Cerdanyola registra el creixement demogràfic més baix entre les ciutats catalanes

Entre 2005 i 2025, la població de Cerdanyola del Vallès ha passat de 57.114 a 58.264 habitants, segons les dades actualitzades del padró municipal analitzades pel diari Público.es en un estudi sobre l’evolució demogràfica de 70 ciutats catalanes de més de 20.000 habitants. A Cerdanyola, l’augment és de només 1.150 persones en dues dècades, és a dir, un creixement del 2%, el més baix de totes les ciutats d’aquesta franja poblacional.

Un creixement molt per sota de l’entorn

Aquesta evolució situa Cerdanyola clarament per sota de la mitjana catalana i també de la majoria de municipis del seu entorn. En el mateix període, Sant Cugat del Vallès ha crescut prop d’un 40%, passant de poc més de 70.500 habitants a superar els 97.500, consolidant-se com el principal pol de creixement demogràfic del Vallès.

El contrast també és notable amb Ripollet, que ha registrat un increment més moderat però sostingut, tot i les limitacions de sòl, mentre que Badia del Vallès presenta una evolució molt més fràgil, amb una població pràcticament estancada.

Les projeccions oficials: estancament o retrocés

Aquest comportament recent ajuda a explicar per què les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) situen Cerdanyola entre els municipis mitjans de l’àrea metropolitana que podrien registrar creixement negatiu o pràcticament nul fins al 2034, segons l’escenari mitjà.

L’organisme assenyala que el creixement natural continuarà sent negatiu —amb més defuncions que naixements— i que el saldo migratori no seria suficient per compensar aquesta tendència, fet que accentuaria l’envelliment de la població.

Un patró que es repeteix a Catalunya

Tal com recull l’anàlisi de Público, el cas de Cerdanyola no és aïllat. Tot i que entre 2005 i 2025 la població de Catalunya ha crescut gairebé un 19%, aquest augment ha estat molt desigual. El dinamisme s’ha concentrat sobretot en municipis del litoral i en ciutats mitjanes amb nou desenvolupament residencial, mentre que bona part de l’àrea metropolitana consolidada ha crescut clarament per sota de la mitjana.

De cara al futur, l’Idescat preveu que Catalunya continuarà guanyant població fins al 2034, fonamentalment gràcies a la immigració, ja que només una minoria de municipis mantindran un creixement natural positiu.

La Plana del Castell, el factor que pot canviar l’escenari

Cerdanyola però compta amb un element que pot alterar les projeccions actuals: el desenvolupament de la Plana del Castell. Les estimacions de l’Idescat es basen en les tendències recents i no incorporen encara l’impacte complet d’un nou sector urbanístic d’aquesta magnitud, amb una estimació d'entre 10.000 i 15.000 nous habitants.

Més info: Comencen les obres de la Rambla del Castell, eix del futur barri del Parc de l’Alba a Cerdanyola

Amb la previsió de més 5.000 habitatges nous, gairebé la meitat d'aquests de protecció oficial, el projecte podria obrir un nou cicle demogràfic a la ciutat i revertir una dinàmica que, fins ara, situa Cerdanyola a la cua del creixement demogràfic en ciutats de més de 20.000 habitants de Catalunya. La construcció de la plana del Castell està pendent d'un recurs judicial, tot i així, les previsions apunten que acabarà tirant endavant, cosa que podria obrir un nou cicle demogràfic a la ciutat.

Bellaterra, una carpeta pendent

A aquest escenari s’hi afegeix un altre element: la possible segregació de Bellaterra. Si aquest procés prosperés, Cerdanyola podria perdre prop de 3.000 habitants, una reducció amb un impacte directe en les xifres oficials i que accentuaria encara més l’estancament demogràfic que reflecteixen tant el padró com les projeccions de l’Idescat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.