Edu Garzón sobre l'amnistia: "estem alliberats, però no contents"

L'Audiència Nacional ha amnistiat els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) investigats per terrorisme en l'Operació Judes, entre els quals hi ha el cerdanyolenc Edu Garzón. El Casal Popular La Flama, al qual Garzón ha dedicat molt temps i esforços des de la seva creació, ha celebrat l'amnistia del cerdanyolenc aquest dissabte, 24 d'octubre, amb un acte festiu i reivindicatiu alhora. "Estem alliberats, però contents no podem estar després d'haver estat represaliats", ha explicat Garzón en declaracions al TOT Cerdanyola. 

Tot i que el "patiment" d'aquests darrers 7 anys no desapareix amb la decisió de l'Audiència Nacional, Gazón ha celebrat que "ara ja podem dir que tot això està arxivat i ja està, i això és un veritable alliberament". L'activista també ha lamentat que "compensar tot el mal que ens han fet és impossible", però prefereix mirar cap al futur i veure la resolució judicial com una oportunitat, "perquè la repressió no tingui èxit haurem de tornar a treballar per allò per què en el seu moment vam sortir al carrer, que és per la independència i el dret a l'autodeterminació de Catalunya".

Garzón i la seva vinculació al casal

Eduard Garzón ha explicat en la celebració que envers el procés judicial per l'Operació Judes va haver d'abandonar el seu lloc de treball, i que va decidir destinar temps i esforços a dur endavant l'activitat del Casal. "El casal és el que m'ha omplert, el que m me n'ha fet oblidar tota aquesta merda de repressió. Sense aquest suport i aquest escalf, això seria impossible de pair", ha explicat durant el seu parlament.

El cerdanyolenc també ha manifestat la seva voluntat de continuar lluitant per l'autodeterminació de Catalunya i per un sistema més democràtic: "si ens volien més mudetes i callades a casa, el que hem de fer és sortir als carrers per capgirar la situació".

L'amnistia arriba set anys i un aval europeu després 

L'Operació Judes s'iniciava de matinada el 23 de setembre de 2019, quan un ampli desplegament policial, amb mig miler d'agents de la Guàrdia Civil, realitzava entrades i escorcolls a diversos municipis del Vallès Occidental, el Vallès Oriental i Osona i detenia els primers nou activistes. La fiscalia assegurava que els CDR pertanyien a un grup terrorista preparat per cometre atemptats en nom de l'independentisme.

Set anys després, però, l'Audiència Nacional ha acordat el sobreseïment de la causa tres mesos després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalés l'aplicació de l'amnistia, ja que considera que els fets investigats "no suposen greus violacions intencionades de drets humans".

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.