8-M: Les dones, treballadores essencials durant la pandèmia

El 8 de març es commemora el Dia Internacional de les Dones i, enguany, volem donar veu a les professionals dels sectors essencials durant aquesta pandèmia. 

Durant la pandèmia s'ha fet evident el pes que les dones tenen en les feines essencials. Tal com recull el Manifest del 8 de març, "les dones constitueixen el 70% de les treballadores del sistema sanitari".

El sanitari és un dels sectors que segueix sent el focus de l'actualitat. Per això, hem parlat amb cinc professionals del Centre d'Atenció Primària de Serraparera a Cerdanyola del Vallès. 

Anna Nicolás Vidal. Metgessa de família

Com has viscut la pandèmia?

Els primers moments es van viure amb molta incertesa per una malaltia desconeguda fins al moment. En qüestió de dies va haver-hi molts canvis, es van haver de reestructurar totes les activitats assistencials que es duien a terme (visites, ECG, espirometries, divisió en urgències i URG respiratòries) i va ser necessari optimitzar els recursos materials dels quals disposàvem (gel hidroalcohòlic, mascaretes, bates...)

Realment ha sigut tot un repte i ens hem hagut d’adaptar a una nova manera d'atendre, passant a fer pràcticament totes les visites de forma telefònica. Hi ha hagut moments amb molta pressió assistencial. Però també ens ha servit per enfortir-nos com a equip, a treballar tots junts amb un únic objectiu, com era superar la pandèmia i cuidar de la nostra població i gràcies a l’esforç de tots i d’una direcció potent ha estat possible.

Com l’estàs vivint ara?

Després de gairebé un any, la situació, tot i que continua activa, està més normalitzada. Hi ha un circuit ben establert, uns protocols més estables, i hi ha més consciència per part de la població.

Ara s’està iniciant la vacunació i el que tots esperem és que amb això i amb el manteniment de les mesures de distanciament, protecció i higiene, la situació vagi millorant. Sobretot, recordeu que tot i que s’ha iniciat la vacunació és molt important no abaixar la guàrdia amb aquestes mesures.

I ara també hem de treballar molt per poder recuperar el control de totes les altres patologies, control de pacients crònics, nous diagnòstics i poc a poc reprendre les visites presencials mantenint les visites telefòniques per als temes més burocràtics i entre tots fer un bon ús del sistema sanitari.

Anna Ortega. Pediatra

Com has viscut la pandèmia?

A l’inici, amb molta incertesa i molta desinformació. Era molt caòtic perquè ens va canviar a tots la forma de treballar. Abans teníem molta assistència al centre de pares amb neguits i vam passar a la por dels pares a venir al centre. Tot eren trucades telefòniques i ens costava molt convèncer als pares que per assistències necessàries vinguessin al centre. Els havíem de convèncer que havíem creat espais segurs i que podien venir, per exemple a vacunar als seus fills.

Com l’estàs vivint ara?

Ens trobem que la gent està cansada, i volen més atenció presencial. Ara, a conseqüència de la pandèmia, tenim visites endarrerides i hem de fer front a la salut mental i el neguit que estem trobant en els nens i nenes.

Jo ho estic vivint amb molta esperança, ja veiem que tenim maneres de lluitar contra el virus i maneres de continuar amb una activitat assistencial normal, convivint amb el virus. Ara mateix podem transmetre als pares que el virus continua aquí però els nens saben que han de continuar fent-ho bé i hem de continuar amb l’activitat però simplement amb més precaució.

Diana Cujba. Metgessa de família

Com has viscut la pandèmia?

Al principi no m’ho vaig prendre tan seriosament com calia. És amb l’estat de l’alarma i veient cada vegada més pacients afectats quan comences a entendre que és una pandèmia. Tot era nou i per a això la universitat no ens prepara. Molt dur i difícil, però entre tot l’equip ho vam portar molt bé. Al principi un altre aspecte que m’afectava era la relació familiar.

Com l’estàs vivint ara?

A poc a poc ens hem acostumat a treballar d’una altra forma, moltes visites han sigut telefòniques. Anem recuperant el contacte amb el pacient. Els pacients comencen a tenir més confiança de venir a la consulta. Encara que no estigui superat, crec que ho portem millor. Les vacunes i els estudis segur que faran el seu efecte.

Joana Funes. Gestió i Serveis

Com has viscut la pandèmia?

Va ser un canvi sobtat. El 95% de les atencions eren telefòniques. Amb moltíssima pressió. La gent no podia venir al centre, tots els circuits i protocols que fèiem servir van canviar de cop. Calia fer-ho entendre a la gent i creava molt rebuig. Molta pressió, molta por per la incertesa. Intentàvem donar servei a una demanda molt exigent i les mesures que tenies per donar el servei eren molt rígides i limitades. Vivíem el dia a dia amb molta incertesa i angoixa. Ens fèiem suport entre companys.

Com l’estàs vivint ara?

Ara ja tenim la dinàmica més agafada. Si mires tot el recorregut que hem fet veus que la gent ha canviat i són més conscients... Tot i que n'hi ha que es relaxen. Nosaltres comencem a estar cansats, però amb el pensament que ho estem fent tot lo bé que sabem, malgrat tota la informació externa que, a vegades, no acompanya massa.

Rita Llana. Metgessa de família

Com has viscut la pandèmia?

A l’inici ho vam viure amb molta por als contagis dels companys, als contagis de la gent i a no fer-ho bé, de no saber de què es tractava.

Com l’estàs vivint ara?

Ara ens trobem amb el cansament de la gent i el nostre. Em preocupen molt les conseqüències en la gent gran, que s’ha trobat sola, avis que han començat amb símptomes de demència pel fet d’estar sol. D’altra banda penso que ens ha servit per cohesionar-nos com equip i vull reivindicar l’orgull de ser sanitaris de l’atenció primària, que de vegades no estem valorats com els dels hospitals.

 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.