Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
David Chaparro Danon va néixer a Barcelona el 1988. Quan tenia 10 anys, la seva família va venir a viure al barri Xarau de Cerdanyola. Va cursar estudis a l’escola La Sínia i a l’Institut Banús, on va formar part, també, del Consell Escolar. Posteriorment, es va llicenciar en Biologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també faria dos màsters (en sistemes d’informació geogràfica i teledetecció i en ecologia terrestre).
És també doctor en enginyeria de telecomunicacions per la UPC, on va treballar alguns anys com a investigador postdoctoral. I durant aquesta etapa va desenvolupar part de la seva tasca al prestigiós MIT de Massachussets i, després, al Centre Aeroespacial Alemany (DLR). Durant part d’aquests anys, a més, va desenvolupar a Cerdanyola una intensa activitat política, com a secretari de comunicació d’ICV, durant l’etapa en la qual aquesta formació estava liderada per Toni Morral.
Actualment, forma part de l’equip d’aproximadament 400 persones que treballen al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), on ha començat a liderar un petit grup de tècnics i estudiants. El centre està ubicat al campus cerdanyolenc de la Universitat Autònoma de Barcelona.
“El CREAF és, sens dubte, un dels principals centres d’investigació en aquest terreny a nivell fins i tot mundial”
El CREAF és un centre d’investigació públic, impulsat per diverses administracions i entitats acadèmiques, que centra bona part de la seva activitat en analitzar l’estat i evolució de les masses forestals.
Els resultats dels seus treballs es posen a l’abast de les administracions públiques i de la societat en general amb diversos objectius, com, per exemple, prevenir els incendis forestals i la mortalitat dels boscos deguda a la sequera, i poder dissenyar les millors estratègies per combatre aquests fenòmens.
Segons assegura Chaparro, “el CREAF és, sens dubte, un dels principals centres d’investigació en aquest terreny a nivell fins i tot mundial, i en ell hi treballen persones que són referències internacionals en aquest camp.”
Estudiant l’estat de les masses forestals des del cel… i des de la terra
La doble vessant acadèmica de Chaparro com a biòleg i especialista en telecomunicacions fa ja anys que l’ha portat a estudiar l’evolució de la salut hídrica dels boscos del nostre país utilitzant una doble tècnica. D’una banda, i mitjançant la utilització de satèl·lits que mesuren microones emeses de forma natural per la superfície de la Terra, els científics són capaços de saber la quantitat d’aigua que les plantes emmagatzemen.
“Quan plou, les plantes i el sòl emmagatzemen molta humitat, dificultant que les microones les traspassin i que els nostres satèl·lits les mesurin. Quan, com passa ara, hi ha situacions de sequera, les plantes no retenen al seu interior tanta aigua com seria necessari, les microones les poden travessar amb més facilitat. Aquest contrast ens permet analitzar l’estat de salut dels boscos del planeta.”
David Chaparro, amb un dels equips que s’instal·len als boscos per estudiar-los amb més detall. FOTO: Juan Antonio Hidalgo
Els satèl·lits permeten estudiar la quantitat d’aigua que les plantes emmagatzemen i, així, analitzar la salut dels boscos
La utilització de satèl·lits aporta informació sobre superfícies molt àmplies de zona forestal. Per afinar les dades sobre zones més petites o concretes s’instal·len també a llocs que es volen estudiar amb més detall jocs d’antenes GPS a la base dels boscos i a la zona superior dels arbres. Aquestes antenes també reben microones, en aquest cas les emeses pels GPS. La diferència entre els senyals GPS rebuts a l’antena inferior i els rebuts per les instal·lades a la part superior permet conèixer amb més detall la salut hídrica de parcel·les de terreny molt més petites.
Tota aquesta informació acabarà tenint una gran importància per a les administracions públiques, ja que posa al seu abast dades sobre l’estat de salut hídrica dels boscos i, per tant, poden dissenyar amb més facilitat les mesures que cal adoptar en aquest sentit.
La mort dels boscos per “embòlia hídrica”
Afrontem actualment, assegura Chaparro, una situació de gran gravetat i complexitat, que tothom pot veure amb els seus propis ulls. El canvi climàtic està generant sequeres cada cop més importants, que afecten especialment els boscos mediterranis com els nostres. Hi ha un fenomen que es coneix com “embòlia hídrica” i que provoca que els arbres morin per falta d’aigua.
“El canvi climàtic està generant sequeres cada cop més importants, que afecten especialment els boscos mediterranis com els nostres”
A algunes zones concretes, com les muntanyes de Prades, qualsevol persona que vagi en cotxe des de l’Espluga de Francolí a Prades veurà boscos que pot semblar que han estat cremats per un incendi. Quan no és així. Els arbres han mort per “embòlia hídrica”. I els pins estan essent substituïts per alzines, que necessiten menys aigua per poder subsistir.
Fenòmens com aquests són de gran transcendència perquè fan encara més greu el canvi climàtic. Les plantes tenen la capacitat d’absorbir fins al 30 % de les emissions de CO2 que l’activitat humana emet a l’atmosfera. Per tant, una de les principals mesures que tenim a la nostra disposició per intentar pal·liar el canvi climàtic és fer tot el possible per assegurar la supervivència dels boscos.
Perspectives de futur per Collserola
Un dels llocs on el CREAF disposa d’instal·lacions per analitzar amb més detall la salut de la massa forestal és Collserola. Chaparro, però, no considera que sigui la persona més adequada per fer prediccions sobre el futur del parc. “La meva feina és la de desenvolupar eines i recursos per a les persones que han de fer aquestes anàlisis”, diu, “no de fer-los jo mateix”. “En tot cas”, afegeix, “al Parc de Collserola, com a tot arreu, la sequera està fent que l’estat hídric de la massa forestal sigui cada cop pitjor. Tenim mala peça al teler, i caldrà estar molt atents”.
“A Collserola, la sequera està fent que l’estat hídric de la massa forestal sigui cada cop pitjor. Tenim mala peça al teler”
En el moment de fer aquesta entrevista, el científic estava a punt de deixar Cerdanyola per traslladar-se a viure amb la seva parella a Tona, per un doble motiu: “en primer lloc, raons personals, allà tenim família. Però també perquè la diferència en els preus de l’habitatge entre les dues poblacions és enorme”. Continuarà, però, mantenint diversos lligams amb Cerdanyola, “que és la meva ciutat, i la que m’estimo. A més de seguir venint cada dia a la UAB, vull seguir col·laborant amb algunes entitats com SOM ESS Cerdanyola, i amb projectes tan engrescadors com portar al poble alguns dels cotxes de SOM Mobilitat”.
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.