La sanitat pública a Cerdanyola: reptes, mancances i fortaleses

L’atenció sanitària és un dels pilars de la societat i Cerdanyola, amb gairebé 60.000 habitants i un potencial creixement d’entre 10.000 i 15.000 persones en els pròxims anys, té al davant reptes importants per garantir un bon servei. Actualment, la xarxa sanitària pública per als cerdanyolencs compta amb tres Centre d’Atenció Primària: Canaletes, Serraparera i La Farigola (aquest últim compartit amb Ripollet), un consultori a Les Fontetes i el Centre d’Urgències Atenció Primària (CUAP) Cerdanyola-Ripollet, a la carretera de Barcelona. 

En el Dia Mundial de la Salut, aquest dilluns 7 d’abril, la Comissió en Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola, grup amb Marea Pensionista i Marea Blanca al capdavant, participaran en la concentració davant l’edifici de la Comissió Europea a Barcelona. Les millores en l'atenció primària i que es vetlli per una sanitat pública i de qualitat són les demandes generals en el Dia Mundial de la Salut. Però en l'àmbit cerdanyolenc les reivindicacions tenen nom: Ambulatori Fontetes i Hospital Ernest Lluch. 

 

L’atenció Primària 

Els CAP són la primera línia d’atenció a la ciutadania. “La sensació és que l’atenció primària és bona”, diu la regidora de Promoció de la Salut, Sonia Rodríguez. En aquest sentit, el portaveu de la Comissió en Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola, Ignacio Laguna, assegura que “la gent està contenta amb el tracte rebut pel personal sanitari”, però assenyala que “el problema són les llargues llistes d’espera”: les cites als CAP es donen a 15-20 dies i les especialitzacions poden arribar als sis mesos. D’aquesta problemàtica n’és conscient la regidora, qui reconeix que, tot i no ser competència directa de l’Ajuntament, “ens agradaria escurçar els temps d’espera”. 

Ignacio Laguna: “La gent està contenta amb el tracte rebut pel personal sanitari, el problema són les llargues llistes d’espera"

“A Cerdanyola, els caps estan gairebé al límit”, diu Rodríguez. Els CAP de Canaletes i Serraparera concentren una població de 25.000 habitants cada un i el de La Farigola en són 8.000 (4.000 de Cerdanyola i els altres 4.000 de Ripollet, aproximadament). Unes ràtios molt elevades, i més si tenim en compte la gent no empadronada a un municipi com Cerdanyola, que acull molts estudiants de la UAB durant el curs. Des de la Comissió reclamen que “s’incrementin els recursos humans per a poder oferir un servei de qualitat”. Mentrestant, des de l’Ajuntament afirmen que estan treballant i fent reunions amb la Regió Sanitària Metropolitana Nord. Aquestes trobades, segons indica la regidora, plantegen dues opcions: o ampliar l’Ambulatori de Les Fontetes, o bé construir-ne un nou.

 

CAP Fontetes

Des del març de 2022, l'ambulatori de Les Fontetes va reprendre una part de les visites presencials els dimecres de 9 a 13 h, des que va tancar la seva activitat habitual el 2020. Tres anys després de la reobertura parcial (o mínima), aquesta situació no convenç a l'Associació de Veïns del barri. 

El 2022, el president de l’Associació de Veïns de Les Fontetes, Antonio López, assegurava que ”Salut està provocant la mort lenta de l'ambulatori", Ja, llavors, demanaven la "potenciació del CAP Fontetes" per reduir les llistes d’espera i denunciaven que traslladar el veïnat al CAP Canaletes o al CAP Farigola no resol les necessitats del barri. 

Amb una població, la de Les Fontetes, envellida i el futur creixement de la zona amb la construcció dels més de 200 habitatges al sector de Santa Teresa, Sonia Rodríguez és conscient que cal posar-hi remei. Des de l’Ajuntament aposten per la reobertura del CAP Fontetes, però no descarten la construcció d’un nou CAP a la zona.

 

Hospital Ernest Lluch

La construcció de l’Hospital Ernest Lluch és un dels temes en l’àmbit de la sanitat que cuegen des de fa gairebé vint anys, quan el 2006 es va presentar el primer Pla director urbanístic. És per això que des de les diferents administracions volen ser molt cautelosos amb el tema: “l’hospital ha generat una gran frustració entre la ciutadania”, ha repetit en més d’una ocasió l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón. El gener de l’any passat, el Consell Metropolità va aprovar la modificació inicial del Pla General Metropolità (PGM) per a la construcció del futur hospital, el primer pas per a la cessió dels terrenys del sector Redosa, a cavall de Cerdanyola, Ripollet i Montcada, i entre la C-58 i la N-150. El gener d’aquest any, però, el mateix Consell Metropolità va reobrir el període d'al·legacions del document, després que es detectés una errada material en el primer període obert.

Segons han assenyalat des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el nou hospital serà un centre 'satèl·lit' del Parc Taulí de Sabadell i comptarà amb gabinets d'alta resolució en atenció ambulatòria especialitzada i de proves diagnòstiques de proximitat, així com cirurgia ambulatòria. L'equipament del nou hospital està dissenyat per prestar serveis a patologies més prevalents i de complexitat baixa i moderada. La Comissió en Defensa de la Sanitat Pública de Cerdanyola, per això, es queixa de la “falta d’informació tècnica que se’ns ha proporcionat”, diu Ignacio Laguna. Per la seva banda, Sonia Rodríguez, explica que “no podem donar informació que no tenim”. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.