La UAB alerta que el món suma 40 guerres, el màxim des del 2011

Un mapa amb 40 conflictes armats pot semblar una xifra llunyana, però darrere hi ha persones: famílies que han de marxar de casa, infants sense escola, hospitals destruïts, dones exposades a violència sexual o població civil atrapada entre bombardejos, fam i fronteres tancades. Aquesta és una de les lectures que deixa l’informe Alerta 2026! Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau, elaborat per l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’estudi, que enguany arriba a la 25a edició, identifica 40 conflictes armats actius al món durant el 2025, tres més que l’any anterior i la xifra més alta des del 2011. Des del campus de l'Autònoma, a Cerdanyola, l’equip investigador analitza cada any l’evolució de les guerres, les tensions sociopolítiques i les oportunitats de construcció de pau.

Un món més inestable

Segons l’informe, l’Àfrica continua concentrant el nombre més elevat de conflictes armats, amb 17 casos, seguida d’Àsia i el Pacífic, amb 12, i l’Orient Mitjà, amb 7. Europa i Amèrica en registren dos cadascuna. Però l’alerta principal no és només el nombre de guerres, sinó la seva evolució: gairebé la meitat dels conflictes van empitjorar durant el 2025.

L’Escola de Cultura de Pau també assenyala l’augment dels conflictes internacionals, és a dir, aquells que impliquen diferents estats o que s’han internacionalitzat de manera clara. El 2025 se’n van registrar nou, la xifra més alta des que el centre utilitza l’actual metodologia de classificació.

El cost humà de les guerres

El Sudan, Gaza, Haití, Somàlia, Myanmar, el Sahel Occidental i la guerra entre Rússia i Ucraïna apareixen entre els escenaris on l’impacte sobre la població civil ha estat més greu. L’informe alerta de l’augment de víctimes civils, bombardejos sobre zones poblades, destrucció d’infraestructures bàsiques i vulneracions del dret internacional humanitari.

Una de les dades més contundents és la del desplaçament forçat. A mitjan 2025 hi havia 117,3 milions de persones desplaçades arreu del món, entre refugiades i desplaçades dins del seu propi país. Tot i que la xifra baixa lleugerament respecte de l’any anterior, continua situada en nivells molt elevats. L’Afganistan, Síria, el Sudan, Ucraïna i Veneçuela concentren el 65% de la població refugiada mundial.

Dones i nenes, especialment exposades

L’informe també posa el focus en el retrocés dels drets de les dones en contextos de guerra. El 70% dels conflictes armats de màxima intensitat tenen lloc en països amb nivells baixos o mitjans-baixos d’igualtat de gènere. A més, Nacions Unides va verificar més de 4.600 casos de violència sexual relacionada amb conflictes durant el 2024, un 25% més que l’any anterior. El 93% de les víctimes van ser dones i nenes.

La participació de dones en processos de pau impulsats per l’ONU també continua disminuint, un fet que l’Escola de Cultura de Pau considera especialment preocupant coincidint amb el 25è aniversari de la resolució 1325 de les Nacions Unides sobre dones, pau i seguretat.

Una eina per entendre i prevenir

Més enllà de comptar guerres, l’informe també analitza 113 escenaris de tensió sociopolítica. Són situacions que no sempre ocupen portades, però que poden anticipar futures crisis o conflictes armats. Per això, l’Escola de Cultura de Pau defensa que l’anàlisi no serveix només per descriure el món, sinó també per detectar riscos, reforçar la prevenció i donar eines a institucions, mitjans i actors socials que treballen per la resolució pacífica dels conflictes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.