilitat.

«Nosaltres pensem que no es garanteix cap inversió en mobilitat de servei públic», ha afirmat Cisneros, que ha posat com a exemples la manca de garanties sobre l'arribada del tramvia i la millora de les connexions ferroviàries.

Els abocadors, una preocupació persistent

Bona part de la sessió s'ha dedicat als antics abocadors de Can Planas i Elena. Cisneros ha advertit de les emissions de metà de l'abocador Elena i ha qüestionat la proximitat de determinats equipaments a aquests terrenys.

Joan Carles Sallas, president de l'ADENC, ha explicat les actuacions de confinament i ressegellat de Can Planas, amb sistemes per controlar l'entrada d'aigua i la sortida de lixiviats. Les entitats havien defensat inicialment la retirada dels residus, però el projecte ha optat pel confinament.

Sallas ha reconegut que s'han fet actuacions per millorar el confinament de l'abocador, però ha criticat que no s'hagi previst una franja de protecció més àmplia entre els residus i les futures zones residencials. També ha considerat positiu que el llarg procediment judicial hagi coincidit amb el compliment de trenta anys des del tancament de l'abocador, un termini que les entitats relacionen amb les garanties de vigilància ambiental.

La inundabilitat ha estat un altre dels punts destacats. Sallas ha relacionat les objeccions al planejament amb les inundacions recents al barri de Montflorit. Segons ha explicat, la bassa de laminació construïda a la zona ha funcionat, però no ha estat suficient per evitar els desbordaments. Les entitats temen que la futura urbanització incrementi la pressió sobre aquest entorn.

Una lluita de més de 25 anys

L'acte també ha tingut un component emotiu. Míriam Robles, de Refem, ha recordat que l'entitat va néixer el 2016 i que el gener de 2021 va impulsar la col·laboració amb l'ADENC i Cerdanyola Sense Abocadors per afrontar conjuntament el procediment judicial.

«Hem lluitat, que no se'ns oblidi, contra tota l'administració pública», ha reivindicat Robles, que també ha lamentat que, malgrat les peticions de diàleg presentades durant aquests anys, l'Ajuntament no els hagi donat resposta, segons ha assegurat.

Per la seva banda, Sallas ha insistit que l'objectiu de les entitats no ha estat impedir qualsevol desenvolupament del Centre Direccional, sinó modificar-ne els aspectes que consideren perjudicials. «No estàvem en una posició negacionista respecte al Centre Direccional. Estàvem defensant que s'havia de millorar i canviar coses», ha explicat.

Gastón ha recordat que les mobilitzacions es remunten a més de 25 anys enrere, quan es defensava la Via Verda entre Sant Llorenç del Munt i Collserola com a connector ecològic. També ha dedicat un record a persones vinculades a aquesta lluita que ja no hi són, com Rosa Guallar, Albert Lázaro i Roger Caballé.

Els centres de dades, un nou front ambiental

En el tram final de la sessió, Gastón ha introduït un altre dels temes que preocupen les entitats: els centres de dades hiperescalars previstos o en desenvolupament a Cerdanyola. Ha alertat de l'elevat consum energètic i d'aigua d'aquestes instal·lacions i de les possibles conseqüències ambientals.

Durant el debat, els ponents han reconegut que aquests centres poden representar una font important d'ingressos per a l'Ajuntament, però han insistit en la necessitat d'analitzar-ne també els costos ambientals. Refem ha anunciat que prepara, conjuntament amb Ecologistes en Acció, accions informatives i sessions monogràfiques per aprofundir en aquesta qüestió.

L'acte s'ha tancat amb un llarg torn de preguntes del públic, durant el qual diversos assistents han demanat a les entitats que continuïn la seva tasca de denúncia i divulgació sobre els possibles riscos per a la salut associats als antics abocadors.

Els representants de la taula han reiterat la voluntat de mantenir la mobilització ciutadana i de continuar la batalla judicial. El pas immediat serà reunir-se amb els advocats per valorar les opcions legals després d'una sentència que, tot i estimar parcialment el recurs, no satisfà les principals reivindicacions de les entitats.

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.