Cerdanyola ret homenatge als republicans deportats pel nazisme

L'acte ha comptat amb una desena de persones, entre les quals hi havia autoritats locals i cinc alumnes de l'IES Forat del Vent

El 5 de maig es commemora internacionalment l'alliberament del camp de concentració de Mauthausen i de Gusen per les tropes americanes i soviètiques.

Aquest dissabte al matí, Cerdanyola del Vallès ha fet un homenatge pels republicans cerdanyolencs que van ser víctimes del nazisme.

L'acte s'ha dut a terme a la plaça de la Pau davant l'escultura d'Elisa Arimany. Una escultura que recorda a quatre deportats cerdanyolencs: Amadeu Comas i Comas (l'únic supervivent a Mauthausen), Juan Gómez Asensio, Miguel García Ramos i Lluís Castells Roma.

A més d'una desena de persones, especialment autoritats locals, també ha comptat amb la presència de l'alcalde Carlos Cordón, Joan Francès Farrés (director del Museu d'Història de Cerdanyola), Sergi González (un dels cinc a alumnes de l'Institut Forat del Vent que ha estat recentment a Àustria amb els seus companys) i Joan Calvo (president de l'Amical Mauthausen).

Joan Francès feia un repàs a la història i remarcava que "en el cas del museu de Cerdanyola no comencem de nou. Fins avui, hi ha controlats 204 represaliats" i reconeixia que saber quants represaliats hi ha és molt complicat.


Per a en Sergi González, un dels cinc a alumnes de l'Institut Forat del Vent que ha estat recentment a Àustria amb els seus companys per conèixer la història i apropar al jovent a un passat que els és comú i els serveix per millorar el seu present, el viatge li ha marcat molt i l'hi ha fet adonar-se de la importància.

En declaracions al TOT Cerdanyola, el Sergi explicava que "no era conscient del lloc on havia estat fins que ho vaig viure de tant a prop parlant amb el fill d'un deportat i assassinat per l'Holocaust". González també comentava que el que més li va impactar va ser "arribar a casa i assabentar-me que el meu besavi havia mort en el mateix camp on jo havia estat".

En el seu torn de parlaments, l'alcalde de Cerdanyola Carlos Cordón, remarcava la importància de "fer aquests homenatges davant l'auge d'odi que estem vivint a Espanya i Europa amb aquells partits que defensen els discursos d'odi i que no defensen la recuperació de la Memòria Històrica".


Per finalitzar el torn dels parlaments i procedir a l'acte final amb l'ofrena floral, el president de l'Amical Mauthausen, Joan Calvo, ha llegit el manifest. 

Entre altres, en la lectura del manifest, Calvo ha exigit "un alto el foc permanent a Gaza" i ha denunciat el blanqueig i els discursos d'odi de l'extrema dreta.

Segons el president de l'Amical Mauthausen, aquests discursos "erosionen progressivament la democràcia".

Cerdanyola es va afegir a aquests actes commemoratius l'any 2020

Des de 2020, cada any a Cerdanyola es fa un acte davant l'escultura 'Escales' que la família d'Elisa Arimany va cedir a la ciutat. En aquest espai es pot trobar una placa amb els noms dels quatre republicans cerdanyolencs deportats pel nazisme.

  • Amadeu Comas Comas, nascut a Cerdanyola el 4 de febrer de 1921 en una família que procedia de Barberà. Va viure al carrer de Sant Josep i després al de Sant Anna. Feia de cambrer i era de l'UGT. Va marxar a l'exili un cop acabada la guerra, després de passar per una companyia de treballadors estrangers i per diversos camps de presoners va anar a parar a Mauthausen. Va ser alliberat el 5 de maig de 1945. Tenia 24 anys.
  • Lluís Castells Roma, nascut a Sant Julia de Vilatorrada el 17 de gener de 1898. Va viure al carrer Ample. Com l'Amadeu va passar per diferents companyies de treball i camps de presoners, va anar a parar primer a Mahutausen (27-1-1941) i després a Gusen on va morir el 4 de gener de 1942. Tenia 44 anys.
  • Juan Gómez Asensió, nascut Huércal-Overa (Almeria) al 25 de març de 1916. Va viure al carrer de la Circumval·lació. Després de la Guerra a França i es internat al camp d'Argelés i passa per diverses presons, va morir a Gusen el 5 de novembre de 1941. Tenia 25 anys.
  • Miguel Garcia Ramos, nascut a La Carolina (Jaen) l'1 de març de 1912. La seva família vivia al carrer de la Pau eterna. Després de la Guerra marxa a França passant per diferents camps de treball. Acaba a Mauthausen, on és assassinat al castell de Hartheim el 27 de setembre del 1941. Tenia 29 anys.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.