Dr. Joaquim Serrahima: "La persona amb discapacitat també té dret a escola, treball i habitatge"

Des de l’any 1988, la Catalònia Fundació Creactiva atén les necessitats de persones amb discapacitat intel·lectual, trastorn de conducta i/o situació de vulnerabilitat. El seu centre principal es troba a la carretera de Flor de Maig, a la part cerdanyolenca de Collserola. Amb motiu del Dia internacional de les Persones (3 de desembre) amb Discapacitat, el TOT entrevista el Dr. Joaquim Serrahima, director general de la fundació.

Més info: Esport, cultura i festa per al Dia de les persones amb disCapacitat/Diversitat Funcional

El 3 de desembre és el Dia Internacional per a les Persones amb Discapacitat. Quina és la principal reivindicació per a aquesta edició 2023?

No sé si hi ha una primera, segona o tercera reivindicació. El sector ha d'estar reconegut com a tal i els usuaris, les persones amb discapacitat intel·lectual, han de ser persones de ple dret i tenir accés a totes les possibilitats que tenim els altres, amb les ajudes i els suports que necessitin. Han de tenir accés a l'àmbit laboral, amb les ajudes i suports que puguin necessitar. Hi ha una llei aprovada fa molts anys que és la que s'hauria d'aplicar a totes les empreses del país. I pels professionals que atenen les persones a les residències s'hauria d'adaptar les tarifes a l'actualitat per a que estiguin pagats Déu mana i no tinguin un salari tan just. 

Dr. Joaquim Serrahima: "Hi ha moltes lleis que limiten i reglamenten quan la llei gran del país ja contempla que tots som iguals. I després, a l'hora de la veritat, no acostuma a ser així"

 

Com empara la llei aquests objectius?

La llei gran, que és la Constitució, diu que totes les persones som iguals. Nosaltres reivindiquem aquesta. No reivindiquem tots els reglaments i històries, documents o registres que s'han anat fent paral·leles. Perquè teòricament volen ajudar a les persones amb discapacitat i al final moltes d'elles són discriminatòries, perquè discrimina segons si tens o no discapacitat, depenent del grau que tinguis... La persona amb discapacitat, com qualsevol altre habitant del país, té dret a anar a l'escola, té dret a treball i habitatge adequats. Hi ha moltes lleis que limiten i reglamenten quan la llei gran del país ja contempla que tots som iguals. I després, a l'hora de la veritat, no acostuma a ser així.

Dr. Joaquim Serrahima: "Jo crec que hem d'entendre que no passa res, que només necessiten suport. Si vas a un restaurant, i els cambrers tenen discapacitat intel·lectual, doncs aniran més a poc a poc, doncs tinguem paciència, no és urgent"

 

Més enllà de les lleis, cal fer un canvi en la societat perquè la gent entengui aquestes lleis, "que tots som iguals"?

La tasca principal que tenim, i que és molt complexa, és acceptar que tots som iguals, uns necessitem més suport i d'altres menys. Les persones amb discapacitat intel·lectual necessiten un suport per poder fer el mateix que fem tu i jo. Si tirem enrere, veurem que durant la pandèmia tota la població va necessitar un suport per poder sobreviure. Les persones amb discapacitat intel·lectual, de vegades, necessiten suport tota la seva vida. I la nostra obligació és donar-los un cop de mà i tractar-los com a iguals, amb els suports que necessitin. Perquè molts d'ells poden fer el mateix que nosaltres amb aquest suport. Jo crec que hem d'entendre que no passa res, que només necessiten suport. Si vas a un restaurant, i els cambrers tenen discapacitat intel·lectual, doncs aniran més a poc a poc, doncs tinguem paciència, no és urgent. Hi ha persones que no saben fer servir el telèfon mòbil, doncs li ensenyem. Ens omplim la boca d'igualtat i a l'hora de la veritat, els tractem diferent. Són diferents, però amb el suport necessari seran gairebé iguals.

Ara que ve el Dia Internacional es torna a obrir el debat: s'ha de dir discapacitat o diversitat funcional?

Mira, de noms te'n puc dir molts. Històricament eren imbècils o idiotes. Després van passar de ser subnormals, després discapacitats, després han passat a ser diversitat funcional... Però són els mateixos. Les persones són les mateixes i canviant els noms ni arreglem ni aclarim res. També hi ha gent que diu "aquests són els malalts". El nom no és important, l'important és com ho fem. Canviarem treballant cada dia una mica. També en diuen trastorn del desenvolupament. Ho anem canviant segons el que ens sembla que dissimula més, però els que avui tenen 70 anys, que n'hi ha, han passat per tots aquests noms i són els mateixos i necessiten el mateix.

Dr. Joaquim Serrahima: "Un grup de pares es troben que tenen fills amb diferents discapacitats i problemes i s'agrupen per buscar ajuda perquè sols no se'n poden sortir: no troben pisos adaptats per cadires de roda, amb les ajudes necessàries, amb els banys adaptats... S'associen i m'unten l'associació Catalònia"

 

Per què va nàixer Catalònia? A què responia?

Un grup de pares es troben que tenen fills amb diferents discapacitats i problemes i s'agrupen per buscar ajuda perquè sols no se'n poden sortir: no troben pisos adaptats per cadires de roda, amb les ajudes necessàries, amb els banys adaptats... S'associen i m'unten l'associació Catalònia. A partir d'aquí, lloguen una casa a Alella i intenten sobreviure de subvencions de la Diputació, fins que els números no quadren. Quan entra la Generalitat es comença a regular una mica i els pares entenen que una associació amb molts socis és difícil de governar i creen la fundació privada per a persones amb discapacitat intel·lectual Catalònia. I la Diputació els va cedir uns espais a Cerdanyola.

Cada vegada es fa més gros. Com es finança a Catalònia?

Amb tots els usuaris que tenim a Catalònia als diferents dispositius tenim un concert amb la Generalitat de Catalunya. Cada un dels usuaris té una contraprestació. I el 90% dels ingressos venen d'aquí. A banda, les famílies paguen per totes les activitats que fem extra, com fan a les escoles. Després també tenim contractes amb el Departament de Justícia, perquè portem al tema de la discapacitat a les presons de Catalunya. Un altre contracte és amb la Direcció General d'Atenció a la Infància, amb qui tenim diferents pisos amb nois joves amb lleugeres discapacitats que viuen amb nosaltres. Després tenim un centre especial de treball on tenim molts professionals que treballen diferents línies, com administració, jardineria o neteja. Tot això suma un paquet de diners amb el que paguem els 800 professionals, els donem de menjar... I sobrevivim.

 

Dr. Joaquim Serrahima: "Hem basat en la major part del nostre model d'atenció amb l'atenció centrada en la persona, que vol dir que cada usuari sabem, o pensem que sabem, què necessiten, què volen, que els agradaria fer"

 

Anem veient que treballeu molt en exposicions, hort, xerrades, treball amb la natura. Quina és la importància d'això que vosaltres anomeneu Creactivitat?

La nostra funció és crear vida i fer activitats. Hem basat en la major part del nostre model d'atenció amb l'atenció centrada en la persona, que vol dir que cada usuari sabem, o pensem que sabem, què necessiten, què volen, que els agradaria fer. I els muntem una vida al voltant d'això. Els muntem diverses activitats diàries, diferents sortides, esports... Tenim un equip d'activitats molt potent i fan activitats durant moltes hores al dia. El ser creactius permet que les persones amb discapacitat, que fins no fa gaire tenien poques oportunitats d'expressar-se, sortir i fer, ara ho puguin fer.

Si algú està llegint aquesta entrevista i té un familiar amb discapacitat i vol beneficiar-se de Catalònia, què ha de fer?

Trucar-me. O es poden dirigir a la pàgina web, trucar-nos, venir-nos a veure... Els volem conèixer, veure quin és el problema que tenen. La persona que diuen que té discapacitat què té, com està, què fa, a què es dedica... I mirem d'orientar-lo cap a un lloc o cap a un altre. Sempre hauran d'anar a un centre que els que valori el grau de discapacitat i la tipologia de problema que té i la Generalitat els posa en una llista d'espera que actualment és de més de 3.000 persones. I anem ocupant places a mesura que es van buidant.

Per tant, pel que diu, segurament s'hauran d'esperar un temps llarg a poder entrar.

Sí, a Catalunya hi ha 3.500 places de residència i 3.400 persones en llista d'espera. I ara ha sortit una convocatòria de 200 places per residència i llar, però feia temps que no en sortien.

Cal més inversió?

El que cal és pujar les tarifes. Pensa que estem cobrant la de 2009 + 3%. És un 19% menys de l'increment de l'IPC. Per tant, el sector ha perdut un 19% del poder adquisitiu. És una barbaritat de diners. Imagina't que cobressis un 19% menys del teu sou. Et faria mal. Així podríem invertir en places noves. 3.000 places no són tantes.

Des de Catalònia també col·laboreu en recerca.

Hem fet un estudi genètic de la nostra població. Hem fet un estudi de microbiota intestinal, que ens va permetre canviar tot el sistema alimentari de la Fundació. Darrerament hem fet menys per la pandèmia i per les baixes tarifes. Un estudi genètic d'una persona val entre 800 i 1.000 euros. És molt complicat gastar diners quan les necessites per necessitats bàsiques. Però per si l'ingrés fos l'adequat, seguiríem fent recerca perquè és clau per saber què els passa a aquestes persones.

Les tarifes altre cop.

S'ha d'apretar amb el tema de les tarifes. Estem cobrant el mateix que el 2009 i això és molt dur. Cobrant el que toca ja dona, i podríem estalviar. 

Mirant la història de Catalònia, es veu que en un punt es passa de parlar de discapacitats a parlar de capacitats. Va ser un punt d'inflexió.

Sí. Crec que, com dèiem, els noms van canviant i hem arribat a la conclusió de que la gent té capacitats diferents. Tots tenim una capacitat, la que sigui. Quan pinten, quan fan esport. I, sí, tenen diferències, però amb suports mirem de minimitzar-les. Així que intentem parlar de capacitats perquè els que tenim discapacitats som molts més del que ens pensem. Jo, per exemple, soc daltònic. Deu ser una de les moltes capacitats que tinc. Però quan tinc el dubte, pregunto al del costat quin color és i em quedo tan ample. I funciono. Hem de buscar els suports perquè la gent tingui les capacitats suficients per poder portar la vida el més plena possible.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.