L’Ajuntament de Cerdanyola surt indemne del judici per un accident al correfoc de Sant Martí de 2019

Durant el correfoc de les Festes de Sant Martí del 2019 a Cerdanyola, D.F.G. va rebre l’impacte d’un “objecte no identificat” a l’ull esquerre, la qual cosa li va fer perdre gairebé tota la visió d’aquest ull. Segons relata la família del damnificat, l’home “estava com a espectador del correfoc, acompanyat del seu fill de set anys i a una distància prudencial de 15 metres, en el moment que es va produir l’impacte”.

Quatre anys després, el 3 de novembre de 2023, el Jutjat Contenciós Administratiu ha dictat la sentència en primera instància, en què es reflecteix que l’Ajuntament no haurà d’indemnitzar al damnificat. La jutgessa del cas considera que no està acreditat que D.F.G. no estigués participant activament del correfoc i, per tant, entén que hi ha una assumpció del risc de la persona damnificada.

La jutgessa del cas considera que no està acreditat que D.F.H. no estigués participant activament del correfoc i, per tant, entén que hi ha una assumpció del risc de la persona damnificada

 

Segons l’advocat de la part demandant, Martí Surís del Col·lectiu Ronda, “nosaltres creiem que al nostre client se li hauria d’aplicar la mateixa diligència que se li aplica a qualsevol espectador que és ferit en un espectacle de pirotècnia”.  Surís també considera que “el fet que l’Ajuntament compleixi amb les obligacions que es requereixen per a un correfoc, no els hauria d’eximir de la responsabilitat d’un accident que es pugui ocasionar”.

En aquest sentit, la família del demandant se sent desemparada davant la llei: “creiem que l’Ajuntament hauria d’haver sortit al pas i reconegut la seva responsabilitat”. El fet que l’Ajuntament no reconegués la responsabilitat, va fer que el damnificat interposés una demanda, de la qual ja ha sabut que no rebrà cap mena de compensació o indemnització.

 

Gairebé sense visió a l'ull esquerra

A l'informe percial, després de diverses visites a l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) i a l’Institut Català de la Retina (ICR) durant el desembre de 2019 i el gener i febrer de 2020, es reflecteix que "l'agudesa visual a l'ull dret és de 1 (completament normal) i de 0,1 a l'ull esquerra (pèrdua de visió molt important)". Aquest 0,1 correspon a la visió perifèrica. Pel que fa a la visió central, tal com indica a l'informe "és completament nul·la". De manera que la pèrdua de visió d'aquest ull és del 90%.

Després d'una visita el 19 de març de 2020 a l'Institut de Microcirurgia Ocular, els metges van determinar que "no pensem que existeixi cap tractament per a millorar la seva capacitat de visió central a l'ull esquerra". Això, li va provocar "simptomatologia depressiva, estrés post-traumàtic i una alta preocupació per la salut", assenyala l'informe del Gabinete de Psicología Libertad del 4 de maig de 2020. 

La quantia que reclama el demandant és de 39.897,75 euros. Segons indica la família, aquesta seria la quantitat que respon a les despeses realitzades a l’Institut de Microcirurgia Ocular, a l’Institut Català de la Retina , a les hores de pàrquing d’hospital, a les medicacions i en psicòlegs i sessions de teràpia. Després d’aquesta sentència, l’únic que els queda és apel·lar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La quantia que reclama el demandant és de 39.897,75 euros, considerant totes les despeses ocasionades degut a l'accident

 

L’informe de la Creu Roja, la peça clau de la sentència

Hi ha un informe, però, que ha sigut la peça clau perquè la jutgessa dictés la sentència favorable a la part demandada: l’informe de la Creu Roja. En aquest, la Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada hi reflexa que “segons el nostre personal, el damnificat estava al recorregut, portava mocadors tant al cap com a la cara i que anava acompanyat d’altres persones”. El fet que aquest informe no inclogui cap menor, quan D.F.G. afirma que “anava acompanyat del seu fill de set anys i no d’altres persones”, ha sigut determinant per la resolució de la sentència.

El fet que l'informe de la Creu Roja no inclogui que el damnificat anava acompanyat del seu fill, tal com indica la part demandant, ha sigut determinant per la resolució de la sentència

 

Tot i que, la família de D.F.G. afirma que l’home no portava cap mocador perquè no tenia la intenció de participar al correfoc, ha sigut important per la jutgessa que l’informe digués el contrari. Tampoc, la part demandant va poder aportar un testimoni al judici que demostrés que el damnificat estava de mer espectador al correfoc.

Tanmateix, després de la sentència, la Creu Roja Cerdanyola-Ripollet-Montcada ha volgut fer un aclariment de l'informe amb data del 9 de novembre de 2023, respecte a les persones que acompanyaven a D.F.G. i als mocadors que portava. Consultant de nou al personal que va atendre al damnificat, han aclarit que "aquetes són les persones que estaven a prop de D.F.G. i del menor quan va patir l'accident i en veure que sagnava l'ull i tenia sang a la cara i cap, li van tapar de seguida amb uns mocadors i li van acompanyar a l'ambulància per rebre assistència". 

Amb tot això, l’Ajuntament declara que estan a l’espera de rebre la resolució de la sentència i, fins llavors no faran cap valoració al respecte. Mentre que Diables de Cerdanyola (una de les tres colles que participava del correfoc), no es volen interposar a la sentència judicial.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.