El Suprem reconeix als hereus d'una víctima d'Uralita el dret a reclamar la indemnització que hagués cobrat la vídua

 

 

 

 

El Tribunal Suprem reconeix al fill i la neta d'un extreballador d'Uralita a cobrar la indemnització per danys i perjudicis que li hagués correspost a la vídua de l'home, ja difunta i que durant anys no va cobrar l'import íntegre de la pensió que li pertocava.

 

L'home va morir el 1974 com a conseqüència de l'aminat i no va ser fins el 2014 quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va reconèixer a la vídua el dret a que incrementar la seva pensió per l'origen laboral de la mort de l'home. La dona, però, havia mort dos anys abans i no va ser a temps de reclamar. Ara ho podran fer els hereus perquè, segons la sentència del Suprem, aquest dret forma part del "cabal hereditari" de la dona.

 

La història es remunta a 1974, quan un treballador d'Uralita de la fàbrica de Cerdanyola del Vallès va morir com a conseqüència d'un mesotelioma pleural, provocat per l'amiant. Des de llavors, i fins l'any 2011, la dona va percebre una prestació de viduïtat que no reconeixia l'origen laboral ni la responsabilitat de l'empresa com a fet causant de la patologia.

 

El 2011 la dona va demanar la revisió de la pensió i no va ser fins l'any 2014 que el TSJC li va donar la raó –després que la Seguretat Social li negués la petició per via administrativa. Es dona la circumstància, però, que la dona ja havia mort en el moment de fer-se pública la sentència.

 

També la Seguretat Social reconeixeria el 2015 la responsabilitat empresarial en la mort de l'home. Si la vídua no hagués estat morta, hagués pogut exigir en aquell moment una compensació per danys i perjudicis. Com detalla la sentència del Suprem, però, els danys morals no formen part de drets personalíssim com el dret a la llibertat, a la vida o a la intimitat, que són de caràcter intransmissible, i és per això que els hereus de la vídua podran reclamar.