Un grup de recerca de la UAB identifica les neurones que provoquen el mareig

Investigadors de l'Institut de Neurociències de la UAB i la Universitat de Washington han identificat en ratolins quines neurones específiques transmeten els senyals que provoquen aquest mareig

El grup de recerca, coordinat des de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB), ha analitzat les cèl·lules dels nuclis vestibulars d’uns ratolins sotmesos a girs curts i repetits, i ha demostrat la importància de les neurones que expressen la proteïna VGLUT2 en el mareig. Segons els autors, aquestes neurones són necessàries per als efectes de mareig induïts per la rotació, com són la disminució de la gana, la temperatura corporal més baixa, la reducció del moviment i l'evitació condicionada del gust.

Els investigadors han constatat que el bloqueig d’aquestes neurones per quimiogenètica (molècules especialment dissenyades per interaccionar amb aquestes cèl·lules concretes) impedeix el mareig en els ratolins sotmesos a la rotació. I que, en canvi, la seva activació mitjançant un feix de llum en ratolins quiets reprodueix els mateixos símptomes de mareig que quan se’ls sotmet a la rotació.

Concretament, han identificat un subgrup de neurones VGLUT2 que expressen el gen de la colecistocinina (neurones CCK) com a responsables dels efectes del mareig, i han vist que envien senyals a una zona del cervell anomenada nucli parabraquial, encarregada de generar sensacions desagradables.

"Els ratolins als que administrem un fàrmac bloquejador del receptor CCK-A presenten una menor activació del nucli parabraquial i tenen menys comportaments de mareig", explica Elisenda Sanz, investigadora de l'INc-UAB i autora de l'estudi.

" Els fàrmacs comuns contra el mareig s'adrecen al sistema histaminèrgic, motiu pel qual provoquen somnolència. Els fàrmacs bloquejadors del receptor CCK-A, que ja estan aprovats per les agències reguladores dels medicaments estatunidenca i europea (FDA i EMA, respectivament) com a tractament per a problemes gàstrics, són segurs i no tenen aquest efecte indesitjat, per la qual cosa que serien una opció excel·lent per tractar el mareig» conclou Albert Quintana, investigador de l'INc- UAB i coordinador de l'estudi.

En futurs estudis els investigadors volen definir encara més la contribució d'aquestes neurones a altres situacions que poden causar mareig per avançar en l'aprovació medicaments que bloquegen el receptor CCK-A com a nova teràpia contra aquest malestar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.