Júlia Salander: “Jo no volia ser mare; vull ser pare”

“Quantes de vosaltres heu patit assetjament a la feina?”. Una desena de mans s’han aixecat entre el més d’un centenar de dones que han omplert, aquest dimecres al vespre, els jardins de la Masia Can Serraperera. “I quantes ho heu denunciat?”. Només n’han quedat dues. Cada vegada que Júlia Salander fa aquesta pregunta en una xerrada se li “glaça la sang”.

El que havia de ser una xerrada sobre com detectar els biaixos de gènere a la feina s’ha convertit en un repàs de les desigualtats que condicionen les suposades eleccions lliures de les dones. Salander ha parlat de l’assetjament, la pressió estètica, la doble jornada, la càrrega mental i la síndrome de la impostora. També de la necessitat de trencar el silenci, de la conciliació, els referents o la visibilitat LGTBIQ+ . Amb un llenguatge directe, farcit de referències a l'actualitat : “Jo no volia ser mare; vull ser pare”, ha dit en referència a la penalització social de la maternitat.

Salander ha posat el focus en el sistema patriarcal i en una idea que ha travessat tota la conferència: la necessitat de no callar, de posar nom a les violències i construir espais segurs. “No totes podem ser Gisèle Pelicot ni tenim les eines per denunciar”, ha advertit, abans de reclamar que els protocols d’igualtat i contra l’assetjament “s’apliquin bé”.

El 60% de les dones que han patit una agressió sexual, des de les formes més greus fins a les més normalitzades, no ho ha explicat mai a ningú, ha recordat la divulgadora feminista i analista de dades. “Fins que no s’anomena, no és real”, ha insistit. 

Independència econòmica i referents

Salander ha definit la independència econòmica de les dones com una de les grans aportacions del feminisme. A partir d’aquí, ha desplegat una reflexió sobre feina, poder i ambició femenina. També ha reivindicat la necessitat de referents: “Si mai hi ha hagut una dona presidenta, com vols que una nena es visualitzi com a presidenta?”.

 

La maternitat ha estat un dels moments que més ha connectat amb el públic. “A les dones ens venen l’èxit com casar-se i ser mares”, ha dit. Salander ha denunciat que el sistema situa les dones en una dicotomia entre vida familiar i carrera professional. “Jo creia que no volia ser mare; en realitat, el que m’agradaria ara és ser pare”, ha afirmat. La divulgadora ha explicat que les dades de desigualtat es disparen amb la maternitat, amb més reduccions de jornada, temps parcial, càrrega mental i el judici constant de la “mala mare”.

També ha parlat de la síndrome de la impostora i ha deixat una recomanació directa: “Quan dubteu, pregunteu-vos: si em digués Paco, estaria pensant això?”. Des del públic s’han plantejat preguntes sobre professions feminitzades i masculinitzades, i Salander ha advertit que moltes suposades eleccions personals estan condicionades per classe, estatus i referents disponibles. Ha posat l’exemple de l’educació, on la presència femenina és molt majoritària a infantil i es redueix a mesura que augmenten el curs i el prestigi professional.

La divulgadora ha reivindicat la visibilitat LGTBIQ+ en l’entorn laboral. Poder mostrar una fotografia familiar a la feina, ha dit, no hauria de comportar cap canvi en el tracte rebut. “Ens han posat a l’armari perquè es dona per suposada l’heterosexualitat”, ha afirmat.

Malgrat la calor asfixiant,  la conferència ha superat l’hora i mitja, amb un torn de preguntes tant participatiu que s’ha hagut de tallar. Durant tot l'acte, els ventalls de cartró amb el logotip de Cerdanyola Activa no han deixat de moure’s i uns ventiladors instal.lats al jardins refrigerar un espai d'ombra. 

Dades per fer visible el que s’amaga

Salander ha construït la sessió a partir de preguntes, dades, reflexions personals i anècdotes, convidant a qüestionar-s'ho tot. “M’agraden tant les dades perquè fan visibles les desigualtats”, ha defensat. També ha reclamat una bona diagnosi per poder actuar: sense dades, ha advertit, no es poden dissenyar polítiques públiques eficaces per avançar cap a la igualtat.

La xerrada Desmuntant els biaixos que ens limiten a la feina, organitzada per l'Ajuntament en el marc del programa Women Corporate Cerdanyola, s’adreçava al teixit empresarial i professional, però aquest any s’ha obert també al públic general. Ha congregat un públic divers: des de seguidores de la divulgadora, molt activa a les xarxes, a dones professionals i empresàries de diferents sectors, representants d’entitats, membres de la UAB i alumnes recent graduades de la quarta edició del programa de lideratge femení que imparteix Ade Vallès i que aquest dimecres, celebrava la cloenda. L’assistència ha estat un èxit: més d’un centenar de persones, majoritàriament dones. Els homes no han arribat a la mitja desena, comptant-hi l'alcalde Carlos Cordón. 

L’alcalde Carlos Cordón i la regidora de promoció econòmica Cristina Padilla han assistit a la xerrada. Padilla ha destacat Salander com “una referent” en la lluita perquè les dones arribin a llocs de poder i siguin també referents. La divulgadora, que ha explicat que li feia especial il·lusió parlar a Cerdanyola perquè la seva germana hi ha vingut a viure, ha tancat la sessió amb una idea d’esperança: la societat ha avançat perquè el feminisme ha sabut posar nom a les violències i a les desigualtats, però ha advertit que cal seguir lluitant. “El que no s’anomena no existeix”, ha conclòs.

Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.