“El repte: aconseguir atenció al desenvolupament a la infància més enllà dels 6 anys”

El passat 5 de juliol es va inaugurar oficialment l’ampliació de les dependències del DAPSI Cerdanyola-Ripollet, el centre de Desenvolupament Infantil i d’Atenció Precoç a la Infància, després de dos anys de treball conjunt entre els ajuntaments de Cerdanyola i Ripollet, junt amb l’equip coordinador del servei.

Per tal de conèixer la feina que es realitza a aquest centre i entendre què suposa la seva ampliació, visitem el CDIAP-DAPSI (Av. Creu Roja, 25) on ens reben la Cristina Muñoz, logopeda i presidenta de la cooperativa de treballadors que gestiona el servei, i l’Amparo Torras, psicòloga que forma part de l’equip terapèutic interdisciplinar de 14 professionals que treballen al centre.

D'esquerra a dreta: Amparo Torres, psicòloga, i Cristina Muñoz, logopeda i presidenta de la cooperativa que gestiona el DAPSI | Helena Rodríguez

Un centre que dona servei a més de 600 infants cada any

Cada any, més de 600 nens d’entre 0 i 6 anys que presenten dificultats en el seu desenvolupament -o estan en risc de patir-les- són usuaris d’aquest servei d’atenció precoç.

Segons explica Muñoz, “els usuaris són infants que no compleixen els ítems que haurien de complir en qualsevol de les àrees de desenvolupament o en totes elles: en l’àrea de sociabilitat, l’àrea d’aprenentatge, l’àrea adaptativa... És a dir, un nen que hauria de parlar no parla, que hauria de caminar no camina, o un que hauria de relacionar-se i no es relaciona. Poden ser milions de coses, ja que el desenvolupament es refereix a la globalitat de l’individu”.

“A vegades darrera hi ha una patologia, i a vegades només un retard. Aquestes són algunes de les circumstàncies que poden fer que vingui un nen a ser atès al DAPSI”, puntualitza Torras.

L'objectiu: intervenir en el desenvolupament de l’infant com abans millor

En ser preguntades pels motius de la necessitat d’un centre com el DAPSI, totes dues coincideixen en destacar que l’objectiu de l’atenció precoç és intervenir en el desenvolupament de l’infant com més aviat millor, ja que “qualsevol intervenció que facis en l’edat en què el cervell del nen petit està desenvolupant-se, tindràs molts més èxits”, en paraules de Torras.

Una de les 6 noves sales d’atenció als infants que ha permès crear l'ampliació del DAPSI | Helena Rodríguez

A banda, segons remarca Muñoz, “és un model d’atenció que només existeix als CDIAPs i que realitza una funció que no fa un CAP, ja que els CAPs visiten la part més de salut però no treballen el desenvolupament integral”. Igual que els CAPs, el servei que ofereixen els CDIAPs és un servei públic, però enlloc de dependre del Departament de Sanitat, depèn del de Benestar Social.

“No són seguiments, sinó que són tractaments setmanals, que inclouen el treball amb les famílies i en coordinació amb tot l’entorn de l’infant; escoles, pediatres... fins i tot hi ha hagut fisioterapeutes que han anat a comprar les sabates dels infants amb les famílies”, explica Torras.

 “Ells pensaven que tenien un nen i ara en tenen un altre”

La Mercè Muñoz agafa el relleu a la seva companya i es detura en explicar el moment del diagnòstic, una de les parts més difícils de la seva professió:

“Quan les famílies arriben aquí, no tenen ni idea de què passa. No saben perquè el nen no parla, el nen no camina, el nen no mira... Aleshores comença tot un procés de coneixement de la criatura i de diagnòstic, que a vegades és molt dur, i nosaltres vivim amb ells tot aquest procés de dol. Estem allà per sostenir-los ajudar-los a conèixer aquest nou nen que no sabien que tenien. I tot aquest procés es fa des dels CDIAPs”.

Un equip terapèutic interdisciplinar

Donada la variabilitat de casos que atenen i la complexitat dins de cada cas, els centres d’atenció al desenvolupament han de comptar amb especialistes en àrees molt diverses per tal de poder oferir una atenció integral i coordinada.

A Cerdanyola, l’any 1995 van arribar-hi 4, però des de llavors l’equip del centre ha crescut fins a congregar 14 professionals de diferents disciplines: “ara mateix som 7 psicòlegs, dels quals 3 també són logopedes, 3 logopedes més, 2 fisioterapeutes, una treballadora social i una metge neuropediatra, més l’equip adminsitratiu”, detalla Torras, que va arribar el 2010 a treballar al DAPSI.

 

L'expansió dels CDIAPs i el creixement del DAPSI

Inicialment la població on es va ubicar aquest CDIAP va ser Sant Cugat, i es treballava amb els infants de Sant Cugat i també d’altres poblacions del Vallès com Cerdanyola, Ripollet, Rubí, Montcada i Castellbisbal.  

“Aquesta situació era prou incòmoda per les famílies d’aquestes poblacions, ja que suposava un esforç de desplaçament prou gran”, recorda la Cristina Muñoz, que també formava part de l’equip de professionals que treballava a Sant Cugat. Aleshores, nosaltres vam decidir dividir-nos i desplaçar-nos als diferents municipis, i vam demanar als ajuntaments de Rubí, Montcada i Cerdanyola que ens cedissin un espai per ubicar-nos.

En el cas del centre de Cerdanyola-Ripollet, el DAPSI es va instal·lar al barri del Pont Vell l’any 1995, i des de llavors només disposaven d’una planta per treballar.  “Bé, de fet al principi només la meitat d’una planta, quatre sales per quatre professionals, perquè compartíem espai amb l’EAIA, l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència” – puntualitza Muñoz.

El CDIAP-DAPSI es va instal·lar a la segona planta de l'edifici de la Creu Roja l'any 1995 | Helena Rodríguez

En aquests moments, per la població que s’atenia, el poc espai que tenien ja era suficient, ja que segons expliquen les professionals, donaven serveis a uns 50 usuaris. “Progressivament, però, van anar augmentant-nos les hores, es va potenciar aquest servei des del Departament i conforme anaven atenent més infants, estàvem cada cop més estrets”, tal i com rememora la presidenta de la cooperativa. Llavors, l’any 2006 es va fer una reforma a l’edifici i es va atorgar la planta sencera al DAPSI, donat que l’EAIA va marxar, i així vam guanyar 4 sales més.

 

Bona sintonia amb els Ajuntaments de Cerdanyola i Ripollet per realitzar l’ampliació

Tot i així, el nombre d’usuaris continuava creixent i l’espai guanyat d’hora es va quedar petit de nou. Així arribem al 2017, quan l’equip del DAPSI visita a José Maria Osuna i Carles Escolà.

“Nosaltres no hi cabíem, i sabíem que hi havia aquest espai lliure a l’edifici que la Creu Roja i Càritas empraven esporàdicament com a magatzem, i vam decidir anar a reclamar-lo als alcaldes de Cerdanyola i Ripollet, donat que l’edifici pertany a la Mancomunitat Intermunicipal”, explica Muñoz.

Les treballadores ressalten la predisposició de tots dos alcaldes per ampliar el centre | Helena Rodríguez

“Els alcaldes no tenien molt coneixement del que nosaltres érem i el que fèiem – també havien estat escollits prou recentment- i a partir de la nostra visita va començar la nostra aliança amb ells, que des del minut 1 es van mostrar molt interessats i col·laboradors”, remarca la logopeda. “Tot i les burocràcies, des del principi volien ajudar-nos i van anar intentant trobar la manera de com poder-ho fer”, coincideix la psicòloga.

Muñoz destaca que la llavors regidora d’Educació i després també de Benestar Social, Elvi Vila, es va implicar especialment en l’ampliació, així com van treballar amb la regidora homòloga de l’Ajuntament de Ripollet, la Reyes Muñoz.

6 noves sales d’atenció als infants i una sala de reunions per l’equip de treball

Aquesta ampliació ha permès guanyar sis sales d’atenció als infants i a les seves famílies, així com una nova sala de reunions per als treballadors i treballadores de l’equipament.

Primordialment, tant Muñoz com Torras destaquen que el que ha permès aquesta reforma ha estat que cada terapeuta pot tenir el seu espai. “Abans no el teníem i es feia molt difícil conciliar els horaris, per exemple”, comenta la presidenta. Així, segons reporten les treballadores, aquest fet també comporta un augment de la flexibilitat horària per les famílies, facilitació de conciliació familiar per als treballadors, i espais que permeten fer grups terapèutics, entre altres.

L'ampliació també ha permès habilitar sales de fisioteràpia millor preparades | Helena Rodríguez

 “El fet de disposar de més espai et permet pensar i realitzar projectes que abans no podíem ni plantejar-nos, com ara començar amb els grups de pares, i aplicar noves tècniques fisioterapèutiques amb material específic que ens permet treballar seguint el concepte Bobath de tratament neuroevolutiu”, explica la psicòloga Torras.

“Tot i la millora, els recursos dels CDIAPs segueixen sent insuficients”

De forma unànime, Torras i Muñoz valoren positivament la millora però la consideren, sense cap mena de dubte, insuficient. “Ara, però, parlaria des de tot el col·lectiu de l’atenció precoç de Catalunya, no només des del nostre cas” –puntualitza la presidenta de la cooperativa, que continua: “Els CDIAP són un servei fantàstic, un model únic a nivell mundial,  però els recursos amb els que estem treballant avui en dia són els mateixos que fa 10 anys, i llavors aproximadament tots els CDIAPs ateníem a la meitat d’infants. Hi ha la promesa que l’any 2020 augmentin una mica, però s’ha de veure”.

“A banda, l’atenció que proporciona el CDIAP només arriba fins als 6 anys”, explica la psicòloga Torras. “Després dels 6 anys, la nada”, continua Muñoz, amb un to que barreja sarcasme i resignació.

Torras desenvolupa aquesta resposta: “No hi ha un servei paral·lel de continuïtat amb la mateixa qualitat, de les mateixes característiques i públic, no. Hi ha serveis disgregats, per aquí al psicòleg, per allà el logopeda... La derivació costa a vegades de plantejar perquè són nens que continuen necessitant una atenció, i a vegades se’t fa difícil”. Els únics que reben un servei coordinat són els infants que van a escoles d’educació especial, i aquests són molt pocs dels usuaris que passen pel DAPSI, segons informen les treballadores.

Per a Muñoz, presidenta de la cooperativa que gestiona el DAPSI, la fórmula per oferir una atenció més enllà dels 6 anys passaria per trobar una solució ad-hoc per Ripollet i Cerdanyola | Helena Rodríguez

“Ara el repte és aconseguir una continuïtat més enllà dels 6 anys”

En aquest moment dels 6 anys d’edat, també es genera una gran diferència entre els infants que pertanyen a famílies que es poden permetre econòmicament continuar amb una atenció integral privada i els que no. “Si el nostre servei fos privat, nosaltres no atendríem 600 nens”, sentencia Muñoz, que acaba demanant treballar per aconseguir una continuïtat d’atenció més enllà dels 6 anys d’edat, ja que és “una necessitat de les famílies que ens ho demanen”.  

En aquesta línia, les treballadores i treballadors del DAPSI es plantegen oferir aquesta continuïtat, que asseguren que intentarien oferir “el més assequible que fos possible, demanant un espai a l’Ajuntament i a través de subvencions parcials”, però aquesta ja no seria gratuïta.  La fórmula doncs, passaria per trobar una solució ad hoc per Ripollet i Cerdanyola, segons argumenten Torres i Muñoz.