Cerdanyola acull 13 de les quasi 200 masies de Collserola

A la part cerdanyolenca del Parc Natural de Collserola hi ha tretze masies catalogades. A tot el parc n'hi ha 199, segon l'últim inventari fet per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i el Consorci del Parc Natural de Collserola 

Els dos ens han portat a terme una tasca d'identificació i proposta de canvis pel que fa al patrimoni arquitectònic de la serra. Seguint el nou Pla especial de protecció de Collserola (PEPNat) s'han detectat 199 construccions -13 de les quals pertanyen a Cerdanyola- i 450 elements construïts, com ara fonts o barraques de pedra seca. Aquest pla pretén posar en valor el patrimoni de la serra, recuperar-lo i ampliar-ne els usos. 

 

Les 13 masies de Cerdanyola

De les 199 construccions que hi ha al Parc de Collserola, 13 pertanyen al municipi de Cerdanyola. Una de les més emblemàtiques és Can Catà, una casa pairal senyorial del segle XVII que actualment té un ús agrícola i senyorial. També trobem Can Coll, una masia senyorial amb capella i altres edificis annexos del segle XVI. La seva fisonomia ha anat canviant en els últims 400 anys segons les necessitats de l'época. Actualment és la seu del Centre d’Educació Ambiental del Consorci del Parc de Collserola i està oberta al públic els diumenges i festius de 9.30 a 14.30 h. 

Can Valldaura és una edificació aïllada de tipus basilical, i segons la data pintada es va construir el 1888. Les 10 masies restants són Can Canaletes, Can Codina, Can Llonc, Torre Bertran, Can Llosas, Can Ferrer, Can Cerdà del Bosc, Torre Venecianes, Torre Gresa i Can Codonyers. 

Tot l'inventari recollit en dos catàlegs

El PEPNat marca tres objectius: la millora i la conservació del patrimoni, la restricció de l'ocupació de noves edificacions i evitar la fragmentació dels espais naturals que envolten les construccions. "El nou pla especial fomenta el manteniment i millora del ric patrimoni a través del catàleg de masies i l'inventari de patrimoni cultural", segons Eugènia Vidal, arquitecta i tècnica de gerència de l'AMB.

D'una banda, el catàleg de masies el conformen 199 construccions que existeixen i que inclou essencialment masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urba­nitzable. Totes elles es corresponen amb una colonització correcta del territori i aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic, segons el Pla. En tractar-se d'un parc natural, el catàleg s'ha elaborat amb criteris ambientals i té un abast plurimunicipal.

D'altra banda, el catàleg de l'inventari del patrimoni cultural recull els elements d'interès tradici­onal, ambiental o paisatgístic. En total hi ha aproximadament 450 elements, comptant fonts, barraques de pedra seca, fites paisatgístiques, petites construccions, restes arqueològiques, entre d'altres. 

Noves propostes d'ús i gestió

Un cop fet l'inventari, el nou Pla especial proposa també nous usos d'aquestes masies i cases rurals que conformen patrimoni construït. La proposta pretén "assegurar la bona conservació d'aquest patrimoni i impulsar la dinamització socioeconòmica del Parc", segons els redactors del Pla.

També es pretén elaborar plans de gestió de les finques que responguin a determinats usos, com pot ser la restauració. Així, es vol vincular el desenvolupament de determinats usos amb la gestió de les finques amb l'objectiu d'augmentar la superfície gestionada del Parc en un marc de corresponsabilitat i cogestió.

"Des del Consorci es treballa conjuntament amb els ajuntaments i els propietaris d'aquestes edificacions per tal d'impulsar-ne el manteniment i la consolidació", asseguren des de l'AMB i el Consorci del Parc de Collserola, que té l'encàrrec de preservar el patrimoni construït, especialment les masies. També s'impulsen concessions de les finques que el Consorci té adscrita la gestió, amb la intenció de recuperar i mantenir les edificacions i l'activitat agropecuària vinculada.

L'hàbitat a Collserola en 4 etapes 

La serra de Collserola està habitada des d'abans del segle XIX. Aquesta pri­mera etapa es va basar en l'explotació agrària, i s'hi han conservat sobretot res­tes de poblats, diferents tipus d'infra­estructures i un conjunt d'ermites i masos. S'ha detectat, a més, una estreta relació entre la xarxa hídrica i les finques agràries. 

A finals del segle XIX i principis del XX, van dominar les famílies d'estiueig i s'hi van fer les primeres infraestructures modernes per a la mobilitat. Més tard, a partir de mitjans dels anys 50 i ben bé fins als anys 80, s'obser­va un increment de les construccions residencials destinades a satisfer la demanda d'habitatge. Moltes d'aquestes construccions conformen assentaments i edificacions aïllades en situació de fora d'ordenació.

Amb l'aprovació dels plans de 1976 i 1987, s'obre una nova etapa caracteritzada per una davallada significativa de noves construccions. A més, a diferència de l'etapa anterior, bona part d'aquestes construccions no es corresponen amb habi­tatges, sinó amb nous equipaments. 

L'antic pla, el PEPCo, reconeixia l'existència d'elements construïts no catalogats, d'estat precari i que requerien preservació i rehabilitació. Aquell pla postulava que la protecció dels elements històrics més valuosos era difícil i convenia una política comuna d'administracions i institucions privades que en promoguessin la restauració i la divulgació cultural.

El pla del 1987, el PEPCo,  identificava un patrimoni construït de més de 200 elements, entre xarxa viària, edifi­cació agrícola i elements d'interès històric. Tot i això, la preservació del patrimoni cultural i paisatgístic no era una prioritat d'aquell pla. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.