Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
El TOT Cerdanyola ha engegat un cicle de reportatges sobre dones cerdanyolenques en col·laboració amb tres veïnes de Cerdanyola interessades en la difusió de la història i la memòria de les dones de la ciutat.
La Masia Can Magrans estava situada a Cerdanyola del Vallès, concretament als terrenys que avui ocupa la Plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Allà va viure fins a l’any 1961 als anys seixanta la nostra protagonista: na Maria Dolors Termens fins a l’any.
La vida social a la masia
Des de Can Magrans, la Mª Dolors i la seva família tenien relació amb masies properes com Can Altayó. La masia que quedava més lluny era Can Miró, a uns 20 minuts de distància de Can Magrans. La situació geogràfica provocava dificultats per relacionar-se amb altres veïns de la zona que quedaven allunyats. Normalment les relacions socials amb el veïnat era caminant. Quan es tractava d’anar al poble o a altres limítrofs feien servir la carreta.
En part, aquestes relacions amb altres veïns estaven marcades per l’intercanvi d’excedents. Bàsicament el producte excedentari s’anava a vendre a Sabadell a clients ja concrets i habituals. Per exemple, portaven la farina al forner per bescanviar-ho per pa.
Totes aquestes tasques les feia el pare de la Mª Dolors perquè a més del turó, s’havia de travessar la via del tren.
La seva formació personal
Termens va estudiar al Col·legi religiós ‘Ave Maria’, que estava coordinat amb l’Església de la Santa Creu de Bellaterra. Els diumenges sortia amb les amigues del col·legi, primer a passejar i de més grandetes anaven en tren fins a Sant Cugat del Vallès.
Durant la seva etapa escolar, quan sortia del col·legi col·laborava amb les tasques que li eren encomanades dins del quefer constant de la masia. Bàsicament, la Mª Dolors recorda que la seva feina consistia en fer herba pels conills.
Can Magrans plasmada en un quadre pintat per la Maria Dolors. FOTO: Cedida
L’economia familiar
Principalment, el pare de la Mª Dolors portava tot el pes de la masia ajudat per mossos que contractaven quan la feina així ho requeria. L’economia de la família també es basava en la venda d’excedents. Sobretot de vi, blat i mongetes.
A més, els membres de la família treballaven a altres sectors aliens a la masia. La mare de la Mª Dolors tenia interès en què els seus fills tinguessin altres vies de futur i procurava que tinguessin feina fora de casa.
La infantesa i l’adolescència
Termens guarda records positius de la seva infantesa. De petita recorda partides de jocs de taula amb la família i d’adolescent amb les amigues. D’adolescent anava a Sant Cugat i a les festes majors de Cerdanyola i Ripollet.
La Mª Dolors no té la sensació d’haver-se perdut res malgrat les diferències que hi havia entre la seva vida i la de les seves amigues quan era jove. Tenien carències com ara la dificultat d’arribar al metge pel lloc on vivien. El cotxe del metge no arribava a la masia i havia d’anar el pare amb la carreta a mig camí a recollir-lo.
Records de vida
Viure en una masia agrícola a mitjans del segle XX com és el cas de la Mª Dolors, pot resultar instructiu pel que fa a la natura. Termens recorda amb complaença l’època en què acudia a l’escola després de recórrer un llarg camí i culminava el dia atenent les tasques agrícoles de la masia.
La Mª Dolors també recorda una experiència que, segons destaca, ha marcat el seu caràcter. La seva mare va trobar-li una feina com a dependenta en una carnisseria del mercat de Sabadell. En arribar el primer dia a la parada, els propietaris van rebutjar de forma grollera la Mª Dolors en considerar-la “massa petita”. Després d’això, la seva mare, a qui defineix com una dona forta, va anar parada per parada demanant feina per la Mª Dolors. Ella ho va viure com una humiliació i encara li suposa un trasbals i assegura que això va marcar el seu caràcter.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.