Esther Vizcaino: "Flor de Maig és molt diferent, però diferent de bonic"

L'Escola Flor de Maig, l’únic centre d'educació especial de secundària del Departament d’Educació la Generalitat de Catalunya, es troba a Cerdanyola i enguany celebra el seu 50è aniversari. Al llarg d'aquest mig segle, la institució s’ha transformat adaptant-se als canvis socials i legislatius, habitant en un "limbo" institucional que l'equip gestiona amb gran dedicació.

Més info: Escola Flor de Maig: 50 anys adaptant-se als canvis

Per conèixer a fons el passat, el present i el futur del centre, parlem amb Esther Vizcaino Ramos, directora del centre, i Miguel Ángel Fernández Vargas, professor de l’ESO. A través de la seva experiència, ens acosten a la realitat d'una escola que combina l'ESO adaptada amb una potent formació postobligatòria. 50 anys després el centre manté el seu objectiu fundacional: oferir oportunitats, autonomia i un futur laboral a l'alumnat amb necessitats educatives específiques. 

Com entren a formar part del centre?

Esther Vizcaino: Jo vaig entrar fa 16 anys fent les oposicions de mestra d'educació especial i em van assignar aquí a Flor de Maig. Començo com a professora a l'etapa postobligatòria fins que entro a l'equip directiu.

Miguel Ángel Fernández: En el meu cas ja fa gairebé 30 anys. Jo començo a treballar aquí sense treballar directament a l'escola. En aquell moment, l'àrea d'educació física corresponia a la Federació Catalana d'Esports per a Persones amb Discapacitat. Després es van obrir les places d’interins i vaig haver de decidir si continuava a l’escola o a la Federació, i vaig triar quedar-me. 

Com ha canviat el centre des d'aquell moment?

E. B.: Ha canviat molt. L’escola, com a centre formatiu, neix fa 50 anys amb la Diputació de Barcelona i és el 2007 quan passa a ser de la Generalitat i ens convertim en aquest centre d'educació especial. El perfil de personal que hem anat introduint també ha fet que l'alumne també hagi anat variant moltíssim. El decret d'inclusió també ens ha definit molt. Estem ampliant la nostra resposta per oferir més oportunitats educatives als alumnes amb necessitats.

M. F.: Així i tot, crec que al final hi ha una cosa en la qual no hem canviat, que és el perquè es va crear aquesta escola. Aquesta escola fa sorgeix de la necessitat de donar resposta educativa a un col·lectiu molt especial que requeria unes necessitats educatives especials.

Quins perfils d’estudiants hi ha ara a l'escola?

E. B.: Tot l'alumnat del centre ha de tenir una discapacitat intel·lectual, però hi pot haver alguna cosa més afegida: un Trastorn de l'Espectre Autista, o un trastorn de conducta, o hiperactivitat, o una dislèxia... Una discapacitat física és més complicada per l'estructura que té la nostra escola i com està ubicada.

M. F.: El ventall cada vegada s'ha fet més gran. Abans érem especialistes en discapacitat intel·lectual i ara el ventall de l'alumnat que tenim comença a ser molt més ampli.

Quines etapes educatives hi ha al centre? 

E. B.: El centre té dues etapes educatives: la part obligatòria, que és l'Educació Secundària Obligatòria, l'ESO adaptada; i la postobligatòria. Tenim un programa de transició a la vida adulta i la formació postobligatòria, que són els 6 PFI que fa l'escola. Els PFI d'aquí a l'escola són de dos anys. L'ESO l'hem allargat un cinquè any per poder fer les hores.

M. F.: I aquests PFI jo crec que és el que encara guarda el vincle amb l'origen de l'escola, amb una oferta en l'àmbit professional adaptada.

Els joves arriben després de fer una primària en una escola d’educació especial?

E. B.: No, normalment venen de la primària ordinària. Les famílies fan la seva demanada a les prematrícules la comissió educativa intenta lligar el què demanen els pares amb el consell que dona l'EAP. Nosaltres podem oferir moltes vacants perquè hi ha molt de moviment, i no acostumen a quedar-se alumnes fora. 

Són l'únic centre d'educació especial d'educació secundària del Departament.

E. B.: Som el limbo, perquè no estàs en cap lloc definit. Nosaltres funcionem com un institut, es gestiona com un institut, però ens limita el departament. Com som tan diferents, intentar donar-nos resposta els hi costa.

M. F.: El limbo és en tots els sentits. Som un centre d'educació especial on es fa secundària, però tampoc treballem amb el currículum, ni el nivell de continguts de secundària, perquè el nostre nivell és molt més baix.

Com seria un dia qualsevol per a un alumne del centre? 

M. F.: Els de l'ESO arriben en autobús i comencem amb una hora de tutoria, on ens organitzem. A partir d'aquí, les classes que tinguin aquell dia. Després tenim l'esmorzar al pati. Més tard tornem a les classes: taller, educació física o música. A les dues recullen i tornen a casa amb el bus.

E. B.: Al postobligatori venen amb el bus de línia, l'objectiu del PFI és que el xaval sigui autònom, llavors venir sols també els ajuda. 

I després d'aquests PFI, com és la seva inserció laboral?

E. B.: La llei permet els alumnes en facin dos, llavors tenen dues oportunitats de fer-se conèixer a dues empreses diferents al fer pràctiques. També hem de comptar amb l'EVO, una valoració externa on posa cap a on orienten laboralment aquests alumnes: ordinària, centre especial de treball, o una plaça ocupacional. Els adrecem a moltes fundacions, els ensenyem a fer un currículum, a presentar-se, tot el que faríem per buscar feina.

M. F.: La via ordinària laboral és complicada i molts han de buscar el context d'espais protegits de treball, on tenen un acompanyament darrere.

I com va anar la celebració del cinquantè aniversari?

M. F.: Va anar molt bé. Va ser una jornada de retrobament amb antics alumnes, antics professionals del centre i antigues famílies. Hi va haver moments molt emotius. Un d'ells va ser un petit museu d'història amb fotografies molt antigues.

E. B.: Va ser molt emotiu, l'emoció de veure la Glòria, una antiga professora que va ser la primera persona que va treballar a Flor de Maig, poder parlar una estona amb ella. Els alumnes també s'han implicat. Crec que Flor de Maig té aquesta essència, com ens hem adaptat a tot. Flor de Maig és molt diferent, és diferent de bonic.

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.